31 de desembre del 2017

LA COSTA DE CARTAGO

Les naus cartagineses que tornaven de Ligúria es dirigien cap a Cartago quan el general Magó, ferit a la batalla de la Gàl·lica Cisalpina, va morir a bord, no se sap si de la ferida o de la ràbia d'haver de tornar vençut.
Ja havien traspassat les illes de Còrcega i de Sardenya i ben aviat deixarien a orient l'illa de Sicília on tenien algunes ciutats del seu imperi.



Asprid seguia de pilot de la nau capitana i quan era rellevat, instruïa els seus amics Kim i Rak. El corb havia anat i vengut dels llocs costaners de les illes que havien albirat, diverses vegades. Quan s'acostaven prop d'un illot, Asprid feia un senyal al corb i aquest volava a terra i tornava amb alguna penyora – un ratolí, un ou, una fruita o una flor, era igual – i el pilot la baratava amb un bon tros de carn crua. Rak havia après correctament allò que volia el pilot. També havia après a caçar i res li feia por. Fins i tot havia atacat un falcó.



Kim s'anava convertint en un enorme ca de pressa, bon guardià i observava tot allò que feia Rak. Potser ara, en el vaixell no podia demostrar les seves qualitats de caçador però quan fossin a terra demostraria la seva vàlua.
Quan ja atalaiaven la costa africana, prop de la badia de Cartago, les ordres foren dirigir-se al port d'Hadrumetum, a la part baixa darrere el cap Bo o Punta Bona. Els romans havien pres Útica i perillava que si anaven a Cartago els tallassin el pas. Envoltaren la punta i es dirigiren cap al sud. Fora de la vista, cap a llevant, estava l'illa de Sicília, on hi havia la ciutat amiga d'Agrigentum. Això ho sabia el pilot.



Vorejaren la costa i passaren prop de Neapolis però el seu destí era el port d'Hadrumetum que estava més a mar obert. Quan arribaren, el port estava replè de vaixells de guerra. Atracaren les naus a la zona militar i les tropes baixaren per a dirigir-se a Cartago, des del sud amb el taüt del general Magó, on l'enterrarien a la necròpolis familiar.
En canvi, la marineria es va quedar a bord.

30 de desembre del 2017

EL PORT MILITAR D'HADRUMETUM



No entraren a la badia de Cartago, sinó que seguiren cap a llevant fins a la punta que li diuen el Cap Bo. Després viraren cap al sud i en un dia arribaren al port d'Hadrume(n)tum (Sussa).


El port era ple de vaixells de mercaderies i de guerra. Ells anaren al port militar.

Els soldats que transportaven les dotze naus partiren per terra cap a la defensa de Cartago perquè estaven avisats d'un atac romà. Però els foners que havien recollit en l'aturada que feren a l'illa de Kromiusa quedaren a Hadrumetum per esser instruïts en l'estratègia militar. 

El camp d'instrucció era prop de la ciutat i allà estarien uns mesos entrenant-s i rebent formació.

Prop del campament hi havia una fàbrica on construïen bales per a les fones de vàries mides, fetes de ceràmica i de plom. Eren foradades amb la intenció que quan sortien disparades emetien un xiulo que atemoria l'enemic. No les havien de portar damunt sinó que eren transportades en un carro que tenia compartiments. Sovint, aquestes bales duien misatges en el forat o tenien inscripcions tals com "Omnibus vobis (tota teva)" o "Haec hinundo (envia-la-te)", escrites en llatí perquè l'enemic les llegís. 



Aquesta vegada els foners instruïts quedarien en el port militar a formar part de les tripulacions de les naus per defensar-les.


BALES DE FONA

Així, Jaris va quedar la resta de la guerra en el port d'Hadrimetum.

Pot podia pensar que això li donaria l'ocasió de conèixer a Asprid i que es farien bons amics.

28 de desembre del 2017

EL VIATGE DE JARIS

Va partir amb poc equipatge. Duia les tres fones i una llança amb la punta esmolada al foc. Un bolic amb roba, una daga i un ganivet. Per descomptat també duia enrodillades, dues moltonines – ells en deien "sisirnas" – fetes cada una amb la pell d'un moltó que conservava la llana. Les "sisirnas" servien per protegir-se del fred i com a jaç per dormir. Quan es posaven pel cos, quedaven creuades sobre una espatlal i subjectes a la cintura amb un "balteus" fet de tires de pell trençades en el qual podien aficar alguna arma de tall, generalment una daga o una "falcata". 

 
Balteus


Sortiren en una barca auxiliar lleugera amb vent del matí. Lluny del port veren l'esquadra de dotze bucs púnics. Eren "quinquerreme" de bastant eslora. Tenien uns grans ulls a cada costat de la proa per a seguir el bon camí. La popa acabava amb una forma de coa de peix i a la proa s'alçava el cap d'un cavall sota el quan es podia observa un esperó de metall que es podia clavar a un costat o a la popa d'una nau enemiga, en cas d'atac.



L'imperi cartaginès cobria els quatre costats del mar d'occident amb cents i cents de vaixells com aquells: del nord d'Àfrica al sud de la Gàl·lica i de la península Ibèrica a la península Itàlica.
Els púnics dominaven el mar des de feia molts anys però ara estaven en guerra contra els romans, un poble que volia emergir i que per això havia de derrotar als púnics. Era la segona guerra que tenien. La primera l'havien guanyat els romans però els cartaginesos s'havien recuperat i feia poc que els romans l'havien declarat la guerra.



Ara mateix es lluitava a Ibèria contra Asdrúbal Giscó, mentre Annibal avançava per la península Itàlica. Per raons desconegudes va evitar destruir Roma. Asdrúbal Barca feia poc que havia mort quan anava a reunir-se amb Annibal. El germà petit, Magó, era a Ligúria a reunir tropes per afegir-se a la lluita del seu germà i conquerir tot l'imperi romà.
En el "quinquerreme" els foners ocupaven una part de la coberta i comentaven aquestes coses. Sabien que anaven cap a Cartago a aprendre l'estratègia militar abans d'unir-se a l'exèrcit.
En quatre dies de navegació arribaren a la costa africana i d'allà seguiren cap a orient altres quatre dies fins a arribar a Cartago.

25 de desembre del 2017

EL RECLUTAMENT DE JARIS



Els foners baleàrics ja havien participat en l'anterior Guerra Púnica contra els romans. Ara feia més d'una dotzena d'estacions que tornaven a lluitar. Molts homes de l'illa havien partit com a mercenaris dels cartaginesos però encara cap del poblat de Quasar.

Reclutament


Havien estat uns anys de males collites i caldria espavilar.

Prop del mar hi havia un lloc de reclutament estable. A canvi de participar com a guerrers a la guerra, els cartaginesos oferien mercaderies al poblat: aliments, vestit i armes, a més d'una soldada.

El Consell de Roca es va reunir i sense massa disputa acordaren que un bon grup d'homes s'oferissin com a mercenaris. Entre ells s'hi trobava Jaris, fill de Samis i pare de Tamik.

Un matí, ja ben entrada l'estació calenta, baixaren cap al mar, s'acomiadaren dels familiars i partiren en una nau púnica cap a Cartago.

Port de Cartago


Feia bon temps i els vents ajudaven.

En quatre dies arribaren a la costa africana i vorejant-la , es dirigiren a Cartago.

Tots quedaren meravellats d'aquell port. Mai s'havien imaginat una ciutat així.

Entraren al moll i els dugueren al campament d'instrucció.

En el vaixell ja havien rebut algunes lliçons però ara tocava entendre com era la lluita dels cartaginesos. Els foners estaven al davant de l'exèrcit i atacaven els primers amb les fones. Una vegada que havien acabat les bales, es retiraven i ja o tornaven a participar en la resta del combat. Per aquest motiu morien pocs foners.

Però serien moltes batalles i el perill sempre existia.

En el temps lliure, quan eren a Cartago gastaven el sou en vi i dones, sobretot els fadrins.

24 de desembre del 2017

KIM, EL CA DE PASTOR


El general Magó havia fet traslladar els deu vaixells que li quedaven a Savona, més prop de la Gàl·lica i més enfora del lloc on pensava que podria haver-hi la batalla amb contra els romans.
Ja duien dues estacions en el port i Asprid seguia en la nau capitana com a segon pilot, ara acompanyat dels seus dos fels amics.

Rak ja havia entès quin era el joc del seu amo i sabia que per obtenir el menjar que volia havia de volar més lluny i tornar de pressa. Asprid volia que el corb fos un bon guia en cas de tempesta o de mar emboirada i el va ensenyar a volar cada vegada més lluny. Primer, va volar a dalt del pal major i quan va baixar va obtenir un tros de carn. Després, si volia aconseguir-ne un altre, hauria de volar més lluny, al pal de proa o al vaixell veïnat. Després, més enfora i així fins que el perdia de vista. El corb, bon aprenent, va entendre ràpidament com aconseguir el menjar i volava enfora on Asprid no el veia, esperava un poc i tornava. Així hi havia carn o peix. Ell sabia que l'havia enganat però no sabia que el pilot també ho sabia.

Mentretant, Kim s'entretenia jugant pel moll. Asprid deixava que el ca molós sortís del vaixell i se cercàs la vida. No solia allunyar-se molt. Ensumava les coses, investigava, mirava, ...


Kim era fill de Kira una pastora molosa molt bona i l'instint li marcava les passes.

Un matí no el va trobar en el lloc on solia dormir però no es va preocupar. A mitjan matí va tornar cansat i suat. Va beure aigua, va menjar i es va posar a dormir fins al vespre.

Passaren uns dies, potser una setmana i va passar el mateix. Asprid era un home tranquil i pacient. No es va mal pensar. No hi podia fer res perquè no el volia lligar amb una corda.

Cada setmana Kim desapareixia i tornava cansat i mort de gana.

Un dia, quasi per casualitat, Asprid va descobrir la feta. Estava assegut en el norai on estava fermat el travessí de popa quan van passar dos pastors per devora i quan veren a Kim, un va comentar:

- Aquest és el ca que cada dia de mercat ens ajuda a conduir el ramat fins a la plaça.

- Sí que ho és, ell mateix.

S'acostaren al mariner i li explicaren que el ca, els dies de mercat, esperava el ramat de xots a l'entrada de la població i ajudava a conduir pel camí sense que cap se'n sortís del grup.

En arribar a la plaça, desapareixia.

Asprid, els va agrair l'explicació i els va contar que Kim era fill d'una cussa molosa molt bona pastora.

Quan els pastors partiren li va dir a Kim: ajudar sempre està bé però et tenc perquè vigilis les meves coses i no perquè te'n vagis de gresca. El cas no va respondre però va entendre que havia fet qualque cosa que era del grat del seu amo.

El pilot pensava que estaven en guerra i convenia estar molt atents.

23 de desembre del 2017

ILLA DELS FONERS

L'Illa dels Foners era Mallorca, coneguda pels antics pobladors com Clumba i més tard pels grecs com Kromiusa i pels romans com a Baliares Maior o Maiorica.
Menorca també era illa de foners, anomenada Nura, coneguda pels grecs com Melusa i pels romans com Baliares Minor o Minorica.
Els grecs a les dues illes les anomenaves Gymnèsies i els romans Baliares.



Gymnèsies, perquè els primers poblador anaven sense roba com els gimnastes grecs.
Baliares, perquè els primers pobladors llançaven bales amb les fones contra les naus que s'apropaven a les illes.

EL LLIBRE

Han passat quatre estacions i Tamik vol aprendre un ofici. Les vistes al mar i les històries que li conta el padrí Samis i el seu pare Jaris li fan prendre interès per aprendre l'ofici del mar. Conèixer el mar, viatjar a altres terres, pescar, descobrir. El seu pare li presenta l'amic Asprid que és pescador però que fou un pilot de la nau capitana del general Magó. Tamik aprèn del pescador tot allò que pot. Tamik emprèn una nova aventura...

DEU HAIKAIS

DEU HAIKAIS    https://issuu.com/perecarrio/docs/elogi_del_haikai