Dos dies a Massàlia
bastaren per baixar una part dels fardells de llana que substituïren per
àmfores de l'excel·lent vi de Massàlia que havien de transportar a Ebusus.
Havent carregat la
mercaderia, estaven a punt de partir. Avisaren amb els corns i les dues naus
sortiren de port a rem.
Enmig del mar posaren
les veles perquè el ven els era favorable. Encara quedaven uns quants dies de
navegació però els foners ja ensumaven l'olor de la seva terra.
En realitat no
tengueren massa sort perquè gran part del viatge el varen fer a força de rem:
dos homes per banc amb relleus i descans quan el vent els permetia navegar a
vela.
Però quan pensaven que
tot anava vent en popa, els déus del cel dugueren una nuvolada, amb vent, trons
i llamps. Va esser de sobte, sense avisar.
Els dos capitans ni
s'immutaren. Avesats com estaven a trobar-se amb aquestes calamitats, feren
fermar totes les mercaderies de la coberta i de la cala perquè el perill era
que la càrrega es mogués i envestís i fes mal a l'embarcació o a qualcú.
Els homes aferrats a
llurs rems capotaven la tempesta com podien, fent que les naus avançassin en
direcció del fort vent de mestral.
Al cap de dues hores
el vent va anar afluixant i el cel es va obrir com una flor.
Res havia passat
d'importància.
Pot ser que l'embat
els havia fet avançar més ràpidament en la direcció correcta, de manera que
havien acurçat la distància que mancava per arribar a port.
Arribaren a Ebusus al
migdia quan el moll era ple de vida. Alguns vaixells atracats en el moll,
carregaven o descarregaven mercaderies.
Just a l'esquerre es
veia un pujol on un camí pujava com una serp al cim on sobresortia una torre de
vigilància enorme com una fortalesa. El coster era ple de cases de pedra que
miraven al mar obert. Una vegada desembarcats al moll es trobaren amb una
vertadera ciutat com les que havien vist durant el seu llarg viatge. Hi havia
diferents indústries i magatzems on es podien trobar tot tipus de mercaderies.
La ciutat s'havia encomanat a la deessa Tànit i la seva imatge es trobava en
alguns temples que pogueren visitar i també a la cara de les monedes que es
fabricaven a Ebusus. Aleshores, Ebusus púnica era coneguda arreu del món.
Des del camí que muntava
i de dalt del puig es veien perfectament els freus i la Pitiüsa Menor.
