23 de febrer de 2018

EL PORT DE THARROS

Tharros era el port més antic i més important de l'Illa de Sardenya.
Havia estat colònia púnica, fenícia i cartaginesa fins que arribaren el romans. Però continuava tenint una zona comercial de tràfec de mercaderies.
Els jerarques de Su Nuraxi hi tenien una posada amb botiga on comerciaven amb la llana.


El representant va rebre a Pixius, fill major de Baquos, el germà major dels jerarques, amb una reverència i quan va veure que anava acompanyat pels foners, els va saludar i va oferir-los menjar i beure.
Quan va assabentar-se del motiu de la visita va partir cap al port a veure quin destí tenien les naus atracades. Per sort n'hi havia dues que salparien ben aviat cap a la Pitiüsa Major i va anar a veure si trobava a algun dels seus capitans. El va trobar a una taverna del port i li va explicar la situació dels foners. Quedaren per més tard amb l'altre capità en el mateix lloc.
Va tornar a la posada i va explicar allò que havia parlat amb el capità.
Després de menjar un poc, ell, Pixius i Jaris anaren a la taverna on trobaren els dos capitans. Jaris va explicar que ell i els seus companys havien d'anar cap a Ebusus i que tenien interès a viatjar a les seves naus. Els capitans explicaren que el viatge a les Pitiüses sovint era molt dificultós i es feia llarg per manca de vents. Els corrents marins ajudaven a viatjar cap al nord però no cap a ponent. Per això part de la travessia s'havia de fer a rem. Amb tants passatgers a bord, la cosa encara es complicava més. La proposta que feien era que els foners ajudessin els remers quan fes falta. Si remaven, podrien viatjar.


Jaris va dir que ho havia de consultar amb els altres homes i que li contestaria en dos dies, quan arribessin els deu foners que havien quedat a Su Nuraxi.
Precisament al cap de dos dies arribaren Asprid amb els foners i entre tots decidiren acceptar el tracte: farien de remers. Sobretot perquè era la darrera travessia llarga abans d'arribar a casa.
Jaris, Asprid i Pixius anaren a dir als dos capitans que farien de remers, deu a cada vaixell. Asprid com a pilot podia ajudar també en la coberta.
Quedaren que els avisarien el dia abans de partir a la posada on estaven allotjats.
Aquell vespre les àmfores de vi de la taverna es feren ben avall.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

EL LLIBRE

Han passat quatre estacions i Tamik vol aprendre un ofici. Les vistes al mar i les històries que li conta el padrí Samis i el seu pare Jaris li fan prendre interès per aprendre l'ofici del mar. Conèixer el mar, viatjar a altres terres, pescar, descobrir. El seu pare li presenta l'amic Asprid que és pescador però que fou un pilot de la nau capitana del general Magó. Tamik aprèn del pescador tot allò que pot. Tamik emprèn una nova aventura...

DEU HAIKAIS

DEU HAIKAIS    https://issuu.com/perecarrio/docs/elogi_del_haikai