«D'una part, els cartaginesos conservaran a Àfrica totes les places quines ocupaven abans de l'última guerra, així com les terres, els esclaus i els altres béns dels quals es trobaven en possessió; a explicar des de la conclusió del tractat, no seran molestats amb acte algun d'hostilitat; continuaran vivint segons les seves lleis i costums i no els seran imposades guarnicions.»
«D'altra altra part, els cartaginesos restituiran als romans tot allò que injustament els han arrabassat durant les treves; faran lliurament de tots els presoners de guerra i trànsfugues que han capturat o rebut; abandonaran tots els seus vaixells, a excepció de deu galeres; lliuraran tots els seus elefants; no faran «guerra alguna fora ni dins de l'Àfrica, sense l'adhesió del poble romà; retornaran a Masinisa les cases, terres, ciutats i altres béns que li han pertangut el mateix que als seus avantpassats (els romans es reservaven la designació dels països on es trobaven aquests béns de Masinisa); proveiran de queviures a l'exèrcit romà per espai de tres mesos; pagaran els sous d'aquest exèrcit fins al moment en què el senat i el poble romà hagin determinat sobre els articles del tractat; donaran deu mil talents de plata en cinquanta anys «pagant en cadascun, dos-cents talents de Eubea; en fi, com a garantia del tractat, el cònsol encollirà cent ostatges entre la joventut cartaginesa.»
Quan els ambaixadors que havien estat enviats a Tunis van tornar a Cartago i van donar a conèixer el resultat de la negociació, va haver-hi al senat una gran vacil·lació. Molts senadors opinaven que no s'havien d'admetre les condicions proposades i Giscó entre ells, va procurar fer costat a l'opinió per mitjà d'un discurs. Començava a parlar quan Anníbal es va llançar sobre ell i el va treure del seient: al moment es van sentir en l'assemblea violents murmuris.
«Em perdonéssiu, va dir Anníbal si he comès alguna falta contra els usos de Cartago. Vosaltres sabeu que vaig sortir de la meva pàtria a l'edat de nou anys i que no he tornat a ella fins al cap de trenta-sis d'absència. Teniu a bé perdonar-me la falta que he comès i sols considereu les meves intencions, que són les d'un bon ciutadà.»
Anníbal va afegir que, enmig de tan urgent perill, rebutjar la pau acordada per Escipió, era voler la caiguda de Cartago; i va acabar dient:
«No delibereu sobre els articles, abans rebeu-los amb alegria. Oferiu sacrificis als Déus, i pregau-los que facin de manera que el poble romà ratifiqui el tractat que se'ns proposa.»
L'assemblea va estar d'acord amb l'opinió d'Anníbal i va despatxar ambaixadors per concloure la pau. Aquests enviats es van dirigir primer a Escipió, que acampava a Tunis, i des d'allà van partir a Roma. Introduïts en el Senat, Àsdrubal Pudo, un d'ells, va prendre la paraula i va implorar la pietat dels romans. La pau els va ser concedida; i el tractat conclòs per Escipió, es va ratificar pel poble i pels senadors romans; llavors els ambaixadors van tornar a Àfrica per a donar compte de l'acord i fer complir les condicions...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada