L'ARRIBADA A QUASAR

En Tamik es va aixecar prest aquell matí i, com feia sempre, va anar a la murada del poblat a observar des d'allà el paisatge que s'hi veia i escodrinyar el mar. Quan va mirar la costa propera va veure un vaixell de comerciants que atracava al moll on desembocava el torrent. Uns homes baixaven de la nau i a en Tamik li va venir al cap un bon pressentiment.

Havien passat quatre estacions d'ençà que el seu pare havia marxat i tres des de l'aventura de les Pomes d'Or.

En Tamik baixà de les roques i prengué el camí que duia al mar, a la vora del torrent, costa avall. No es podien perdre mai. Si entre els homes hi havia el seu pare, vendria pel mateix camí i s'hi trobarien.

Ell anava un poc nerviós per si un dels homes que havia baixat de la nau púnica seria o no el seu pare Jaris.

Vista parcial de l'Illa de Clumba

Efectivament ho era. Es toparen a mig camí. De bon començament en Jaris no havia conegut el fill perquè estava molt canviat, però quan va sentir els crits que feia en Tamik mentre s'hi acostava, el va reconèixer tot d'una.

- Pare, som en Tamik!

- Tamik! Fill meu!

Quan arribaren l'un front a l'altre s'abraçaren i continuaren junts el camí que duia al poblat.

En Jaris va explicar a en Tamik, en poques paraules, la derrota dels cartaginesos a la batalla de Zama, prop de la ciutat de Cartago.

"El vaixell en el qual anava no havia entrat en aquella batalla i va poder escapar de la flota romana. Després varen desembarcar en un port amic. Hi quedaren un temps fins que una nau de comerç els va permetre embarcar"

, i així havien aconseguit el retorn no sense passar moltes aventures llargues de contar.

Arribaren al poblat de Quasar i els homes anaren cap a les seves cabanes per trobar-se amb els seus familiars.

L'arribada de Jaris fou de gran alegria per la seva esposa Ulka, les filles Sarga i Dira i el petit, que ja no ho era tant, Shabir.

El padrí Samis va fer una forta abraçada al seu fill Jaris.

(Adaptació d'un text del llibre "Les Pomes d'Or", del mateix autor)

RETORN A CASA

A Ebusus estant, en un Santi amén s'assabentaren de quins vaixells es traslladarien a Clumba. N'hi havia vàries i escolliren la més gran perquè així podrien viatjar junts. També perquè anava cap a la badia gran propera al poblat de Quasar.

Arribaren a un acord amb el patró i es prepararen per a la partida.
Sortiren un migdia solejat i amb mar tranquil. Bufava vent favorable i els només hagueren de fer servir els rems per sortir del port. Quan s'allunyaven observaren la bella silueta del port i el seu entorn.
El vespre seguiren la navegació perquè la ruta era ben coneguda pel patró i no hi havia esculls que fessin perillar la nau.

Els foners s'ajuntaren a fer la que segurament seria la darrera vetlada del viatge. Recordaren les aventures, les batalles i les peripècies que havien passat. Ara el record era satisfactori. Després parlaren de les seves famílies i d'allò que pensaven fer a partir d'ara.
Asprid que era de Nura va dir que, almanco per un temps, es quedaria a Clumba on pensava fer de pescador si les coses anaven bé. De moment no pensava tornar a la seva illa on no havia deixat ni esposa ni descendència. Amb els beneficis de la soldada compraria una barca i es construiria una cabana vora el mar.
Dormiren fins a la matinada quan la nau ja entrava a la gran badia. Admiraren el panorama que es veia des del mar i comentaren que no hi havia res millor que aquesta terra.
Pels habitants del lloc, la nau era coneguda i mereixia confiança, així que va entrar al port sense cap problema i va atracar vora algunes barques de pesca. En el moll ja l'esperaven els estibadors de l'armador per baixar les mercaderies i entregar-les als compradors.
Però primer baixaren els foners i sense cap més interrupció partiren pel camí que vorejava el torrent gros que arribava just abaix del poblat de Quasar. Caminaven en filera de dos o tres i travessaren el torrent per passar a l'altre costat.
El camí ja s'anava empinat cap amunt...

L'ESTANY DAURAT

Camí de Tharros...
Aquella nit dormiren prop d'unes roques arrecerades, properes al camí que anava cap a Tharros.
A la matinada, partiren ja decidits a arribar al seu destí en poc temps. La sorpresa fou el grandiós estany amb el qual es toparen i que haurien d'envoltar. 

Mentre caminaven Jaris va pensar que a Sardenya havia fet bones amistats i sobretot li va venir al cap Pixius que duia al seu costat. Li va comentar això i que si alguna vegada en els seus viatges de comerç arribava a l'Illa de Clumba, Kromiusa dels grecs, intentàs trobar-lo. No sabia com explicar això i amb una vara que duia va fer aquest dibuix sobre l'arena per on caminaven.

 I li va dir:
- Veus, Pixius! La meva illa a tramuntana tot són muntanyes però si les traspasses amb el vaixell i dones la volta cap al sud, et trobaràs en una gran badia i al fons s'hi troba el moll. Seguint el torrent que desemboca al port serà fàcil d'arribar al poblat de Quasar.
- No crec venir mai, però si ho faig, vendré a veure't, Jaris – contestà Pixius.
- Coses més difícils han passat – li digué Jaris.
Pixius li va dir que aquell era l'Estany Daurat i que connectava amb el mar i que per això hi havia molts de peixos que entraven a desovar. Els pescadors assecaven i salaven la a fresa (paquet d'ous) dels molls i en feien un menjar exquisit que tothom apreciava molt.

Quan voltaren la major part de l'estany veren les cases del port de Tharros sobre una estreta franja de terra rocosa. En el moll hi havia algunes naus. Jaris confiava que un d'aquells vaixells els portaria cap a Ebusus.

EL RECLUTAMENT DE JARIS

Els foners baleàrics ja havien participat en l'anterior Guerra Púnica contra els romans. Ara feia més d'una dotzena d'estacions que tornaven a lluitar. Molts homes de l'illa havien partit com a mercenaris dels cartaginesos però encara cap del poblat de Quasar.

Reclutament

Havien estat uns anys de males collites i caldria espavilar.

Prop del mar hi havia un lloc de reclutament estable. A canvi de participar com a guerrers a la guerra, els cartaginesos oferien mercaderies al poblat: aliments, vestit i armes, a més d'una soldada.

El Consell de Roca es va reunir i sense massa disputa acordaren que un bon grup d'homes s'oferissin com a mercenaris. Entre ells s'hi trobava Jaris, fill de Samis i pare de Tamik.

Un matí, ja ben entrada l'estació calenta, baixaren cap al mar, s'acomiadaren dels familiars i partiren en una nau púnica cap a Cartago.

Port de Cartago

Feia bon temps i els vents ajudaven.

En quatre dies arribaren a la costa africana i vorejant-la , es dirigiren a Cartago.

Tots quedaren meravellats d'aquell port. Mai s'havien imaginat una ciutat així.

Entraren al moll i els dugueren al campament d'instrucció.

En el vaixell ja havien rebut algunes lliçons però ara tocava entendre com era la lluita dels cartaginesos. Els foners estaven al davant de l'exèrcit i atacaven els primers amb les fones. Una vegada que havien acabat les bales, es retiraven i ja o tornaven a participar en la resta del combat. Per aquest motiu morien pocs foners.

Però serien moltes batalles i el perill sempre existia.

En el temps lliure, quan eren a Cartago gastaven el sou en vi i dones, sobretot els fadrins.