4 de març del 2018

TEMPUS FUGIT...

Així finalitza una part de l’aventura de Jaris, Asprid, Kim i Rak i els demés foners, necessària per continuar «L’Illa dels Foners» on, a més d’aquests personatges torna aparèixer Tamik, el jove protagonista de «Les Pomes d’Or».
Però ara, com a recordança, vull mostrar com el pas del temps ha transformats les ciutats visitades en els seu viatge. Unes, han sobreviscut i prosperat, altres han esdevingut records d'un passat gloriós.

 
Cartago, capital de l'imperi púnic va sobreviure la II guerra Púnica (216-201 aC) però no la III guerra contra Roma (149-146 aC). La frase "Cartago delenda est" (Cartago serà destruida) es va complir i no va queda pedra sobre pedra. 


Cartago en runes (Tunícia)
Asprid va sortir del port de Maó quan el general Magó va fer escala d’hivern l’any 206-205 aC. Per això el port va rebre el nom de "Portus Magonis". Avui és una ciutat pròspera.
 
Portus Magonis (Maó, Menorca)

Maó (Menorca)
Partiren cap a Ligúria per afegir les seves tropes a les d’Anníbal que, aleshores, estaba lluitant a Itàlia i havia vençut en diferents ocasions al romans (Trebia, Tresino, Tresimeno). Aprofitaren el temps per conquerir Gènua (actual Gènova) que a l’actualitat és un port molt important d’Itàlia.

Gènua (Gènova, Itàlia)

Gènova (Itàlia)

La flota cartaginesa al cap d’un temps es va traslladar a Savona (Savona) que ara és una ciutat turística.

Savona (Savona, Itàlia)
Savona (Itàlia)

Havent sol·licitat el Senat de Cartago el retorn d’Anníbal i de Magó, aquest que havia caigut ferit a una batalla de Ligúria va dirigir la flota a Hadrume(n)tum (Cartago) però va morir pel camí. Actualment s’anomena Susa i és un port turístic.

Hadrumetum (Susa,Tunícia)

Susa (Tunícia)

Després de la derrota de Zama, la flota que estava a Hadrume(n)tum va dirigir-se a Labdah (Leptis Magna, pels romans). Actualment està derruïda. Molt visitada pels turistes, es troba a un centenar de quilòmetres de Trípoli.

Labdah - Leptis Magna (Trípoli)

Labdah - Leptis Magna (Trípoli)
El viatge dels foners va continuar cap a Siracusa (Sicília). Actualment segueix essent una gran ciutat.
 
Syracussa (Siracusa, Sicília)

Siracusa (Sicília)

De Sicília partiren cap a Sardenya on primer atracaren a Nora, actualment en ruïnes.

Nora (Sardenya)
Nora (Sardenya)

Després atracaren a Caleris (Cagliari) on desembarcaren. Actualment és una ciutat de costa molt visitada.

Caleris (Cagliari, Sardenya)

Cagliari (Sardenya)

De Caleris partiren a Su Nuraxi (Barumini) que actualment està en ruines. 
 
Su Nuraxi (Su Nuraxi di Barumini, Sardenya)

Su Nuraxi di Barumini (Sardenya)

Seguiren cap a Tharros, que actualment és un poble en ruïnes, prop d’Oristano.

Tharros (Sardenya)

Tharros (Sardenya)

Sortiren de Sardenya cap a Massalia (Marsella), actualment un dels principals ports de França.

Massalia (Marsella, França)

Marsella (França)

De Massalia sortiren cap a Ebusus (Pitiüsa Major), actual Eivissa.
 
Ebusus (Eivissa, Illes Balears)

Eivissa (Illes Balears)

D’Ebusus viatjaren al port de la badia de Wusa-tar.

Wusa-tar (Palma, Illes Balears)

Palma (Illes Balears)

Asprid, amb Kim i Rak, Jaris i tots els demés foners arribaren a la seva terra després de realitzar un gran viatge per les aigües del mar interior, anomenat pels romans: Mare Nostrum o Mediterraneus.

L'ARRIBADA A QUASAR

En Tamik es va aixecar prest aquell matí i, com feia sempre, va anar a la murada del poblat a observar des d'allà el paisatge que s'hi veia i escodrinyar el mar. Quan va mirar la costa propera va veure un vaixell de comerciants que atracava al moll on desembocava el torrent. Uns homes baixaven de la nau i a en Tamik li va venir al cap un bon pressentiment.
Havien passat quatre estacions d'ençà que el seu pare havia marxat i tres des de l'aventura de les Pomes d'Or.
En Tamik baixà de les roques i prengué el camí que duia al mar, a la vora del torrent, costa avall. No es podien perdre mai. Si entre els homes hi havia el seu pare, vendria pel mateix camí i s'hi trobarien.
Ell anava un poc nerviós per si un dels homes que havia baixat de la nau púnica seria o no el seu pare Jaris.

Vista parcial de l'Illa de Clumba

Efectivament ho era. Es toparen a mig camí. De bon començament en Jaris no havia conegut el fill perquè estava molt canviat, però quan va sentir els crits que feia en Tamik mentre s'hi acostava, el va reconèixer tot d'una.
- Pare, som en Tamik!
- Tamik! Fill meu!
Quan arribaren l'un front a l'altre s'abraçaren i continuaren junts el camí que duia al poblat.
En Jaris va explicar a en Tamik, en poques paraules, la derrota dels cartaginesos a la batalla de Zama, prop de la ciutat de Cartago.
"El vaixell en el qual anava no havia entrat en aquella batalla i va poder escapar de la flota romana. Després varen desembarcar en un port amic. Hi quedaren un temps fins que una nau de comerç els va permetre embarcar"
, i així havien aconseguit el retorn no sense passar moltes aventures llargues de contar.
Arribaren al poblat de Quasar i els homes anaren cap a les seves cabanes per trobar-se amb els seus familiars.
L'arribada de Jaris fou de gran alegria per la seva esposa Ulka, les filles Sarga i Dira i el petit, que ja no ho era tant, Shabir.
El padrí Samis va fer una forta abraçada al seu fill Jaris.

(Adaptació d'un text del llibre "Les Pomes d'Or", del mateix autor)

2 de març del 2018

RETORN A CASA

A Ebusus estant, en un Santi amén s'assabentaren de quins vaixells es traslladarien a Clumba. N'hi havia vàries i escolliren la més gran perquè així podrien viatjar junts. També perquè anava cap a la badia gran propera al poblat de Quasar.

Arribaren a un acord amb el patró i es prepararen per a la partida.
Sortiren un migdia solejat i amb mar tranquil. Bufava vent favorable i els només hagueren de fer servir els rems per sortir del port. Quan s'allunyaven observaren la bella silueta del port i el seu entorn.
El vespre seguiren la navegació perquè la ruta era ben coneguda pel patró i no hi havia esculls que fessin perillar la nau.



Els foners s'ajuntaren a fer la que segurament seria la darrera vetlada del viatge. Recordaren les aventures, les batalles i les peripècies que havien passat. Ara el record era satisfactori. Després parlaren de les seves famílies i d'allò que pensaven fer a partir d'ara.
Asprid que era de Nura va dir que, almanco per un temps, es quedaria a Clumba on pensava fer de pescador si les coses anaven bé. De moment no pensava tornar a la seva illa on no havia deixat ni esposa ni descendència. Amb els beneficis de la soldada compraria una barca i es construiria una cabana vora el mar.
Dormiren fins a la matinada quan la nau ja entrava a la gran badia. Admiraren el panorama que es veia des del mar i comentaren que no hi havia res millor que aquesta terra.
Pels habitants del lloc, la nau era coneguda i mereixia confiança, així que va entrar al port sense cap problema i va atracar vora algunes barques de pesca. En el moll ja l'esperaven els estibadors de l'armador per baixar les mercaderies i entregar-les als compradors.
Però primer baixaren els foners i sense cap més interrupció partiren pel camí que vorejava el torrent gros que arribava just abaix del poblat de Quasar. Caminaven en filera de dos o tres i travessaren el torrent per passar a l'altre costat.
El camí ja s'anava empinat cap amunt...

EL LLIBRE

Han passat quatre estacions i Tamik vol aprendre un ofici. Les vistes al mar i les històries que li conta el padrí Samis i el seu pare Jaris li fan prendre interès per aprendre l'ofici del mar. Conèixer el mar, viatjar a altres terres, pescar, descobrir. El seu pare li presenta l'amic Asprid que és pescador però que fou un pilot de la nau capitana del general Magó. Tamik aprèn del pescador tot allò que pot. Tamik emprèn una nova aventura...

DEU HAIKAIS

DEU HAIKAIS    https://issuu.com/perecarrio/docs/elogi_del_haikai