2 de gener de 2018

LA FAMÍLIA DE CORBS

Mentre els dos nous amics i Kim eren a cercar l'ou d'estruç que Asprid havia comanat, Rak va descobrir una família de corbs posats a l'envergadura del pal major. Mai, excepte quan encara estava en el niu i després a una gàbia amb els seus germans, havia tornat a veure cap corb.

Com si no li importàs gens, va volar a l'altra verga del pal i va escoltar la xerrameca dels corbs. Entenia perfectament el seu llenguatge però va pensar que parlaven un poc embarbussat. Va posar l'oïda més atenta i va sentir que comentaven sobre el viatge que farien cap a ponent. Volarien ran de la costa per no perdre el rumb i tenir menjar al seu abast. Així seguirien fins a arribar a les Columnes d'Hèracles quan el mar interior s'acaba. Això ho deia un dels joves corbs, però un altre que semblava que era el seu pare li va dir que això de les Columnes d'Hèracles era una llegenda mitològica del poble grec i que en realitat no existien i que en els seus viatges anteriors ja havien descobert que allò que conten els homes no és tot veritat. Es passaren una bona estona discutint si les columnes eren una realitat o una ficció simbòlica.



- Ben cultes semblen esser aquests corbs – va pensar Rak.
Mentrestant, dos corbs joves feien cabrioles volant sobre el mar. S'alçaven a gran altura, s'aferraven amb les urpes, tancaven les ales i es llançaven cap avall fins que un es desferrava abans d'enfonsar-se al mar. L'altre reia i li deia:
- Has perdut una altra vegada! Torna-m'ho provar!
Així jugaven quan el seu pare els va cridar. Ells mogueren les ales i es posaren a la verga major.
En aquell moment un dels corbs joves demanava:
- I quan arribem al final, on diuen que hi ha les Columnes d'Hèracles, què farem?
- Ja ho decidirem, però la idea és seguir la costa cap al nord, envoltant el mar interior – va respondre el corb pare.
Rak va pensar entre si mateix si li agradaria anar-se'n amb ells de viatge i passaria per les terres on va néixer.
Va decidir quedar amb el seu amo i amb Kim. Tenia bon menjar i aventures a voler. També va pensar que encara era molt jove i que, si volia, podia partir. Ara no era un bon moment.
Amb aquests pensaments estant, varen arribar el seu amo i el nou amic amb en Kim.


Va alçar la vista i va observar que la família de corbs ja havia volat.
Encara es veia un esbart de corbs que volava cap a ponent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

EL LLIBRE

Han passat quatre estacions i Tamik vol aprendre un ofici. Les vistes al mar i les històries que li conta el padrí Samis i el seu pare Jaris li fan prendre interès per aprendre l'ofici del mar. Conèixer el mar, viatjar a altres terres, pescar, descobrir. El seu pare li presenta l'amic Asprid que és pescador però que fou un pilot de la nau capitana del general Magó. Tamik aprèn del pescador tot allò que pot. Tamik emprèn una nova aventura...

DEU HAIKAIS

DEU HAIKAIS    https://issuu.com/perecarrio/docs/elogi_del_haikai