Mentrestant , dos vaixells "gaûlos" de 150 pams sortien de Labdah cap a Siracusa. El retorn dels foners s'havia iniciat. El viatge va transcorre sense cap incidència en direcció a tramuntana. En dotze dies arribaren a port. Passaren per l'espigó que sorgia de l'Illa d'Ortigia i fondejaren en el port petit on baixaven les mercaderies i els esclaus. Havent acabat aquestes operacions, els foners s'acomiadaren dels capitans dels dos vaixells i es trobaren en el moll que separava la ciutat en dues. Ara haurien de cercar altres naus per apropar-se al seu destí. Es dividiren la recerca i en el mateix moll demanaren pel destí dels vaixells que havien de sortir cap a ports de ponent. Cap en trobaren que anàs a Ebusus on volien arribar però un dels armadors del qual tenien el nom, tenia dues naus a punt de partir cap al port de Nora, a Sardenya. Sardenya estava a mig camí entre Sicília i les illes d'on procedien i varen negociar el viatge com abans ho havien fet a Labdah. Meitat sou, meitat feina de vigilants.
El dia assenyalat, les dues naus sortiren amb la bodega plena de mercaderies que duien a Nora i a una ciutat, més al nord, que es deia Krly i que els romans anomenaven Calaris. Aquest port era més important i els convenia més.
Vorejaren tota la costa sud de Sicília, passant prop dels ports d'Agrigentum i de Lilybaeum, sense aturar-se i, quan deixaren enrere l'illa, seguiren el mateix rumb cap a ponent i en pocs dies es trobarien al sud de Sardenya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada