REFLEXIONS ABANS DE CONTINUAR (I)

Per escriure aquestes històries de temps immemorials m'he hagut d'informar de molts d'aspectes que desconeixia.
Això ja em va passar amb el llibre «Les Pomes d'Or» quan vaig haver d'investigar i descobrir tot un món talaiòtic que desconeixia bastant.
«L'Illa dels foners» se situa en la mateixa època històrica però en llocs diferents on la cultura també era diferent. El poble cartaginès o el romà tenien una manera de viure més evolucionada que els altres pobles del Mediterrani en molts sentits: cultural, literari, tecnològic... Els foners que des de la Primera Guerra Púnica havien conegut aquests pobles de prop i, possiblement, havien après molt d'ells però continuaven vivint com sempre en una economia de subsistència tancada.

Festa romana

Ara toca parlar de la participació d'un grup de foners baleàrics en la Segona Guerra Púnica que és a punt de finalitzar, i em passa que desconec moltes coses d'aquella civilització púnica que va dominar el món de la seva època fins que fou destruït pel poble romà (149-146 aC).

Esfericitat de la Terra

No m'interessen tant les batalles amb les victòries i les derrotes, com els detalls més petits, més del dia a dia, i això costa saber-ho perquè després de la Tercera Guerra Púnica tot Cartago fou destruït (146 aC). No sols els edificis sinó tot el seu saber. No van quedar res sinó restes, derruïts. Nosaltres, els pobles de la Mediterrània, som els hereus dels vencedors. Si les tres guerres que guanyaren els romans les haguessin perdut, el món actual seria molt diferent. Però les coses són com són. Potser millor o no.
En aquesta recerca hi ha aspectes concrets que necessitava conèixer per continuar però també, d'una forma més global, he descobert coses molt generals que m'han interessat i n'he pres nota.
M'he adonat que cada civilització, cada poble, ha seguit un ritme propi i diferent dels altres pobles. Mentre un encara estava a l'època de la pedra o del bronze, un altre ja havia descobert la pólvora o que la terra era rodona, pos per exemple.

Canó xinès segle XIII

Per transportar mercaderies era molt important la navegació i va estar en constant evolució i millora fins que es va aconseguir un nivell que es va mantenir fins fa pocs segles. El poble cartaginès, del qual ara coment coses, era amo i senyor del mar. El mar interior que els romans anomenarien més tard "Mare Nostrum" i que ara rep el nom de Mediterrani , era l'autovia on circulaven constantment els vaixells d'un port a l'altre traginant mercaderies.
Com eren els vaixells, com es construïen, a quina velocitat anaven, com s'orientaven en el mar obert, ... és important pel meu treball. Però el més important és que ja construïen els vaixells de manera molt similar a com es fan ara les barques. D'això n'estic segur.

Nau birreme

La guerra, la seva organització, la seva estratègia, les armes que usaven, ... Això no va canviar fins a l'Edat Moderna (segle XV) quan van aparèixer la pólvora, les pistoles i els canons. Això no obstant a la Xina ja havien descobert la pólvora alguns segles abans i en el segle XII ja utilitzaven canons i armes de foc.

LA BATALLA NAVAL

Mentre Escipió planificava la rendició de Cartago i dictava les condicions d’un acord que considerava urgent perquè en poc temps acabava el seu mandat com a procònsol i assumiria la tasca, i segurament l’èxit, el ja nomenat procònsol Lèntul, va enviar la flota que estava a Útica cap a Cartago. Però sols la meitat quedaria bloquejant la badia de la capital i la resta se n’aniria a impedir que la flota que estava a Hadumetum abandonàs aquell port.   

Aquestes maniobres de la flota romana foren descobertes pels vigies cartaginesos que avisaren del perill al governador d'Hadrumetum.

Aleshores, els capitans de la flota púnica ancorats a Hadrumetum acceleraren els preparatius de la partida.

Aleshores Jaris, avisat per Asprid, va cridar als foners que estaven en el port perquè embarcassin preferentment en la nau capitana del grup de naus que havien arribat de Ligúria.

A trenc d'alba, les naus púniques iniciaren a rem les maniobres de sortida del port d'Hadrumetum.

Al davant, la nau capitana de la qual era copilot Asprid i on viatjava Jaris i la majoria de foners coneguts seus.

Les naus romanes encara no havien fet el setge al port, molt obert al mar i difícil de barrar, però ja mostraven les seves siluetes cap a tramuntana.

Feia vent de terral i els vaixells púnics posaren les veles per agafar més velocitat en direcció cap a llevant. Recorrerien un llarg tram abans de girar cap al sud i arribar al port de destí.

Les naus romanes quan varen veure l'esquadra cartaginesa allargada en una línia que partia del port, obligaren als remers a guanyar velocitat i poder envestir-les per la part de babord.

Les que anaven davant tenien més possibilitats d'escapar, però les més endarrerides haurien d'enfrontar-se en una batalla naval. L'avantatge dels púnics era que transportaven gran quantitat de tropes ben entrenades i motivades contra els romans. Els vaixells de l'antiga esquadra del general Magó intentaren seguir endavant sense lluitar. Eren una dotzena de naus que seguien de prop la nau capitana.

Els capitans de les primeres naus romanes que avançaven en forma d'uve, quan veren allò que passava, modificaren el rumb i dirigiren una quinzena de naus cap a llevant per tallar el pas a l'esquadra del difunt general Magó. Les dues primeres naus romanes es dirigiren directament a la nau púnica capitana. No sabien que els esperaven uns foners baleàrics experts en la lluita a distància i ben aprovisionats de bales de fona de totes grandàries.

La nau romana que s'apropava per l'amura de babord ja preparava el "corvus" per fer-lo caure i apressar la proa i iniciar l'atac dels legionaris, quan va rebre una ploguda de bales de plom llançades per la partida de foners que dirigia Jaris. La nau romana que s'acostava a l'aleta de babord, va tenir la mateixa rebuda per part dels foners que dirigia Asprid. Aleshores, les naus aturaren els remers i deixaren passar la nau capitana.

La nau púnica que seguia a la capitana va envestir amb l'esperó de proa a la segona nau romana i la va tallar per la meitat. La nau en un instant es va fonar.

D'aquesta manera les naus de la primera esquadra púnica, escaparen de la batalla.

La resta de naus púniques viraren cap a tramuntana i envestiren a les altres naus romanes. En haver-hi més naus cartagineses, els romans decidiren evitar la batalla i com pogueren voltaren per fugir del lloc. Unes poques naus romanes foren destruïdes. Aquesta vegada els púnics havien guanyat però ja era tard. El seu principal objectiu era fugir.

Per això, passat el perill, prosseguiren la navegació en direcció cap a llevant, vent en popa.

EL VIATGE DE JARIS

Va partir amb poc equipatge. Duia les tres fones i una llança amb la punta esmolada al foc. Un bolic amb roba, una daga i un ganivet. Per descomptat també duia enrodillades, dues moltonines – ells en deien "sisirnas" – fetes cada una amb la pell d'un moltó que conservava la llana. Les "sisirnas" servien per protegir-se del fred i com a jaç per dormir. Quan es posaven pel cos, quedaven creuades sobre una espatlal i subjectes a la cintura amb un "balteus" fet de tires de pell trençades en el qual podien aficar alguna arma de tall, generalment una daga o una "falcata". 

 

Balteus

Sortiren en una barca auxiliar lleugera amb vent del matí. Lluny del port veren l'esquadra de dotze bucs púnics. Eren "quinquerreme" de bastant eslora. Tenien uns grans ulls a cada costat de la proa per a seguir el bon camí. La popa acabava amb una forma de coa de peix i a la proa s'alçava el cap d'un cavall sota el quan es podia observa un esperó de metall que es podia clavar a un costat o a la popa d'una nau enemiga, en cas d'atac.

L'imperi cartaginès cobria els quatre costats del mar d'occident amb cents i cents de vaixells com aquells: del nord d'Àfrica al sud de la Gàl·lica i de la península Ibèrica a la península Itàlica.
Els púnics dominaven el mar des de feia molts anys però ara estaven en guerra contra els romans, un poble que volia emergir i que per això havia de derrotar als púnics. Era la segona guerra que tenien. La primera l'havien guanyat els romans però els cartaginesos s'havien recuperat i feia poc que els romans l'havien declarat la guerra.

Ara mateix es lluitava a Ibèria contra Asdrúbal Giscó, mentre Annibal avançava per la península Itàlica. Per raons desconegudes va evitar destruir Roma. Asdrúbal Barca feia poc que havia mort quan anava a reunir-se amb Annibal. El germà petit, Magó, era a Ligúria a reunir tropes per afegir-se a la lluita del seu germà i conquerir tot l'imperi romà.
En el "quinquerreme" els foners ocupaven una part de la coberta i comentaven aquestes coses. Sabien que anaven cap a Cartago a aprendre l'estratègia militar abans d'unir-se a l'exèrcit.
En quatre dies de navegació arribaren a la costa africana i d'allà seguiren cap a orient altres quatre dies fins a arribar a Cartago.