25 de febrer de 2018

LA DARRERA GRAN TRAVESSIA (I)

TOPADA AMB ELS PIRATES
Les dues naus salparen de matinada per tenir tot el dia per navegar.
El dia abans, els capitans enviaren un mariner a avisar els foners a la posada on s'allotjaven perquè estiguessin a bord quan sortís el sol. Els foners viatjaven amb poc equipatge i no tengueren cap dificultat per complir l'avís. S'acomiadaren de Pixius, del seu germà i de l'encarregat de la botiga i partiren cap al port. Les dues naus ja estaven carregades i poques maniobres sortiren a rem del port de Tharros.
Es dirigien cap a Tramuntana fent cabotatge sempre que fos possible, tant ara que seguien la costa de Sardenya, com més al nord quan passessin per la costa de ponent de Còrsega. En el mar de Ligúria virarien cap a ponent per a dirigir-se a Massàlia on canviarien llana per àmfores de vi del sud de la Gàl·lica que era molt apreciat. Part d'aquest carregament de vi quedaria a Ebusus.
En el pacte que feren els foners amb els capitans acordaren fer un carregament de rocs o pedres de torrent suficient per si eren atacats pels pirates corsos o lígurs que infestaven aquelles aigües, sobretot ara que havia acabat la guerra entre Cartago i Roma. Passarien prop de terra i serien observats moltes milles. No era impensable que fossin atracats.
Sobrepassada Sardenya, seguiren cap al nord a una distància suficient de la costa de Còrsega per a veure-la sense esser vists. Aquella costa tenia moltes cales d'on podia sorgir el perill. Però passaren dies sense veure cap nau ni amiga ni enemiga. I s'aventuraren a entrar en el Mar de Ligúria per enfilar la direcció cap a Massàlia.



Els dos capitans coneixien molt bé aquella regió i sospitaven que més prest o més tard els sortirien al pas, vaixells pirates lígurs. Darrerament moltes naus eren atracades per obtenir les mercaderies i els mateixos vaixells. Tota la tripulació era eliminada.
Per això l'ajuda dels mercenaris foners podia esser fonamental en la defensa de naus, mercaderies i passatgers.




Tal com havien ensumat, de darrere una punta de terra, sortiren dos vaixells que duien males intencions. No duien les veles esteses perquè duien el vent de proa. No eren molt grosses però anaven plenes de guerrers ben armats. Quan veren les dues naus de comerç no s'ho pensaren gaire i les atacaren. Un vaixell contra una nau de mercaderies era com tenir el peix dins el cove. Per això anaven encesos i sense cap prevenció.
A les dues naus púniques, els capitans prepararen la defensa posant els foners en primera línia preparats amb les fones de tir llarg i els rocs més pesants.
Tan aviat com es posaren a tret, els foners s'alçaren i feren brunzir les fones fent tres voltes sobre el cap, abans d'amollar la bala ben dirigida al cos dels pirates que aixecaven els braços amenaçant la gens de les naus que volien atacar.
Els vaixells pirates amb la força dels rems havien agafat gran velocitat i no podien evitar de cap manera la ploguda de les pedres que queien pel cel. En un instant la majoria estaven malferits. En veure això el capità dels pirates que estava a popa va fer ciar els rems per tornar enrere. Amb el timó va maniobrar per girar els vaixells i fugir. Tot això va fer que les naus pirates s'aturassin quasi del tot produint-se una espècie de caos, ple de gemecs i crits.
Mentrestant, de les dues naus comercials sortien niguls de pedres cap als pirates i aquests hagueren d'amagar-se sota la coberta, com pogueren. Els pirates estaven vençuts i nafrats.



Els capitans púnics no volgueren res més i seguiren el rumb cap a Massàlia amb les veles plenes de vent de mitja popa.
Abans de fer fosca arribarien al port.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

EL LLIBRE

Han passat quatre estacions i Tamik vol aprendre un ofici. Les vistes al mar i les històries que li conta el padrí Samis i el seu pare Jaris li fan prendre interès per aprendre l'ofici del mar. Conèixer el mar, viatjar a altres terres, pescar, descobrir. El seu pare li presenta l'amic Asprid que és pescador però que fou un pilot de la nau capitana del general Magó. Tamik aprèn del pescador tot allò que pot. Tamik emprèn una nova aventura...

DEU HAIKAIS

DEU HAIKAIS    https://issuu.com/perecarrio/docs/elogi_del_haikai