 |
| FOC GREC |
Mentrestant la
flota que estava a Hadrumetum ja havia arribat a Labdah, port de sortida
d'esclaus als diferents ports del mar interior.
Una vegada perduda la guerra, els foners baleàrics amb Jaris al capdavant havien donat per acabat el
seu compromís amb Cartago i tenien pressa per tornar a l'illa. A més, era
possible que si els romans arribaven, els fessin presoners i esclaus. Havien de
partir com més aviat millor.
 |
| DE LABDAH A SIRACUSA |
Amb companyia
d'Asprid que continuava en el vaixell púnic, anaven al moll comercial a veure
quines naus estaven a punt de partir i quin era el seu destí. Era complicat.
Unes naus, la majoria, parien cap a orient i això no els interessava. Anaven a
Grècia, a Xipre, a Egipte o més enllà. Altres naus anaven a ports de la
península Itàlica. Amb el conflicte bèl·lic no els convenia posar-se en la boca
del lleó. També, algunes naus plenes d'esclaus, partirien cap a ports de
Sicília i aquesta no era una mala elecció perquè alguns ports havien estat sota
el domini púnic i podien trobar una bona acollida, encara que ara fossin
romanes.
 |
| SIRACUSA |
La millor opció
era Siracusa. Aviat partirien dos vaixells carregats d'esclaus cap al més
important port de Sicília i podrien passar desapercebuts si arribaven en poc
temps. Tenien més que suficients diners per pagar el passatge. Haurien de
parlar amb l'armador i arribarien a un acord. El preu fou rebaixat a la meitat
perquè en el viatge serien guàrdies que protegirien les naus contra els pirates
que assolaven el mar i controlarien els aldarulls que sovint provocaven els
esclaus. L'armador els proporcionà un contracte que serviria de salvoconducte, i els noms d'altres armadors de Siracusa que
podrien facilitar-los continuar el viatge.
 |
| EL FOC DELS MIRALLS |
Mentre esperaven
la sortida cap a Sicília Asprid i Jaris conegueren la història recent del port
de destí.
«Al principi de
la guerra, Marc Claudi Marcel es va presentar davant la ciutat de Siracusa amb
l'exèrcit romà, i se li van tancar les portes. Aleshores va iniciar el setge.
La flota romana garantia a Marcel el domini del mar, però els atacs per terra
no tenien massa èxit. Arquimedes, un físic, expert inventor, de la ciutat, va
provar nombrosos aparells de defensa, com el foc grec, que van destruir part de
la flota romana, i van rebutjar els atacs per terra. Marcel va haver
d'abandonar el setge i establir el bloqueig.
 |
| PASSAREL·LES |
L'any següent els
cartaginesos van poder trencar el bloqueig de la ciutat per mar i portar
subministraments. A la primavera següent, un accident fortuït va permetre als
romans escalar les muralles de nit al lloc anomenat Portus Trogiliorum i va
poder dominar una zona de la rodalia incloent els barris de Tycha i Neàpolis,
però el fort de Eurilaos encara defensava bé la ciutat fins que finalment el
comandant de la guarnició, Filòdemos, es va rendir. Així el bloqueig es va fer
més dur.
 |
| GRUA |
Els cartaginesos van fer un esforç per aixecar el setge i un exèrcit
dirigit per Himilcó i Hipòcrates va atacar els romans, mentre una flota
dirigida per Bomilcar ocupava el gran port, mentre Epícides feia una sortida
contra les línies de Marcel. Però els atacs foren finalment rebutjats arreu.
Hipòcrates i Himilcó van morir a causa d'una epidèmia de pesta i també bona
part de les tropes cartagineses i siracusanes. Bomilcar va deixar el port
oficialment per anar a cercar reforços a Cartago, i ja no va tornar. Epícides
es va retirar a Agrigent i va deixar la ciutat sota el comandament del cap dels
mercenaris, Mericus, un hispà que ràpidament es va rendir a Marcel. Ja només
resistia Ortígia. Els romans van ocupar la ciutat i Marcel la va donar al
saqueig dels seus homes excepte les riqueses que interessaven als romans.
Ortígia es va rendir. En aquest atac un legionari romà va matar a Arquímedes
encara que Marcel havia donat ordres de no fer-ho. Es conten diverses versions sobre
la mort de l'inventor però totes tenen en comú que estava intentant desxifrar
un problema de geometria a partir d'uns dibuixos fets en l'arena del seu jardí
i quan el soldat el va cridar per entregar-se, ell va fer un gest perquè
esperàs que resolgués el dilema, i, aleshores, el soldat el va atacar i ferir
de mort.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada