El general Magó havia fet traslladar els deu vaixells que li quedaven a Savona, més prop de la Gàl·lica i més enfora del lloc on pensava que podria haver-hi la batalla amb contra els romans.
Ja duien dues
estacions en el port i Asprid seguia en la nau capitana com a segon pilot, ara
acompanyat dels seus dos fels amics.
Rak ja havia
entès quin era el joc del seu amo i sabia que per obtenir el menjar que volia
havia de volar més lluny i tornar de pressa. Asprid volia que el corb fos un
bon guia en cas de tempesta o de mar emboirada i el va ensenyar a volar cada
vegada més lluny. Primer, va volar a dalt del pal major i quan va baixar va
obtenir un tros de carn. Després, si volia aconseguir-ne un altre, hauria de
volar més lluny, al pal de proa o al vaixell veïnat. Després, més enfora i així
fins que el perdia de vista. El corb, bon aprenent, va entendre ràpidament com
aconseguir el menjar i volava enfora on Asprid no el veia, esperava un poc i
tornava. Així hi havia carn o peix. Ell sabia que l'havia enganat però no sabia
que el pilot també ho sabia.
Mentretant, Kim
s'entretenia jugant pel moll. Asprid deixava que el ca molós sortís del vaixell
i se cercàs la vida. No solia allunyar-se molt. Ensumava les coses,
investigava, mirava, ...
Kim era fill de
Kira una pastora molosa molt bona i l'instint li marcava les passes.
Un matí no el va
trobar en el lloc on solia dormir però no es va preocupar. A mitjan matí va
tornar cansat i suat. Va beure aigua, va menjar i es va posar a dormir fins al
vespre.
Passaren uns
dies, potser una setmana i va passar el mateix. Asprid era un home tranquil i
pacient. No es va mal pensar. No hi podia fer res perquè no el volia lligar amb
una corda.
Cada setmana Kim
desapareixia i tornava cansat i mort de gana.
Un dia, quasi per
casualitat, Asprid va descobrir la feta. Estava assegut en el norai on estava
fermat el travessí de popa quan van passar dos pastors per devora i quan veren
a Kim, un va comentar:
- Aquest és el ca
que cada dia de mercat ens ajuda a conduir el ramat fins a la plaça.
- Sí que ho és,
ell mateix.
S'acostaren al
mariner i li explicaren que el ca, els dies de mercat, esperava el ramat de
xots a l'entrada de la població i ajudava a conduir pel camí sense que cap se'n
sortís del grup.
En arribar a la
plaça, desapareixia.
Asprid, els va
agrair l'explicació i els va contar que Kim era fill d'una cussa molosa molt
bona pastora.
Quan els pastors
partiren li va dir a Kim: ajudar sempre està bé però et tenc perquè vigilis les
meves coses i no perquè te'n vagis de gresca. El cas no va respondre però va
entendre que havia fet qualque cosa que era del grat del seu amo.
El pilot pensava
que estaven en guerra i convenia estar molt atents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada