RETORN A CASA

A Ebusus estant, en un Santi amén s'assabentaren de quins vaixells es traslladarien a Clumba. N'hi havia vàries i escolliren la més gran perquè així podrien viatjar junts. També perquè anava cap a la badia gran propera al poblat de Quasar.

Arribaren a un acord amb el patró i es prepararen per a la partida.
Sortiren un migdia solejat i amb mar tranquil. Bufava vent favorable i els només hagueren de fer servir els rems per sortir del port. Quan s'allunyaven observaren la bella silueta del port i el seu entorn.
El vespre seguiren la navegació perquè la ruta era ben coneguda pel patró i no hi havia esculls que fessin perillar la nau.

Els foners s'ajuntaren a fer la que segurament seria la darrera vetlada del viatge. Recordaren les aventures, les batalles i les peripècies que havien passat. Ara el record era satisfactori. Després parlaren de les seves famílies i d'allò que pensaven fer a partir d'ara.
Asprid que era de Nura va dir que, almanco per un temps, es quedaria a Clumba on pensava fer de pescador si les coses anaven bé. De moment no pensava tornar a la seva illa on no havia deixat ni esposa ni descendència. Amb els beneficis de la soldada compraria una barca i es construiria una cabana vora el mar.
Dormiren fins a la matinada quan la nau ja entrava a la gran badia. Admiraren el panorama que es veia des del mar i comentaren que no hi havia res millor que aquesta terra.
Pels habitants del lloc, la nau era coneguda i mereixia confiança, així que va entrar al port sense cap problema i va atracar vora algunes barques de pesca. En el moll ja l'esperaven els estibadors de l'armador per baixar les mercaderies i entregar-les als compradors.
Però primer baixaren els foners i sense cap més interrupció partiren pel camí que vorejava el torrent gros que arribava just abaix del poblat de Quasar. Caminaven en filera de dos o tres i travessaren el torrent per passar a l'altre costat.
El camí ja s'anava empinat cap amunt...

L'ESTANY DAURAT

Camí de Tharros...
Aquella nit dormiren prop d'unes roques arrecerades, properes al camí que anava cap a Tharros.
A la matinada, partiren ja decidits a arribar al seu destí en poc temps. La sorpresa fou el grandiós estany amb el qual es toparen i que haurien d'envoltar. 

Mentre caminaven Jaris va pensar que a Sardenya havia fet bones amistats i sobretot li va venir al cap Pixius que duia al seu costat. Li va comentar això i que si alguna vegada en els seus viatges de comerç arribava a l'Illa de Clumba, Kromiusa dels grecs, intentàs trobar-lo. No sabia com explicar això i amb una vara que duia va fer aquest dibuix sobre l'arena per on caminaven.

 I li va dir:
- Veus, Pixius! La meva illa a tramuntana tot són muntanyes però si les traspasses amb el vaixell i dones la volta cap al sud, et trobaràs en una gran badia i al fons s'hi troba el moll. Seguint el torrent que desemboca al port serà fàcil d'arribar al poblat de Quasar.
- No crec venir mai, però si ho faig, vendré a veure't, Jaris – contestà Pixius.
- Coses més difícils han passat – li digué Jaris.
Pixius li va dir que aquell era l'Estany Daurat i que connectava amb el mar i que per això hi havia molts de peixos que entraven a desovar. Els pescadors assecaven i salaven la a fresa (paquet d'ous) dels molls i en feien un menjar exquisit que tothom apreciava molt.

Quan voltaren la major part de l'estany veren les cases del port de Tharros sobre una estreta franja de terra rocosa. En el moll hi havia algunes naus. Jaris confiava que un d'aquells vaixells els portaria cap a Ebusus.

ILLA DELS FONERS

L'Illa dels Foners era Mallorca, coneguda pels antics pobladors com Clumba i més tard pels grecs com Kromiusa i pels romans com a Baliares Maior o Maiorica.
Menorca també era illa de foners, anomenada Nura, coneguda pels grecs com Melusa i pels romans com Baliares Minor o Minorica.
Els grecs a les dues illes les anomenaves Gymnèsies i els romans Baliares.

Gymnèsies, perquè els primers poblador anaven sense roba com els gimnastes grecs.
Baliares, perquè els primers pobladors llançaven bales amb les fones contra les naus que s'apropaven a les illes.