Quan lliurava, el pilot amb Kim anaren de passeig pel moll comercial i s'acostaren al mercat.
Hadrumetum tenia
un mercat molt diferent del de Gènova. Aquí sobretot es venien àmfores i bòtils
de fang, catifes, roba i armes. Però la cosa que va cridar més l'atenció a
Asprid fou un taller on un home molt major decorava ous que resultaren esser
d'estruç, un animal que el pilot desconeixia per complet. Parlaren d'això, com
pogueren, i l'home del taller li va explicar que els ous es decoraven a gust
del comprador i que tenien utilitats pràctiques i altres misterioses. Servien
per posar-hi objectes i per beure vi però la gent els guardava perquè quan
morien, l'ou, replè d'objectes d'or i plata, era depositat a la tomba devora el
difunt. Aquesta cosa li va interessar a Asprid i va encomanar un ou on s'hi vés
la figura d'un foner, un ca, un corb i una nau. Va deixar una penyora com a
senyal i quedaren que el sendemà tornaria a cercar l'objecte.
Més enllà, Asprid
va entrar a una botiga i va adquirir un papir de distàncies marines del mar que
havien travessat de nord a sud. Aquest mapa indicava les distàncies en llegües
romanes entre els ports que envoltaven el mar conegut i també a les illes.
Mostrava des de llevant, on estava Grècia fins a les Columnes d'Hèracles. Seria
de molt bona ajuda pels propers viatges.
Quan va tornar a
la nau va trobar-se alguns canvis significants. Hi havia nova tripulació i nous
vigilants. El pilot primer li va explicar el perquè cada any canviaven la
tripulació de nau per motius de seguretat. Els vigilants eren foners com Asprid
i això el va posar ben content.
Entre els foners
es trobava Jaris, destinat a defensar la nau capitana. S'havia col·locat a un
lloc prop de popa i establaren conversa. Jaris li va dir que era de Kromiusa i
Asprid que era de Melousa. També relataren com havien arribat a Hadrumetum.
Asprid li contà la història del general Magó. Jaris li contà com havien fet
fugir l'esquadra púnica quan va intentar passar l'hivern a la seva illa. La
història que va contar Asprid no era tan agradable.
El dia següent,
baixaren al moll i anaren a cercar l'ou d'estruç que havia encarregat el pilot.
Pel camí va
explicar en detall les virtuts dels ous d'estruç.
El recolliren i
tornaren a la nau. Pel camí va dir a Jaris el següent:
- Jaris, jo no
tenc amics però em caus bé i et vull demanar un favor. Si mor i tu estàs prop,
vull que em cremin i que enterrin les meves restes sota una palmera amb aquest
ou i allò que contengui.
Jaris se'l va
mirar estranyat, però li va contestar:
- Et promet que
així ho faré si està en les meves mans.
Asprid va quedar
content de la resposta i li va dir que li devia un favor que també compliria.
Poc podien pensar
els dos nous amics que el destí faria que es complissin les promeses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada