Havien passat quatre
estacions d'ençà que el seu pare havia marxat i tres des de l'aventura de les
Pomes d'Or.
En Tamik baixà de les
roques i prengué el camí que duia al mar, a la vora del torrent, costa avall.
No es podien perdre mai. Si entre els homes hi havia el seu pare, vendria pel
mateix camí i s'hi trobarien.
Ell anava un poc
nerviós per si un dels homes que havia baixat de la nau púnica seria o no el
seu pare Jaris.
 |
| Vista parcial de l'Illa de Clumba |
Efectivament ho era.
Es toparen a mig camí. De bon començament en Jaris no havia conegut el fill
perquè estava molt canviat, però quan va sentir els crits que feia en Tamik
mentre s'hi acostava, el va reconèixer tot d'una.
- Pare, som en Tamik!
- Tamik! Fill meu!
Quan arribaren l'un
front a l'altre s'abraçaren i continuaren junts el camí que duia al poblat.
En Jaris va explicar a
en Tamik, en poques paraules, la derrota dels cartaginesos a la batalla de Zama,
prop de la ciutat de Cartago.
"El vaixell en el qual
anava no havia entrat en aquella batalla i va poder escapar de la flota romana.
Després varen desembarcar en un port amic. Hi quedaren un temps fins que una
nau de comerç els va permetre embarcar"
, i així havien aconseguit el retorn no
sense passar moltes aventures llargues de contar.
Arribaren al poblat de
Quasar i els homes anaren cap a les seves cabanes per trobar-se amb els seus
familiars.
L'arribada de Jaris
fou de gran alegria per la seva esposa Ulka, les filles Sarga i Dira i el
petit, que ja no ho era tant, Shabir.
El padrí Samis va fer
una forta abraçada al seu fill Jaris.
(Adaptació d'un text del llibre "Les Pomes d'Or", del mateix autor)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada