Aquestes maniobres de la flota romana foren
descobertes pels vigies cartaginesos que avisaren del perill al governador
d'Hadrumetum.
Aleshores, els capitans de la flota púnica
ancorats a Hadrumetum acceleraren els preparatius de la partida.
Aleshores Jaris, avisat per Asprid, va cridar als foners
que estaven en el port perquè embarcassin preferentment en la nau capitana del grup
de naus que havien arribat de Ligúria.
A trenc d'alba, les naus púniques iniciaren a
rem les maniobres de sortida del port d'Hadrumetum.
Al davant, la nau capitana de la qual era copilot Asprid
i on viatjava Jaris i la majoria de foners coneguts seus.
Les naus romanes encara no havien fet el setge
al port, molt obert al mar i difícil de barrar, però ja mostraven les seves
siluetes cap a tramuntana.
Feia vent de terral i els vaixells púnics
posaren les veles per agafar més velocitat en direcció cap a llevant. Recorrerien
un llarg tram abans de girar cap al sud i arribar al port de destí.
Les naus romanes quan varen veure l'esquadra
cartaginesa allargada en una línia que partia del port, obligaren als remers a
guanyar velocitat i poder envestir-les per la part de babord.
Les que anaven davant tenien més possibilitats
d'escapar, però les més endarrerides haurien d'enfrontar-se en una batalla
naval. L'avantatge dels púnics era que transportaven gran quantitat de tropes
ben entrenades i motivades contra els romans. Els vaixells de l'antiga esquadra
del general Magó intentaren seguir endavant sense lluitar. Eren una dotzena de
naus que seguien de prop la nau capitana.
Els capitans de les primeres naus romanes que avançaven en forma d'uve,
quan veren allò que passava, modificaren el rumb i dirigiren una quinzena de naus cap a llevant per tallar el pas a l'esquadra del difunt general Magó. Les dues
primeres naus romanes es dirigiren directament a la nau púnica capitana. No
sabien que els esperaven uns foners baleàrics experts en la lluita a distància
i ben aprovisionats de bales de fona de totes grandàries.
La nau romana que s'apropava per l'amura de
babord ja preparava el "corvus" per fer-lo caure i apressar la proa i
iniciar l'atac dels legionaris, quan va rebre una ploguda de bales de plom
llançades per la partida de foners que dirigia Jaris. La nau romana que
s'acostava a l'aleta de babord, va tenir la mateixa rebuda per part dels foners
que dirigia Asprid. Aleshores, les naus aturaren els remers i deixaren passar
la nau capitana.
La nau púnica que seguia a la capitana va envestir amb
l'esperó de proa a la segona nau romana i la va tallar per la meitat. La nau en
un instant es va fonar.
D'aquesta manera les naus de la primera
esquadra púnica, escaparen de la batalla.
La resta de naus púniques viraren cap a
tramuntana i envestiren a les altres naus romanes. En haver-hi més naus
cartagineses, els romans decidiren evitar la batalla i com pogueren voltaren
per fugir del lloc. Unes poques naus romanes foren destruïdes. Aquesta vegada
els púnics havien guanyat però ja era tard. El seu principal objectiu era fugir.
Per això, passat el perill, prosseguiren la navegació en direcció cap a llevant, vent en popa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada