UN POBLE RAMADER (IV)

KIM, FA DE MESTRE
De bon matí, Jaris, amb la meitat de la collada de foners digueren adéu a la gent que havien conegut en el poblat i, guiats per Pixius, que s'havia acomiadat de la familia i havia rebut ordres sobre les feines que hauria de fer a Tharros, on tenien botigues, partiren cap a Tharros que estava aproximadament a unes quaranta-set milles romanes Su Nuraxi. Haurien de fer nit pel camí i el sendemà arribarien abans del migdia.

Asprid i els altres foners quedaren en el poblat i aprofitaren el matí per anar al camp d'entrenament a practicar amb les fones. Els nadius quedaren impressionats quan veren la puntaria que tenien en llançar una pedra a un blanc. Ells coneixien el tir amb fona però no tenien la destresa dels baleàrics. Practicaren fins que va esser l'hora de menjar.
Sorus va anar a cercar a Asprid al magatzem on havien quedat i partiren cap a les pastures en companyia de Kim i Rak.
Mentre caminaven cap a llevant, Rak els sobrevolava i li vengué al cap la família de corbs que va veure en el port d'Hadrumetum, a Cartago. Va pensar que ja devien esser a mig camí en direcció a les Columnes d'Hèracles, on acaba el mar interior. També va reflexionar que aquella devia esser una bona aventura però tot això que ell mateix experimentava en aquell viatge de retorn a les terres del seu amo, no deixava de ser molt interessant. Va decidir que havia fet bé quedant-se amb Asprid i Kim.

Arribaren prop dels ramats que pasturaven i quasi ja era l'hora d'aplegar. Els pastors d'aquell ramat amb els corns s'avisaren als altres pastors i els cans arreplegaren les ovelles en un Santi amén.
Aquí va començar la feina de Kim que era observada pels pastors i els seus cans. Amb una correguda i bordades va posar el primer ramat en ordre. El mascle primer i les altres ovelles de tres en tres, com una tropa ben entrenada. Els cans dels pastors aviat aprengueren la tàctica i, un a cada costat del ramat no deixaven que cap ovella se separàs de la fila. Mentrestant, arribava un altre ramat i Kim repetia l'operació. La cosa important és que els cans dels pastors observessin els moviments ràpids i eficaços de Kim. Al cap d'un temps, sense aturar els ramats, tots anaven com tocava. Els pastors i el ramader Sorus no se'n podien avenir de la tècnica del gos d'Asprid. Aquest també estava meravellat del treball que Kim feia per instint de raça.
D'aquesta manera arribaren als corrals més ràpids que mai perquè entraren sense travar-se.
Aquell vespre els foners menjaren un anyell jove a l'ast.

ANNÍBAL ES PRESENTA EN EL SENAT DE CARTAGO

Mentrestant el general Anníbal anava cap a Cartago per ordres dels sufets, les seves naus fondejades a Hadrumetum es preparaven per a salpar cap a Líbia.
Anníbal va arribar a la part de la murada de l'istme que bordejava el llac Sebknet Sejuni amb Maharbal al seu costat i altres fidels companys de tantes batalles. Allà es trobava la porta de Thapsus tancada per evitar l'entrada de l'enemic. Als crits dels homes del general, les enormes portes s'obriren i Anníbal va desmuntar del cavall i va entrar a peu. Els altres el seguiren. Eren més dos-cents guerrers que havien seguit als Barca des de la conquesta d'Ibèria fins a les portes de Roma.

Anníbal Barca

Deixaren a la dreta el port comercial i observaren la bellesa del port militar de forma circular que estava ple de vaixells de guerra. Això va enfurir encara més al general.

Va continuar el camí fins a l'àgora on es trobava el Senat de Cartago als peus del pujol Byrsa. Quan va arribar a les portes del Senat li impediren el pas però ell va fer retirar els soldats i va entrar a l'edifici on estaven reunits els senadors, i, entre ells, el general Giscó que havia tornat de Gades, derrotat.
El vell sufet va encarar-se amb Anníbal, recriminant-li que hagués perdut la batalla i la guerra. A continuació va ordenar que tornàs a lluitar contra els romans que ja es preparaven per entrar a la ciutat.
Anníbal va respondre que Cartago estava perduda i que ell no lluitaria més. Els va recriminar que l'havien abandonat a la península Itàlica sense enviar els sous i  els reforços que havia demanat. I els va dir que  havia arribat l'hora de negociar la pau.
Després va sortir del Senat i se'n va anar a la casa que havia heretat del seu pare. Havia partit de Cartago amb nou anys i n'havien passat trenta-sis. Duia setze anys de guerra contra els romans i ara necessitava descansar.

En el Senat va continuar la discòrdia però finalment enviaren una ambaixada al procònsol Escipió per a negociar les condicions de pau.
Escipió que era a Útica preparant l'atac a Cartago va rebre l'ambaixada i va parlamentar amb els representants del Senat de Cartago. Els va respondre que es trobarien en dos dies a Tunis on aniria amb part del seu exèrcit i que allà els donaria la resposta a la proposta de pau.

Escipió, l'Africà

Després va preparar l'estratègia i va enviar la flota, la meitat a barrar la badia de Cartago i l'altra meitat a impedir que la flota que estava a Hadrumentum pogués escapar.

HADRUMETUM, PORT DE FUGIDA

El temps que va durar la batalla de Zama, Hadrumetum semblava un rusc d'abelles, amb constant entrada i sortida de guerrers. La flota seguia ancorada en el port militar.

Les notícies sobre la batalla no eren bones i arribaren ordres de tenir les naus a punt de sortir del port. Aleshores, el capità de la nau on Asprid era pilot va recaptar aliments i beguda, va ordenar que els mariners i remers estiguessin a punt i va fer sortir la nau del port.
La derrota de l'exèrcit púnic fou confirmada pel mateix Anníbal que va arribar a cavall amb la seva guàrdia personal i nombrosos homes a cavall. En els dies següents també arribaren soldats, principalment veterans de la "triarii" que havien aconseguit escapar dels atacs romans. També arribaren bastant de foners baleàrics , perquè en el darrer combat acompanyaven a Anníbal.
Aquest, va preparar l'embarcament i partida de la flota amb els seus generals cap a Líbia on tenien ciutats amigues perquè era territori púnic. Anníbal pensava reagrupar les tropes per a recuperar Cartago.

En aquestes estant, van arribar emissaris de Cartago que reclamaren la tornada d'Anníbal que hauria de participar en la negociació de les condicions de pau. Ell, sense massa interès, es va preparar per a dirigir-se a la capital, acompanyat de la seva guàrdia personal. Al mateix temps va ordenar que la flota sortís cap a Líbia on l'haurien d'esperar a ell o les seves ordres.

OU D'ESTRUÇ

Asprid, Kim i Rak es quedaren a bord de la nau.

Quan lliurava, el pilot amb Kim anaren de passeig pel moll comercial i s'acostaren al mercat.

Hadrumetum tenia un mercat molt diferent del de Gènova. Aquí sobretot es venien àmfores i bòtils de fang, catifes, roba i armes. Però la cosa que va cridar més l'atenció a Asprid fou un taller on un home molt major decorava ous que resultaren esser d'estruç, un animal que el pilot desconeixia per complet. Parlaren d'això, com pogueren, i l'home del taller li va explicar que els ous es decoraven a gust del comprador i que tenien utilitats pràctiques i altres misterioses. Servien per posar-hi objectes i per beure vi però la gent els guardava perquè quan morien, l'ou, replè d'objectes d'or i plata, era depositat a la tomba devora el difunt. Aquesta cosa li va interessar a Asprid i va encomanar un ou on s'hi vés la figura d'un foner, un ca, un corb i una nau. Va deixar una penyora com a senyal i quedaren que el sendemà tornaria a cercar l'objecte.

Més enllà, Asprid va entrar a una botiga i va adquirir un papir de distàncies marines del mar que havien travessat de nord a sud. Aquest mapa indicava les distàncies en llegües romanes entre els ports que envoltaven el mar conegut i també a les illes. Mostrava des de llevant, on estava Grècia fins a les Columnes d'Hèracles. Seria de molt bona ajuda pels propers viatges.

Quan va tornar a la nau va trobar-se alguns canvis significants. Hi havia nova tripulació i nous vigilants. El pilot primer li va explicar el perquè cada any canviaven la tripulació de nau per motius de seguretat. Els vigilants eren foners com Asprid i això el va posar ben content.

Entre els foners es trobava Jaris, destinat a defensar la nau capitana. S'havia col·locat a un lloc prop de popa i establaren conversa. Jaris li va dir que era de Kromiusa i Asprid que era de Melousa. També relataren com havien arribat a Hadrumetum. Asprid li contà la història del general Magó. Jaris li contà com havien fet fugir l'esquadra púnica quan va intentar passar l'hivern a la seva illa. La història que va contar Asprid no era tan agradable.

El dia següent, baixaren al moll i anaren a cercar l'ou d'estruç que havia encarregat el pilot.

Pel camí va explicar en detall les virtuts dels ous d'estruç.

El recolliren i tornaren a la nau. Pel camí va dir a Jaris el següent:

- Jaris, jo no tenc amics però em caus bé i et vull demanar un favor. Si mor i tu estàs prop, vull que em cremin i que enterrin les meves restes sota una palmera amb aquest ou i allò que contengui.

Jaris se'l va mirar estranyat, però li va contestar:

- Et promet que així ho faré si està en les meves mans.

Asprid va quedar content de la resposta i li va dir que li devia un favor que també compliria.

Poc podien pensar els dos nous amics que el destí faria que es complissin les promeses.

EL PORT MILITAR D'HADRUMETUM

No entraren a la badia de Cartago, sinó que seguiren cap a llevant fins a la punta que li diuen el Cap Bo. Després viraren cap al sud i en un dia arribaren al port d'Hadrume(n)tum (Sussa).

El port era ple de vaixells de mercaderies i de guerra. Ells anaren al port militar.

Els soldats que transportaven les dotze naus partiren per terra cap a la defensa de Cartago perquè estaven avisats d'un atac romà. Però els foners que havien recollit en l'aturada que feren a l'illa de Kromiusa quedaren a Hadrumetum per esser instruïts en l'estratègia militar. 

El camp d'instrucció era prop de la ciutat i allà estarien uns mesos entrenant-s i rebent formació.

Prop del campament hi havia una fàbrica on construïen bales per a les fones de vàries mides, fetes de ceràmica i de plom. Eren foradades amb la intenció que quan sortien disparades emetien un xiulo que atemoria l'enemic. No les havien de portar damunt sinó que eren transportades en un carro que tenia compartiments. Sovint, aquestes bales duien misatges en el forat o tenien inscripcions tals com "Omnibus vobis (tota teva)" o "Haec hinundo (envia-la-te)", escrites en llatí perquè l'enemic les llegís. 

Aquesta vegada els foners instruïts quedarien en el port militar a formar part de les tripulacions de les naus per defensar-les.

BALES DE FONA

Així, Jaris va quedar la resta de la guerra en el port d'Hadrimetum.

Pot podia pensar que això li donaria l'ocasió de conèixer a Asprid i que es farien bons amics.