23 de gener de 2018

VENT DE TRAMUNTANA

El procònsol Escipió fou informat que les naus púniques d'Hadrumetum havien fugit del setge. Al principi es va disgustar i va anar a la taula per modificar el punt del pacte que es referia als vaixells que li haurien de ser lliurats per Cartago. Després de llegir el paràgraf, el va deixar com estava:

- Deixau-ho com està! Tanmateix, ens hauran de lliurar totes les naus – va dir a l'escrivent que esperava les indicacions del general.

Mentrestant, les naus púniques seguien avançant. Al principi tot anava bastant bé; els vaixells duien el vent de popa i es movien a quatre nuus que es pot considerar una velocitat ràpida atenent la càrrega que duien.

A migdia, el vent va anar girant a mestral i la vela major va perdre força. Aleshores els remers passaren a ser el motor de les naus i seguiren navegant cap a llevant.

El problema gros es va originar el tercer dia quan va començar a bufar un mal vent de tramuntana que originava unes ones que traspassaven la coberta plena de guerrers que hagueren de tombar-se a la barana i aguantar les envestides d'aigua salada. Els objectes de coberta foren subjectats tan fort com pogueren.

Els capitans ordenaren arriar les veles, canviar el rumb en direcció al vent per anar en la mateixa direcció de les ones i minvar la superfície d'impacte. Foren dos dies terribles i, per descomptat, la majoria dels passatgers "feren la fel per la borda".


Al cinquè dia de navegació va arribar la calma i allò primer que observaren fou que la flota seguia intacte: cap nau s'havia perdut.

Es tornaren a reunir els capitans i decidiren canviar el rumb. Ja no anirien cap a Malta, ja que s'havien desviat molt de la ruta i seguirien una direcció en diagonal cap a la costa africana, que els esperava cap al sud. Tenien mapes de distàncies i es podien orientar amb l'ajuda del sol i els estels.



Ara el vent no els va ajudar gens i els remers hagueren d'esforçar-se per moure els vaixells tan carregats. Vuit dies es torbaren per veure la costa. Al principi no sabien on es trobaven però era igual: tota aquella costa era de Cartago i era segur que els romans encara no havien arribat.

El seu destí era Labdah i estaven segurs que queia més a llevant. Així que canviaren el rumb i recorregueren la costa cap al primer port. El camí recorregut els havia permès deixar darrere Sabratha i Oea i, en dos dies de navegació arribaren a Labdah.

Atracaren al port militar i els capitans es tornaren a reunir per decidir les passes que farien. S'assabentaren que les autoritats del port no sabien encara res de la caiguda de Cartago. Aleshores feren baixar les tropes i les feren anar a un campament dels afores del port.

Jaris ie els foners anaren amb els guerrers ibers i gals i Asprid es va quedar a la nau amb Kim i Rak.

PORT DE LABDAH, DESPRÉS LEPTIS


Esperarien notícies de Cartago que segurament no es torbarien molt en arribar.

Tenint en compte la situació existent, els foners només pensaven en com retornar a l'illa d'on procedien. Ara per ara haurien de tenir paciència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

EL LLIBRE

Han passat quatre estacions i Tamik vol aprendre un ofici. Les vistes al mar i les històries que li conta el padrí Samis i el seu pare Jaris li fan prendre interès per aprendre l'ofici del mar. Conèixer el mar, viatjar a altres terres, pescar, descobrir. El seu pare li presenta l'amic Asprid que és pescador però que fou un pilot de la nau capitana del general Magó. Tamik aprèn del pescador tot allò que pot. Tamik emprèn una nova aventura...

DEU HAIKAIS

DEU HAIKAIS    https://issuu.com/perecarrio/docs/elogi_del_haikai