TEMPUS FUGIT...

Així finalitza una part de l’aventura de Jaris, Asprid, Kim i Rak i els demés foners, necessària per continuar «L’Illa dels Foners» on, a més d’aquests personatges torna aparèixer Tamik, el jove protagonista de «Les Pomes d’Or».

Però ara, com a recordança, vull mostrar com el pas del temps ha transformats les ciutats visitades en els seu viatge. Unes, han sobreviscut i prosperat, altres han esdevingut records d'un passat gloriós.

 

Cartago, capital de l'imperi púnic va sobreviure la II guerra Púnica (216-201 aC) però no la III guerra contra Roma (149-146 aC). La frase "Cartago delenda est" (Cartago serà destruida) es va complir i no va queda pedra sobre pedra. 

Cartago en runes (Tunícia)

Asprid va sortir del port de Maó quan el general Magó va fer escala d’hivern l’any 206-205 aC. Per això el port va rebre el nom de "Portus Magonis". Avui és una ciutat pròspera.

 

Portus Magonis (Maó, Menorca)

Maó (Menorca)

Partiren cap a Ligúria per afegir les seves tropes a les d’Anníbal que, aleshores, estaba lluitant a Itàlia i havia vençut en diferents ocasions al romans (Trebia, Tresino, Tresimeno). Aprofitaren el temps per conquerir Gènua (actual Gènova) que a l’actualitat és un port molt important d’Itàlia.

Gènua (Gènova, Itàlia)

Gènova (Itàlia)

La flota cartaginesa al cap d’un temps es va traslladar a Savona (Savona) que ara és una ciutat turística.

Savona (Savona, Itàlia)

Savona (Itàlia)

Havent sol·licitat el Senat de Cartago el retorn d’Anníbal i de Magó, aquest que havia caigut ferit a una batalla de Ligúria va dirigir la flota a Hadrume(n)tum (Cartago) però va morir pel camí. Actualment s’anomena Susa i és un port turístic.

Hadrumetum (Susa,Tunícia)

Susa (Tunícia)

Després de la derrota de Zama, la flota que estava a Hadrume(n)tum va dirigir-se a Labdah (Leptis Magna, pels romans). Actualment està derruïda. Molt visitada pels turistes, es troba a un centenar de quilòmetres de Trípoli.

Labdah - Leptis Magna (Trípoli)

Labdah - Leptis Magna (Trípoli)

El viatge dels foners va continuar cap a Siracusa (Sicília). Actualment segueix essent una gran ciutat.
 

Syracussa (Siracusa, Sicília)

Siracusa (Sicília)

De Sicília partiren cap a Sardenya on primer atracaren a Nora, actualment en ruïnes.

Nora (Sardenya)

Nora (Sardenya)

Després atracaren a Caleris (Cagliari) on desembarcaren. Actualment és una ciutat de costa molt visitada.

Caleris (Cagliari, Sardenya)

Cagliari (Sardenya)

De Caleris partiren a Su Nuraxi (Barumini) que actualment està en ruines. 

 

Su Nuraxi (Su Nuraxi di Barumini, Sardenya)

Su Nuraxi di Barumini (Sardenya)

Seguiren cap a Tharros, que actualment és un poble en ruïnes, prop d’Oristano.

Tharros (Sardenya)

Tharros (Sardenya)

Sortiren de Sardenya cap a Massalia (Marsella), actualment un dels principals ports de França.

Massalia (Marsella, França)

Marsella (França)

De Massalia sortiren cap a Ebusus (Pitiüsa Major), actual Eivissa.

 

Ebusus (Eivissa, Illes Balears)

Eivissa (Illes Balears)

D’Ebusus viatjaren al port de la badia de Wusa-tar.

Wusa-tar (Palma, Illes Balears)

Palma (Illes Balears)

Asprid, amb Kim i Rak, Jaris i tots els demés foners arribaren a la seva terra després de realitzar un gran viatge per les aigües del mar interior, anomenat pels romans: Mare Nostrum o Mediterraneus.

EL COMIAT DE SU NURAXI

En el poblat de Su Nuraxi, Kim va continuar uns dies ajudant a la recollida dels ramats d'ovelles i Sorus, oncle de Pixius, li va demanar a n'Asprid si li volia vendre un ca tan valuós. El compraria per un bon preu. Per adular-lo li va dir:

- «Sense cans no hi ha ovelles i sense ovelles no hi ha ramats; sense ramats no hi ha carn, ni llet ni llana. Sense tot això tot és pobresa a cal ramader.»

Asprid ja s'ho esperava i li va respondre:

- «Mirau, amic Sorus, ja m'agradaria oferir-vos aquest ca tan bon pastor que no té preu. Creieu-me que si fos possible el vos deixaria de bon grat, però no pot esser.»

Va continuar dient:

- «El tenc de petit i m'enyoraria d'ell i ell s'enyoraria de mi. I estic ben segur que si el deixàs, fugiria per trobar-me. I jo m'alegraria molt.»

- «Ara és feina vostra i dels pastors ensenyar als vostres cans a recollir les ovelles tal com heu vist que feia Kim.

Va acabar dient:

- «Tota la feina està feta i demà de bon matí partiren cap a Tharros seguint les passes de Jaris i els altres foners.»

Així que el sendemà, la colla de foners amb Kim i Rak, partiren del poblat després d'acomiadar-se dels bons amics que havien fet. Els ramats i els seus pastors aquest dia sortiren un poc més tard per estar presents a la partida del millor ca de pastor que havien conegut.

Kim va passar, per darrera vegada, devora dels sis ramats d'ovelles que passaven de sis-centes, sense bordar-les ni lladrar. Semblava que havia entès que ja no hi tenia cap feina en aquell formós lloc. Però en un curt instant passaren pel seu cervell les imatges dels dies anteriors, quan havia ajudat a recollir els ramats perquè entressin ordenats en els corrals.

Quan ja havien sortit del poblat, els foners es giraren a dir una vegada més adéu a la gent que deixaven enrere i Kim també es va girar i va lladrar com de tristor.

I partirem.

UN POBLE RAMADER (IV)

KIM, FA DE MESTRE
De bon matí, Jaris, amb la meitat de la collada de foners digueren adéu a la gent que havien conegut en el poblat i, guiats per Pixius, que s'havia acomiadat de la familia i havia rebut ordres sobre les feines que hauria de fer a Tharros, on tenien botigues, partiren cap a Tharros que estava aproximadament a unes quaranta-set milles romanes Su Nuraxi. Haurien de fer nit pel camí i el sendemà arribarien abans del migdia.

Asprid i els altres foners quedaren en el poblat i aprofitaren el matí per anar al camp d'entrenament a practicar amb les fones. Els nadius quedaren impressionats quan veren la puntaria que tenien en llançar una pedra a un blanc. Ells coneixien el tir amb fona però no tenien la destresa dels baleàrics. Practicaren fins que va esser l'hora de menjar.
Sorus va anar a cercar a Asprid al magatzem on havien quedat i partiren cap a les pastures en companyia de Kim i Rak.
Mentre caminaven cap a llevant, Rak els sobrevolava i li vengué al cap la família de corbs que va veure en el port d'Hadrumetum, a Cartago. Va pensar que ja devien esser a mig camí en direcció a les Columnes d'Hèracles, on acaba el mar interior. També va reflexionar que aquella devia esser una bona aventura però tot això que ell mateix experimentava en aquell viatge de retorn a les terres del seu amo, no deixava de ser molt interessant. Va decidir que havia fet bé quedant-se amb Asprid i Kim.

Arribaren prop dels ramats que pasturaven i quasi ja era l'hora d'aplegar. Els pastors d'aquell ramat amb els corns s'avisaren als altres pastors i els cans arreplegaren les ovelles en un Santi amén.
Aquí va començar la feina de Kim que era observada pels pastors i els seus cans. Amb una correguda i bordades va posar el primer ramat en ordre. El mascle primer i les altres ovelles de tres en tres, com una tropa ben entrenada. Els cans dels pastors aviat aprengueren la tàctica i, un a cada costat del ramat no deixaven que cap ovella se separàs de la fila. Mentrestant, arribava un altre ramat i Kim repetia l'operació. La cosa important és que els cans dels pastors observessin els moviments ràpids i eficaços de Kim. Al cap d'un temps, sense aturar els ramats, tots anaven com tocava. Els pastors i el ramader Sorus no se'n podien avenir de la tècnica del gos d'Asprid. Aquest també estava meravellat del treball que Kim feia per instint de raça.
D'aquesta manera arribaren als corrals més ràpids que mai perquè entraren sense travar-se.
Aquell vespre els foners menjaren un anyell jove a l'ast.

A SARDENYA ESTANT (II)

El grup de foners, amb Asprid i Jaris al capdavant, sempre estaven a punt per actuar. Anaven amb un equipatge molt lleuger: un bolic amb roba i les moltolines, un sarró amb doblers, objectes variats i menjar, les tres fones i una llança o una espasa. Asprid duia al seu costat a Kim, el ca molós i a Rak, el corb de Ligòria. Ja s'havien fet adults i responien a qualsevol avís del seu amo amb promptitud.

 

Fins ara el viatge l'havien fet en vaixell i el menjar anava inclòs però ara havien de seguir el camí a peu i necessitarien provisions. Pixius els va acompanyar al mercat perquè compressin menjar per quatre dies. També els va explicar que el camí era el que estava a la dreta del riu Mannu, que desembocava a la llacuna propera a Caleris. El seguirien un bon tram i després girarien cap a dreta per anar al poblat de Su Nuraxi, on vivia la seva família. Perdrien un dia però valia la pena.
També els va explicar que pel camí es trobarien amb diferents poblats i la seva gent es podia preocupar en veure tants de desconeguts. Per això els va proposar anar en grups de tres o quatre. Ell aniria amb el primer i, si fos el cas, explicaria que eren i on anaven. Tots estaren d'acord.
Feta la compra, partiren de bon matí pel camí que voreja el riu Mannu, en direcció a tramuntana.

Al cap d'una hora veren una torre megalítica envoltada de cabanes. D'algunes cases sortia un nuvolet de fum. Ningú els va sortir a dir res i seguiren cap amunt per una planura immensa plena de sembrats de cereals que ja començaven a perdre el color verd i agafar el color groguenc que aporta l'estació càlida.
Pel camí contaren històries ja recontades mil i una vegades. Però també comentaven el paregut entre aquell paisatge i el de l'illa on volien arribar.
Seguint les instruccions del guia no sortiren del camí ni caçaren cap animal.
A posta de sol, s'aturaren prop d'unes roques i feren nit.
Pixius els va dir que eren prop de Barunini però que valia més arribar-hi a mitjan matí.
Feren foc i els foners li explicaren al guia els seus viatges fins a arribar a Sardenya i ell els va contar històries d'aquelles terres i perquè treballava en el moll per l'encarregat de l'armador púnic.

LA FAMÍLIA DE CORBS

Mentre els dos nous amics i Kim eren a cercar l'ou d'estruç que Asprid havia comanat, Rak va descobrir una família de corbs posats a l'envergadura del pal major. Mai, excepte quan encara estava en el niu i després a una gàbia amb els seus germans, havia tornat a veure cap corb.

Com si no li importàs gens, va volar a l'altra verga del pal i va escoltar la xerrameca dels corbs. Entenia perfectament el seu llenguatge però va pensar que parlaven un poc embarbussat. Va posar l'oïda més atenta i va sentir que comentaven sobre el viatge que farien cap a ponent. Volarien ran de la costa per no perdre el rumb i tenir menjar al seu abast. Així seguirien fins a arribar a les Columnes d'Hèracles quan el mar interior s'acaba. Això ho deia un dels joves corbs, però un altre que semblava que era el seu pare li va dir que això de les Columnes d'Hèracles era una llegenda mitològica del poble grec i que en realitat no existien i que en els seus viatges anteriors ja havien descobert que allò que conten els homes no és tot veritat. Es passaren una bona estona discutint si les columnes eren una realitat o una ficció simbòlica.

- Ben cultes semblen esser aquests corbs – va pensar Rak.
Mentrestant, dos corbs joves feien cabrioles volant sobre el mar. S'alçaven a gran altura, s'aferraven amb les urpes, tancaven les ales i es llançaven cap avall fins que un es desferrava abans d'enfonsar-se al mar. L'altre reia i li deia:
- Has perdut una altra vegada! Torna-m'ho provar!
Així jugaven quan el seu pare els va cridar. Ells mogueren les ales i es posaren a la verga major.
En aquell moment un dels corbs joves demanava:
- I quan arribem al final, on diuen que hi ha les Columnes d'Hèracles, què farem?
- Ja ho decidirem, però la idea és seguir la costa cap al nord, envoltant el mar interior – va respondre el corb pare.
Rak va pensar entre si mateix si li agradaria anar-se'n amb ells de viatge i passaria per les terres on va néixer.
Va decidir quedar amb el seu amo i amb Kim. Tenia bon menjar i aventures a voler. També va pensar que encara era molt jove i que, si volia, podia partir. Ara no era un bon moment.
Amb aquests pensaments estant, varen arribar el seu amo i el nou amic amb en Kim.

Va alçar la vista i va observar que la família de corbs ja havia volat.
Encara es veia un esbart de corbs que volava cap a ponent.

OU D'ESTRUÇ

Asprid, Kim i Rak es quedaren a bord de la nau.

Quan lliurava, el pilot amb Kim anaren de passeig pel moll comercial i s'acostaren al mercat.

Hadrumetum tenia un mercat molt diferent del de Gènova. Aquí sobretot es venien àmfores i bòtils de fang, catifes, roba i armes. Però la cosa que va cridar més l'atenció a Asprid fou un taller on un home molt major decorava ous que resultaren esser d'estruç, un animal que el pilot desconeixia per complet. Parlaren d'això, com pogueren, i l'home del taller li va explicar que els ous es decoraven a gust del comprador i que tenien utilitats pràctiques i altres misterioses. Servien per posar-hi objectes i per beure vi però la gent els guardava perquè quan morien, l'ou, replè d'objectes d'or i plata, era depositat a la tomba devora el difunt. Aquesta cosa li va interessar a Asprid i va encomanar un ou on s'hi vés la figura d'un foner, un ca, un corb i una nau. Va deixar una penyora com a senyal i quedaren que el sendemà tornaria a cercar l'objecte.

Més enllà, Asprid va entrar a una botiga i va adquirir un papir de distàncies marines del mar que havien travessat de nord a sud. Aquest mapa indicava les distàncies en llegües romanes entre els ports que envoltaven el mar conegut i també a les illes. Mostrava des de llevant, on estava Grècia fins a les Columnes d'Hèracles. Seria de molt bona ajuda pels propers viatges.

Quan va tornar a la nau va trobar-se alguns canvis significants. Hi havia nova tripulació i nous vigilants. El pilot primer li va explicar el perquè cada any canviaven la tripulació de nau per motius de seguretat. Els vigilants eren foners com Asprid i això el va posar ben content.

Entre els foners es trobava Jaris, destinat a defensar la nau capitana. S'havia col·locat a un lloc prop de popa i establaren conversa. Jaris li va dir que era de Kromiusa i Asprid que era de Melousa. També relataren com havien arribat a Hadrumetum. Asprid li contà la història del general Magó. Jaris li contà com havien fet fugir l'esquadra púnica quan va intentar passar l'hivern a la seva illa. La història que va contar Asprid no era tan agradable.

El dia següent, baixaren al moll i anaren a cercar l'ou d'estruç que havia encarregat el pilot.

Pel camí va explicar en detall les virtuts dels ous d'estruç.

El recolliren i tornaren a la nau. Pel camí va dir a Jaris el següent:

- Jaris, jo no tenc amics però em caus bé i et vull demanar un favor. Si mor i tu estàs prop, vull que em cremin i que enterrin les meves restes sota una palmera amb aquest ou i allò que contengui.

Jaris se'l va mirar estranyat, però li va contestar:

- Et promet que així ho faré si està en les meves mans.

Asprid va quedar content de la resposta i li va dir que li devia un favor que també compliria.

Poc podien pensar els dos nous amics que el destí faria que es complissin les promeses.

LA COSTA DE CARTAGO

Les naus cartagineses que tornaven de Ligúria es dirigien cap a Cartago quan el general Magó, ferit a la batalla de la Gàl·lica Cisalpina, va morir a bord, no se sap si de la ferida o de la ràbia d'haver de tornar vençut.
Ja havien traspassat les illes de Còrcega i de Sardenya i ben aviat deixarien a orient l'illa de Sicília on tenien algunes ciutats del seu imperi.

Asprid seguia de pilot de la nau capitana i quan era rellevat, instruïa els seus amics Kim i Rak. El corb havia anat i vengut dels llocs costaners de les illes que havien albirat, diverses vegades. Quan s'acostaven prop d'un illot, Asprid feia un senyal al corb i aquest volava a terra i tornava amb alguna penyora – un ratolí, un ou, una fruita o una flor, era igual – i el pilot la baratava amb un bon tros de carn crua. Rak havia après correctament allò que volia el pilot. També havia après a caçar i res li feia por. Fins i tot havia atacat un falcó.

Kim s'anava convertint en un enorme ca de pressa, bon guardià i observava tot allò que feia Rak. Potser ara, en el vaixell no podia demostrar les seves qualitats de caçador però quan fossin a terra demostraria la seva vàlua.
Quan ja atalaiaven la costa africana, prop de la badia de Cartago, les ordres foren dirigir-se al port d'Hadrumetum, a la part baixa darrere el cap Bo o Punta Bona. Els romans havien pres Útica i perillava que si anaven a Cartago els tallassin el pas. Envoltaren la punta i es dirigiren cap al sud. Fora de la vista, cap a llevant, estava l'illa de Sicília, on hi havia la ciutat amiga d'Agrigentum. Això ho sabia el pilot.

Vorejaren la costa i passaren prop de Neapolis però el seu destí era el port d'Hadrumetum que estava més a mar obert. Quan arribaren, el port estava replè de vaixells de guerra. Atracaren les naus a la zona militar i les tropes baixaren per a dirigir-se a Cartago, des del sud amb el taüt del general Magó, on l'enterrarien a la necròpolis familiar.
En canvi, la marineria es va quedar a bord.

KIM, EL CA DE PASTOR

El general Magó havia fet traslladar els deu vaixells que li quedaven a Savona, més prop de la Gàl·lica i més enfora del lloc on pensava que podria haver-hi la batalla amb contra els romans.

Ja duien dues estacions en el port i Asprid seguia en la nau capitana com a segon pilot, ara acompanyat dels seus dos fels amics.

Rak ja havia entès quin era el joc del seu amo i sabia que per obtenir el menjar que volia havia de volar més lluny i tornar de pressa. Asprid volia que el corb fos un bon guia en cas de tempesta o de mar emboirada i el va ensenyar a volar cada vegada més lluny. Primer, va volar a dalt del pal major i quan va baixar va obtenir un tros de carn. Després, si volia aconseguir-ne un altre, hauria de volar més lluny, al pal de proa o al vaixell veïnat. Després, més enfora i així fins que el perdia de vista. El corb, bon aprenent, va entendre ràpidament com aconseguir el menjar i volava enfora on Asprid no el veia, esperava un poc i tornava. Així hi havia carn o peix. Ell sabia que l'havia enganat però no sabia que el pilot també ho sabia.

Mentretant, Kim s'entretenia jugant pel moll. Asprid deixava que el ca molós sortís del vaixell i se cercàs la vida. No solia allunyar-se molt. Ensumava les coses, investigava, mirava, ...

Kim era fill de Kira una pastora molosa molt bona i l'instint li marcava les passes.

Un matí no el va trobar en el lloc on solia dormir però no es va preocupar. A mitjan matí va tornar cansat i suat. Va beure aigua, va menjar i es va posar a dormir fins al vespre.

Passaren uns dies, potser una setmana i va passar el mateix. Asprid era un home tranquil i pacient. No es va mal pensar. No hi podia fer res perquè no el volia lligar amb una corda.

Cada setmana Kim desapareixia i tornava cansat i mort de gana.

Un dia, quasi per casualitat, Asprid va descobrir la feta. Estava assegut en el norai on estava fermat el travessí de popa quan van passar dos pastors per devora i quan veren a Kim, un va comentar:

- Aquest és el ca que cada dia de mercat ens ajuda a conduir el ramat fins a la plaça.

- Sí que ho és, ell mateix.

S'acostaren al mariner i li explicaren que el ca, els dies de mercat, esperava el ramat de xots a l'entrada de la població i ajudava a conduir pel camí sense que cap se'n sortís del grup.

En arribar a la plaça, desapareixia.

Asprid, els va agrair l'explicació i els va contar que Kim era fill d'una cussa molosa molt bona pastora.

Quan els pastors partiren li va dir a Kim: ajudar sempre està bé però et tenc perquè vigilis les meves coses i no perquè te'n vagis de gresca. El cas no va respondre però va entendre que havia fet qualque cosa que era del grat del seu amo.

El pilot pensava que estaven en guerra i convenia estar molt atents.