RETORN A CASA

A Ebusus estant, en un Santi amén s'assabentaren de quins vaixells es traslladarien a Clumba. N'hi havia vàries i escolliren la més gran perquè així podrien viatjar junts. També perquè anava cap a la badia gran propera al poblat de Quasar.

Arribaren a un acord amb el patró i es prepararen per a la partida.
Sortiren un migdia solejat i amb mar tranquil. Bufava vent favorable i els només hagueren de fer servir els rems per sortir del port. Quan s'allunyaven observaren la bella silueta del port i el seu entorn.
El vespre seguiren la navegació perquè la ruta era ben coneguda pel patró i no hi havia esculls que fessin perillar la nau.

Els foners s'ajuntaren a fer la que segurament seria la darrera vetlada del viatge. Recordaren les aventures, les batalles i les peripècies que havien passat. Ara el record era satisfactori. Després parlaren de les seves famílies i d'allò que pensaven fer a partir d'ara.
Asprid que era de Nura va dir que, almanco per un temps, es quedaria a Clumba on pensava fer de pescador si les coses anaven bé. De moment no pensava tornar a la seva illa on no havia deixat ni esposa ni descendència. Amb els beneficis de la soldada compraria una barca i es construiria una cabana vora el mar.
Dormiren fins a la matinada quan la nau ja entrava a la gran badia. Admiraren el panorama que es veia des del mar i comentaren que no hi havia res millor que aquesta terra.
Pels habitants del lloc, la nau era coneguda i mereixia confiança, així que va entrar al port sense cap problema i va atracar vora algunes barques de pesca. En el moll ja l'esperaven els estibadors de l'armador per baixar les mercaderies i entregar-les als compradors.
Però primer baixaren els foners i sense cap més interrupció partiren pel camí que vorejava el torrent gros que arribava just abaix del poblat de Quasar. Caminaven en filera de dos o tres i travessaren el torrent per passar a l'altre costat.
El camí ja s'anava empinat cap amunt...