En
el poblat de Su Nuraxi, Kim va continuar uns dies ajudant a la
recollida dels ramats d'ovelles i Sorus, oncle de Pixius, li va
demanar a n'Asprid si li volia vendre un ca tan valuós. El compraria
per un bon preu. Per adular-lo li va dir:
-
«Sense cans no hi ha ovelles i sense ovelles no hi ha ramats; sense
ramats no hi ha carn, ni llet ni llana. Sense tot això tot és
pobresa a cal ramader.»
Asprid
ja s'ho esperava i li va respondre:
-
«Mirau, amic Sorus, ja m'agradaria oferir-vos aquest ca tan bon
pastor que no té preu. Creieu-me que si fos possible el vos deixaria
de bon grat, però no pot esser.»
Va
continuar dient:
-
«El tenc de petit i m'enyoraria d'ell i ell s'enyoraria de mi. I
estic ben segur que si el deixàs, fugiria per trobar-me. I jo
m'alegraria molt.»
-
«Ara és feina vostra i dels pastors ensenyar als vostres cans a
recollir les ovelles tal com heu vist que feia Kim.
Va
acabar dient:
-
«Tota la feina està feta i demà de bon matí partiren cap a
Tharros seguint les passes de Jaris i els altres foners.»
Així
que el sendemà, la colla de foners amb Kim i Rak, partiren del
poblat després d'acomiadar-se dels bons amics que havien fet. Els
ramats i els seus pastors aquest dia sortiren un poc més tard per
estar presents a la partida del millor ca de pastor que havien
conegut.
Kim
va passar, per darrera vegada, devora dels sis ramats d'ovelles que
passaven de sis-centes, sense bordar-les ni lladrar. Semblava que
havia entès que ja no hi tenia cap feina en aquell formós lloc.
Però en un curt instant passaren pel seu cervell les imatges dels
dies anteriors, quan havia ajudat a recollir els ramats perquè
entressin ordenats en els corrals.
Quan
ja havien sortit del poblat, els foners es giraren a dir una vegada
més adéu a la gent que deixaven enrere i Kim també es va girar i
va lladrar com de tristor.
I
partirem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada