L'ESTANY DAURAT

Camí de Tharros...
Aquella nit dormiren prop d'unes roques arrecerades, properes al camí que anava cap a Tharros.
A la matinada, partiren ja decidits a arribar al seu destí en poc temps. La sorpresa fou el grandiós estany amb el qual es toparen i que haurien d'envoltar. 

Mentre caminaven Jaris va pensar que a Sardenya havia fet bones amistats i sobretot li va venir al cap Pixius que duia al seu costat. Li va comentar això i que si alguna vegada en els seus viatges de comerç arribava a l'Illa de Clumba, Kromiusa dels grecs, intentàs trobar-lo. No sabia com explicar això i amb una vara que duia va fer aquest dibuix sobre l'arena per on caminaven.

 I li va dir:
- Veus, Pixius! La meva illa a tramuntana tot són muntanyes però si les traspasses amb el vaixell i dones la volta cap al sud, et trobaràs en una gran badia i al fons s'hi troba el moll. Seguint el torrent que desemboca al port serà fàcil d'arribar al poblat de Quasar.
- No crec venir mai, però si ho faig, vendré a veure't, Jaris – contestà Pixius.
- Coses més difícils han passat – li digué Jaris.
Pixius li va dir que aquell era l'Estany Daurat i que connectava amb el mar i que per això hi havia molts de peixos que entraven a desovar. Els pescadors assecaven i salaven la a fresa (paquet d'ous) dels molls i en feien un menjar exquisit que tothom apreciava molt.

Quan voltaren la major part de l'estany veren les cases del port de Tharros sobre una estreta franja de terra rocosa. En el moll hi havia algunes naus. Jaris confiava que un d'aquells vaixells els portaria cap a Ebusus.

OU D'ESTRUÇ

Asprid, Kim i Rak es quedaren a bord de la nau.

Quan lliurava, el pilot amb Kim anaren de passeig pel moll comercial i s'acostaren al mercat.

Hadrumetum tenia un mercat molt diferent del de Gènova. Aquí sobretot es venien àmfores i bòtils de fang, catifes, roba i armes. Però la cosa que va cridar més l'atenció a Asprid fou un taller on un home molt major decorava ous que resultaren esser d'estruç, un animal que el pilot desconeixia per complet. Parlaren d'això, com pogueren, i l'home del taller li va explicar que els ous es decoraven a gust del comprador i que tenien utilitats pràctiques i altres misterioses. Servien per posar-hi objectes i per beure vi però la gent els guardava perquè quan morien, l'ou, replè d'objectes d'or i plata, era depositat a la tomba devora el difunt. Aquesta cosa li va interessar a Asprid i va encomanar un ou on s'hi vés la figura d'un foner, un ca, un corb i una nau. Va deixar una penyora com a senyal i quedaren que el sendemà tornaria a cercar l'objecte.

Més enllà, Asprid va entrar a una botiga i va adquirir un papir de distàncies marines del mar que havien travessat de nord a sud. Aquest mapa indicava les distàncies en llegües romanes entre els ports que envoltaven el mar conegut i també a les illes. Mostrava des de llevant, on estava Grècia fins a les Columnes d'Hèracles. Seria de molt bona ajuda pels propers viatges.

Quan va tornar a la nau va trobar-se alguns canvis significants. Hi havia nova tripulació i nous vigilants. El pilot primer li va explicar el perquè cada any canviaven la tripulació de nau per motius de seguretat. Els vigilants eren foners com Asprid i això el va posar ben content.

Entre els foners es trobava Jaris, destinat a defensar la nau capitana. S'havia col·locat a un lloc prop de popa i establaren conversa. Jaris li va dir que era de Kromiusa i Asprid que era de Melousa. També relataren com havien arribat a Hadrumetum. Asprid li contà la història del general Magó. Jaris li contà com havien fet fugir l'esquadra púnica quan va intentar passar l'hivern a la seva illa. La història que va contar Asprid no era tan agradable.

El dia següent, baixaren al moll i anaren a cercar l'ou d'estruç que havia encarregat el pilot.

Pel camí va explicar en detall les virtuts dels ous d'estruç.

El recolliren i tornaren a la nau. Pel camí va dir a Jaris el següent:

- Jaris, jo no tenc amics però em caus bé i et vull demanar un favor. Si mor i tu estàs prop, vull que em cremin i que enterrin les meves restes sota una palmera amb aquest ou i allò que contengui.

Jaris se'l va mirar estranyat, però li va contestar:

- Et promet que així ho faré si està en les meves mans.

Asprid va quedar content de la resposta i li va dir que li devia un favor que també compliria.

Poc podien pensar els dos nous amics que el destí faria que es complissin les promeses.

ILLA DELS FONERS

L'Illa dels Foners era Mallorca, coneguda pels antics pobladors com Clumba i més tard pels grecs com Kromiusa i pels romans com a Baliares Maior o Maiorica.
Menorca també era illa de foners, anomenada Nura, coneguda pels grecs com Melusa i pels romans com Baliares Minor o Minorica.
Els grecs a les dues illes les anomenaves Gymnèsies i els romans Baliares.

Gymnèsies, perquè els primers poblador anaven sense roba com els gimnastes grecs.
Baliares, perquè els primers pobladors llançaven bales amb les fones contra les naus que s'apropaven a les illes.