El peix salat al món romà
El peix salat o «salsamentum» va tenir gran
importància durant època romana, essent una activitat industrial de gran
rellevància especialment a l'àrea de l'Estret de Gibraltar (Gades i Malaka) i
Nord d'Àfrica.
La seva
elaboració s'efectuava en les «cetariae» o factories, instal·lacions
que solien tenir una estructura similar i que havien de reunir una sèrie de
requisits, com tenir una zona pesquera que comptés amb les espècies consumides,
proximitat a un corrent d'aigua dolça i a una font d'aprovisionament de sal.
Les fabriques
solien estar proveïdes d'una gran entrada o porta per la qual s'introduïa el
peix, que era traslladat a una sala de preparació, en la qual es netejava i era
desproveït de budells, aletes, cap i sang, per, a continuació, esser tallat en
trossos o rodanxes, i practicar-li algunes incisions per afavorir la penetració
de la sal.
Després el peix
era col·locat en cubs o piles rectangulars que tenien els angles arrodonits i
un petit orifici en el fons per facilitar la seva neteja; estant les parets de
les mateixes revestides d'un morter hidràulic. En aquestes cubetes que solien
estar a l'aire lliure, i que possiblement comptaven amb algun tipus de coberta
(canyís) per evitar una evaporació massa ràpida i les inclemències
meteorològiques, era col·locat el peix alternant-ho amb successives capes de
sal i es deixava macerant durant uns vint dies, transcorreguts els quals,
s'introduïa en àmfores («amphorae») per a la seva exportació.
Quant a les
espècies usades per aquestes indústries salineres, les més habituals eren
espècies com la tonyina vermella (Thunnus Thynnus), el bonic (Sarda Sarda) o la
melva (Auxis Rochei), realitzant-se la seva captura amb aparells (hams) i
xarxes, mòbils o fixes.
Llocs on s’han
trobat indústries de salar peix:
-
Baelo
Claudia (Tarifa)
-
Carteia
(Cadis)
-
Antiquarium
de Metropol Parasol (Sevilla)
-
Málaga
-
Almuñecar
-
Ceuta
-
Cartagena
-
Mallorca
-
Menorca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada