Ja havien traspassat les illes de Còrcega i de Sardenya i ben aviat deixarien a orient l'illa de Sicília on tenien algunes ciutats del seu imperi.
Asprid seguia de pilot de la nau capitana i quan era rellevat, instruïa els seus amics Kim i Rak. El corb havia anat i vengut dels llocs costaners de les illes que havien albirat, diverses vegades. Quan s'acostaven prop d'un illot, Asprid feia un senyal al corb i aquest volava a terra i tornava amb alguna penyora – un ratolí, un ou, una fruita o una flor, era igual – i el pilot la baratava amb un bon tros de carn crua. Rak havia après correctament allò que volia el pilot. També havia après a caçar i res li feia por. Fins i tot havia atacat un falcó.
Kim s'anava convertint en un enorme ca de pressa, bon guardià i observava tot allò que feia Rak. Potser ara, en el vaixell no podia demostrar les seves qualitats de caçador però quan fossin a terra demostraria la seva vàlua.
Quan ja atalaiaven la costa africana, prop de la badia de Cartago, les ordres foren dirigir-se al port d'Hadrumetum, a la part baixa darrere el cap Bo o Punta Bona. Els romans havien pres Útica i perillava que si anaven a Cartago els tallassin el pas. Envoltaren la punta i es dirigiren cap al sud. Fora de la vista, cap a llevant, estava l'illa de Sicília, on hi havia la ciutat amiga d'Agrigentum. Això ho sabia el pilot.
Vorejaren la costa i passaren prop de Neapolis però el seu destí era el port d'Hadrumetum que estava més a mar obert. Quan arribaren, el port estava replè de vaixells de guerra. Atracaren les naus a la zona militar i les tropes baixaren per a dirigir-se a Cartago, des del sud amb el taüt del general Magó, on l'enterrarien a la necròpolis familiar.
En canvi, la marineria es va quedar a bord.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada