16 de desembre del 2018
6 de desembre del 2018
14 d’octubre del 2018
EL PRINCIPI DEL FINAL
Ara que escric aquestes històries, m'agrada saber quin serà el seu final abans d'iniciar una aventura incerta, sobretot perquè com a escriptor mai sé si arribaré a acabar el llibre. Si conec el final, l'interès creix perquè m'incentiva a emprendre la tasca i a no deixar-la fins que estic a l'acabament imaginat.
Amigues i amics, en teoria ja tenc el llibre acabat i això em fa feliç. Els darrers capítols encara estan sobre paper, escrits a llapís o bolígraf, segons he tengut a ma, un o altre instrument. Ara tot és questió de passar-ho a l'ordinador, corregir per millorar i donar-li format.
No us animeu massa perquè aquesta només és la primera (però més important) tasca. Després venen els detalls que poden esser fàcils o no. Ja ho veurem!
El llibre, el vaig iniciar fa més d'un any a la Colònia de Sant Jordi. Quan vaig començar, esperava que el tendria fet a final de 2017 però diversos esdeveniment varen destorbar el meu cap. Vaig estar, des d'abans de l'octubre fins el gener amb les màquines aturades: no podia llegir ni escriure. No era qüestió d'inspiració sinó d'interès, que em mancava.
Ha passat més d'un any i ara puc pensar que estic en el principi del final.
Amigues i amics, en teoria ja tenc el llibre acabat i això em fa feliç. Els darrers capítols encara estan sobre paper, escrits a llapís o bolígraf, segons he tengut a ma, un o altre instrument. Ara tot és questió de passar-ho a l'ordinador, corregir per millorar i donar-li format.
No us animeu massa perquè aquesta només és la primera (però més important) tasca. Després venen els detalls que poden esser fàcils o no. Ja ho veurem!
 |
| Aquesta és l'Illa dels Foners tal com la imagin. |
 |
| Aquesta és la barca dels protagonistes: Udjat |
 |
| Enginy de caça |
Ha passat més d'un any i ara puc pensar que estic en el principi del final.
4 de març del 2018
TEMPUS FUGIT...
Així finalitza una part de l’aventura de Jaris, Asprid, Kim i Rak i els demés foners, necessària per continuar «L’Illa dels Foners» on,
a més d’aquests personatges torna aparèixer Tamik, el jove protagonista de «Les
Pomes d’Or».
Però
ara, com a recordança, vull mostrar com el pas del temps ha transformats les ciutats visitades en els seu viatge. Unes, han sobreviscut i prosperat, altres han esdevingut records d'un passat gloriós.
Cartago, capital de l'imperi púnic va sobreviure la II guerra Púnica (216-201 aC) però no la III guerra contra Roma (149-146 aC). La frase "Cartago delenda est" (Cartago serà destruida) es va complir i no va queda pedra sobre pedra.
Asprid
va sortir del port de Maó quan el general Magó va fer escala
d’hivern l’any 206-205 aC. Per això el port va rebre el nom de "Portus Magonis". Avui és una ciutat pròspera.
 |
| Cartago en runes (Tunícia) |
Portus
Magonis (Maó, Menorca)
 |
| Maó (Menorca) |
Partiren
cap a Ligúria per afegir les seves tropes a les d’Anníbal que,
aleshores, estaba lluitant a Itàlia i havia vençut en diferents
ocasions al romans (Trebia, Tresino, Tresimeno). Aprofitaren el temps
per conquerir Gènua (actual Gènova) que a l’actualitat és un
port molt important d’Itàlia.
Gènua
(Gènova, Itàlia)
 |
| Gènova (Itàlia) |
La
flota cartaginesa al cap d’un temps es va traslladar a Savona
(Savona) que ara és una ciutat turística.
Savona (Savona, Itàlia)
 |
| Savona (Itàlia) |
Havent
sol·licitat el Senat de Cartago el retorn d’Anníbal i de Magó,
aquest que havia caigut ferit a una batalla de Ligúria va dirigir la
flota a Hadrume(n)tum (Cartago) però va morir pel camí. Actualment s’anomena Susa i és un
port turístic.
Hadrumetum (Susa,Tunícia)
 |
| Susa (Tunícia) |
Després
de la derrota de Zama, la flota que estava a Hadrume(n)tum va
dirigir-se a Labdah (Leptis Magna, pels romans). Actualment està derruïda. Molt visitada pels turistes, es troba a un centenar de
quilòmetres de Trípoli.
Labdah - Leptis Magna (Trípoli)
 |
| Labdah - Leptis Magna (Trípoli) |
Syracussa (Siracusa, Sicília)
 |
| Siracusa (Sicília) |
De
Sicília partiren cap a Sardenya on primer atracaren a Nora, actualment en ruïnes.
Nora (Sardenya)
 |
| Nora (Sardenya) |
Després
atracaren a Caleris (Cagliari) on desembarcaren. Actualment és una
ciutat de costa molt visitada.
Caleris (Cagliari, Sardenya)
 |
| Cagliari (Sardenya) |
De
Caleris partiren a Su Nuraxi (Barumini) que actualment està en
ruines.
Su
Nuraxi (Su Nuraxi di Barumini, Sardenya)
 |
| Su Nuraxi di Barumini (Sardenya) |
Seguiren
cap a Tharros, que actualment és un poble en ruïnes, prop
d’Oristano.
Tharros (Sardenya)
 |
| Tharros (Sardenya) |
Sortiren
de Sardenya cap a Massalia (Marsella), actualment un dels principals
ports de França.
Massalia
(Marsella, França)
 |
| Marsella (França) |
De
Massalia sortiren cap a Ebusus (Pitiüsa Major), actual Eivissa.
Ebusus
(Eivissa, Illes Balears)
 |
| Eivissa (Illes Balears) |
D’Ebusus
viatjaren al port de la badia de Wusa-tar.
Wusa-tar
(Palma, Illes Balears)
 |
Palma (Illes Balears)
|
Asprid, amb Kim i Rak, Jaris i tots els demés foners arribaren a la seva terra després de realitzar un gran viatge per les aigües del mar interior, anomenat pels romans: Mare Nostrum o Mediterraneus.
L'ARRIBADA A QUASAR
En Tamik es va aixecar
prest aquell matí i, com feia sempre, va anar a la murada del poblat a observar
des d'allà el paisatge que s'hi veia i escodrinyar el mar. Quan va mirar la
costa propera va veure un vaixell de comerciants que atracava al moll on
desembocava el torrent. Uns homes baixaven de la nau i a en Tamik li va venir
al cap un bon pressentiment.
Havien passat quatre
estacions d'ençà que el seu pare havia marxat i tres des de l'aventura de les
Pomes d'Or.
En Tamik baixà de les
roques i prengué el camí que duia al mar, a la vora del torrent, costa avall.
No es podien perdre mai. Si entre els homes hi havia el seu pare, vendria pel
mateix camí i s'hi trobarien.
Ell anava un poc
nerviós per si un dels homes que havia baixat de la nau púnica seria o no el
seu pare Jaris.
 |
| Vista parcial de l'Illa de Clumba |
Efectivament ho era.
Es toparen a mig camí. De bon començament en Jaris no havia conegut el fill
perquè estava molt canviat, però quan va sentir els crits que feia en Tamik
mentre s'hi acostava, el va reconèixer tot d'una.
- Pare, som en Tamik!
- Tamik! Fill meu!
Quan arribaren l'un
front a l'altre s'abraçaren i continuaren junts el camí que duia al poblat.
En Jaris va explicar a
en Tamik, en poques paraules, la derrota dels cartaginesos a la batalla de Zama,
prop de la ciutat de Cartago.
"El vaixell en el qual
anava no havia entrat en aquella batalla i va poder escapar de la flota romana.
Després varen desembarcar en un port amic. Hi quedaren un temps fins que una
nau de comerç els va permetre embarcar"
, i així havien aconseguit el retorn no
sense passar moltes aventures llargues de contar.
Arribaren al poblat de
Quasar i els homes anaren cap a les seves cabanes per trobar-se amb els seus
familiars.
L'arribada de Jaris
fou de gran alegria per la seva esposa Ulka, les filles Sarga i Dira i el
petit, que ja no ho era tant, Shabir.
El padrí Samis va fer
una forta abraçada al seu fill Jaris.
(Adaptació d'un text del llibre "Les Pomes d'Or", del mateix autor)
2 de març del 2018
RETORN A CASA
A Ebusus estant, en un Santi amén s'assabentaren de quins vaixells es traslladarien a Clumba.
N'hi havia vàries i escolliren la més gran perquè així podrien viatjar
junts. També perquè anava cap a la badia gran propera al poblat de Quasar.
Arribaren a un acord amb el patró i es prepararen per a la partida.
Sortiren un migdia solejat i amb mar tranquil. Bufava vent favorable i els només hagueren de fer servir els rems per sortir del port. Quan s'allunyaven observaren la bella silueta del port i el seu entorn.
El vespre seguiren la navegació perquè la ruta era ben coneguda pel patró i no hi havia esculls que fessin perillar la nau.
Els foners s'ajuntaren a fer la que segurament seria la darrera vetlada del viatge. Recordaren les aventures, les batalles i les peripècies que havien passat. Ara el record era satisfactori. Després parlaren de les seves famílies i d'allò que pensaven fer a partir d'ara.
Asprid que era de Nura va dir que, almanco per un temps, es quedaria a Clumba on pensava fer de pescador si les coses anaven bé. De moment no pensava tornar a la seva illa on no havia deixat ni esposa ni descendència. Amb els beneficis de la soldada compraria una barca i es construiria una cabana vora el mar.
Dormiren fins a la matinada quan la nau ja entrava a la gran badia. Admiraren el panorama que es veia des del mar i comentaren que no hi havia res millor que aquesta terra.
Pels habitants del lloc, la nau era coneguda i mereixia confiança, així que va entrar al port sense cap problema i va atracar vora algunes barques de pesca. En el moll ja l'esperaven els estibadors de l'armador per baixar les mercaderies i entregar-les als compradors.
Però primer baixaren els foners i sense cap més interrupció partiren pel camí que vorejava el torrent gros que arribava just abaix del poblat de Quasar. Caminaven en filera de dos o tres i travessaren el torrent per passar a l'altre costat.
El camí ja s'anava empinat cap amunt...
Arribaren a un acord amb el patró i es prepararen per a la partida.
Sortiren un migdia solejat i amb mar tranquil. Bufava vent favorable i els només hagueren de fer servir els rems per sortir del port. Quan s'allunyaven observaren la bella silueta del port i el seu entorn.
El vespre seguiren la navegació perquè la ruta era ben coneguda pel patró i no hi havia esculls que fessin perillar la nau.
Els foners s'ajuntaren a fer la que segurament seria la darrera vetlada del viatge. Recordaren les aventures, les batalles i les peripècies que havien passat. Ara el record era satisfactori. Després parlaren de les seves famílies i d'allò que pensaven fer a partir d'ara.
Asprid que era de Nura va dir que, almanco per un temps, es quedaria a Clumba on pensava fer de pescador si les coses anaven bé. De moment no pensava tornar a la seva illa on no havia deixat ni esposa ni descendència. Amb els beneficis de la soldada compraria una barca i es construiria una cabana vora el mar.
Dormiren fins a la matinada quan la nau ja entrava a la gran badia. Admiraren el panorama que es veia des del mar i comentaren que no hi havia res millor que aquesta terra.
Pels habitants del lloc, la nau era coneguda i mereixia confiança, així que va entrar al port sense cap problema i va atracar vora algunes barques de pesca. En el moll ja l'esperaven els estibadors de l'armador per baixar les mercaderies i entregar-les als compradors.
Però primer baixaren els foners i sense cap més interrupció partiren pel camí que vorejava el torrent gros que arribava just abaix del poblat de Quasar. Caminaven en filera de dos o tres i travessaren el torrent per passar a l'altre costat.
El camí ja s'anava empinat cap amunt...
28 de febrer del 2018
LA DARRERA GRAN TRAVESSIA (II)
VENT, TRONS I LLAMPS
Dos dies a Massàlia
bastaren per baixar una part dels fardells de llana que substituïren per
àmfores de l'excel·lent vi de Massàlia que havien de transportar a Ebusus.
Havent carregat la
mercaderia, estaven a punt de partir. Avisaren amb els corns i les dues naus
sortiren de port a rem.
Enmig del mar posaren
les veles perquè el ven els era favorable. Encara quedaven uns quants dies de
navegació però els foners ja ensumaven l'olor de la seva terra.
En realitat no
tengueren massa sort perquè gran part del viatge el varen fer a força de rem:
dos homes per banc amb relleus i descans quan el vent els permetia navegar a
vela.
Però quan pensaven que
tot anava vent en popa, els déus del cel dugueren una nuvolada, amb vent, trons
i llamps. Va esser de sobte, sense avisar.
Els dos capitans ni
s'immutaren. Avesats com estaven a trobar-se amb aquestes calamitats, feren
fermar totes les mercaderies de la coberta i de la cala perquè el perill era
que la càrrega es mogués i envestís i fes mal a l'embarcació o a qualcú.
Els homes aferrats a
llurs rems capotaven la tempesta com podien, fent que les naus avançassin en
direcció del fort vent de mestral.
Al cap de dues hores
el vent va anar afluixant i el cel es va obrir com una flor.
Res havia passat
d'importància.
Pot ser que l'embat
els havia fet avançar més ràpidament en la direcció correcta, de manera que
havien acurçat la distància que mancava per arribar a port.
Arribaren a Ebusus al
migdia quan el moll era ple de vida. Alguns vaixells atracats en el moll,
carregaven o descarregaven mercaderies.
Just a l'esquerre es
veia un pujol on un camí pujava com una serp al cim on sobresortia una torre de
vigilància enorme com una fortalesa. El coster era ple de cases de pedra que
miraven al mar obert. Una vegada desembarcats al moll es trobaren amb una
vertadera ciutat com les que havien vist durant el seu llarg viatge. Hi havia
diferents indústries i magatzems on es podien trobar tot tipus de mercaderies.
La ciutat s'havia encomanat a la deessa Tànit i la seva imatge es trobava en
alguns temples que pogueren visitar i també a la cara de les monedes que es
fabricaven a Ebusus. Aleshores, Ebusus púnica era coneguda arreu del món.
Des del camí que muntava
i de dalt del puig es veien perfectament els freus i la Pitiüsa Menor.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
