Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pitiüsa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pitiüsa. Mostrar tots els missatges

28 de febrer del 2018

LA DARRERA GRAN TRAVESSIA (II)

VENT, TRONS I LLAMPS
Dos dies a Massàlia bastaren per baixar una part dels fardells de llana que substituïren per àmfores de l'excel·lent vi de Massàlia que havien de transportar a Ebusus.
Havent carregat la mercaderia, estaven a punt de partir. Avisaren amb els corns i les dues naus sortiren de port a rem.
Enmig del mar posaren les veles perquè el ven els era favorable. Encara quedaven uns quants dies de navegació però els foners ja ensumaven l'olor de la seva terra.
En realitat no tengueren massa sort perquè gran part del viatge el varen fer a força de rem: dos homes per banc amb relleus i descans quan el vent els permetia navegar a vela.
Però quan pensaven que tot anava vent en popa, els déus del cel dugueren una nuvolada, amb vent, trons i llamps. Va esser de sobte, sense avisar.
Els dos capitans ni s'immutaren. Avesats com estaven a trobar-se amb aquestes calamitats, feren fermar totes les mercaderies de la coberta i de la cala perquè el perill era que la càrrega es mogués i envestís i fes mal a l'embarcació o a qualcú.
Els homes aferrats a llurs rems capotaven la tempesta com podien, fent que les naus avançassin en direcció del fort vent de mestral.
Al cap de dues hores el vent va anar afluixant i el cel es va obrir com una flor.
Res havia passat d'importància.
Pot ser que l'embat els havia fet avançar més ràpidament en la direcció correcta, de manera que havien acurçat la distància que mancava per arribar a port.



Arribaren a Ebusus al migdia quan el moll era ple de vida. Alguns vaixells atracats en el moll, carregaven o descarregaven mercaderies.
Just a l'esquerre es veia un pujol on un camí pujava com una serp al cim on sobresortia una torre de vigilància enorme com una fortalesa. El coster era ple de cases de pedra que miraven al mar obert. Una vegada desembarcats al moll es trobaren amb una vertadera ciutat com les que havien vist durant el seu llarg viatge. Hi havia diferents indústries i magatzems on es podien trobar tot tipus de mercaderies. La ciutat s'havia encomanat a la deessa Tànit i la seva imatge es trobava en alguns temples que pogueren visitar i també a la cara de les monedes que es fabricaven a Ebusus. Aleshores, Ebusus púnica era coneguda arreu del món.
Des del camí que muntava i de dalt del puig es veien perfectament els freus i la Pitiüsa Menor.

23 de febrer del 2018

EL PORT DE THARROS

Tharros era el port més antic i més important de l'Illa de Sardenya.
Havia estat colònia púnica, fenícia i cartaginesa fins que arribaren el romans. Però continuava tenint una zona comercial de tràfec de mercaderies.
Els jerarques de Su Nuraxi hi tenien una posada amb botiga on comerciaven amb la llana.


El representant va rebre a Pixius, fill major de Baquos, el germà major dels jerarques, amb una reverència i quan va veure que anava acompanyat pels foners, els va saludar i va oferir-los menjar i beure.
Quan va assabentar-se del motiu de la visita va partir cap al port a veure quin destí tenien les naus atracades. Per sort n'hi havia dues que salparien ben aviat cap a la Pitiüsa Major i va anar a veure si trobava a algun dels seus capitans. El va trobar a una taverna del port i li va explicar la situació dels foners. Quedaren per més tard amb l'altre capità en el mateix lloc.
Va tornar a la posada i va explicar allò que havia parlat amb el capità.
Després de menjar un poc, ell, Pixius i Jaris anaren a la taverna on trobaren els dos capitans. Jaris va explicar que ell i els seus companys havien d'anar cap a Ebusus i que tenien interès a viatjar a les seves naus. Els capitans explicaren que el viatge a les Pitiüses sovint era molt dificultós i es feia llarg per manca de vents. Els corrents marins ajudaven a viatjar cap al nord però no cap a ponent. Per això part de la travessia s'havia de fer a rem. Amb tants passatgers a bord, la cosa encara es complicava més. La proposta que feien era que els foners ajudessin els remers quan fes falta. Si remaven, podrien viatjar.


Jaris va dir que ho havia de consultar amb els altres homes i que li contestaria en dos dies, quan arribessin els deu foners que havien quedat a Su Nuraxi.
Precisament al cap de dos dies arribaren Asprid amb els foners i entre tots decidiren acceptar el tracte: farien de remers. Sobretot perquè era la darrera travessia llarga abans d'arribar a casa.
Jaris, Asprid i Pixius anaren a dir als dos capitans que farien de remers, deu a cada vaixell. Asprid com a pilot podia ajudar també en la coberta.
Quedaren que els avisarien el dia abans de partir a la posada on estaven allotjats.
Aquell vespre les àmfores de vi de la taverna es feren ben avall.

EL LLIBRE

Han passat quatre estacions i Tamik vol aprendre un ofici. Les vistes al mar i les històries que li conta el padrí Samis i el seu pare Jaris li fan prendre interès per aprendre l'ofici del mar. Conèixer el mar, viatjar a altres terres, pescar, descobrir. El seu pare li presenta l'amic Asprid que és pescador però que fou un pilot de la nau capitana del general Magó. Tamik aprèn del pescador tot allò que pot. Tamik emprèn una nova aventura...

DEU HAIKAIS

DEU HAIKAIS    https://issuu.com/perecarrio/docs/elogi_del_haikai