27 de gener de 2018

CAP A SIRACUSA

A Tunis, Publi Corneli Escipió tenia pressa per tancar el pacte de pau amb Cartago perquè li acabava el proconsolat i ja venia el seu successor Lèntul amb la flota de Sicília per a prendre el relleu. Així i tot, el temps corria de pressa i era possible que fins que acabàs l'hivern de 201 aC els senats de Roma i de Cartago no ratificassin el Tractat de Pau.

FOC GREC


Mentrestant la flota que estava a Hadrumetum ja havia arribat a Labdah, port de sortida d'esclaus als diferents ports del mar interior.

Una vegada perduda la guerra, els foners baleàrics amb Jaris al capdavant havien donat per acabat el seu compromís amb Cartago i tenien pressa per tornar a l'illa. A més, era possible que si els romans arribaven, els fessin presoners i esclaus. Havien de partir com més aviat millor.

DE LABDAH A SIRACUSA


Amb companyia d'Asprid que continuava en el vaixell púnic, anaven al moll comercial a veure quines naus estaven a punt de partir i quin era el seu destí. Era complicat. Unes naus, la majoria, parien cap a orient i això no els interessava. Anaven a Grècia, a Xipre, a Egipte o més enllà. Altres naus anaven a ports de la península Itàlica. Amb el conflicte bèl·lic no els convenia posar-se en la boca del lleó. També, algunes naus plenes d'esclaus, partirien cap a ports de Sicília i aquesta no era una mala elecció perquè alguns ports havien estat sota el domini púnic i podien trobar una bona acollida, encara que ara fossin romanes.

SIRACUSA


La millor opció era Siracusa. Aviat partirien dos vaixells carregats d'esclaus cap al més important port de Sicília i podrien passar desapercebuts si arribaven en poc temps. Tenien més que suficients diners per pagar el passatge. Haurien de parlar amb l'armador i arribarien a un acord. El preu fou rebaixat a la meitat perquè en el viatge serien guàrdies que protegirien les naus contra els pirates que assolaven el mar i controlarien els aldarulls que sovint provocaven els esclaus. L'armador els proporcionà un contracte que serviria de salvoconducte, i els noms d'altres armadors de Siracusa que podrien facilitar-los continuar el viatge.
 
EL FOC DELS MIRALLS


Mentre esperaven la sortida cap a Sicília Asprid i Jaris conegueren la història recent del port de destí.

«Al principi de la guerra, Marc Claudi Marcel es va presentar davant la ciutat de Siracusa amb l'exèrcit romà, i se li van tancar les portes. Aleshores va iniciar el setge. La flota romana garantia a Marcel el domini del mar, però els atacs per terra no tenien massa èxit. Arquimedes, un físic, expert inventor, de la ciutat, va provar nombrosos aparells de defensa, com el foc grec, que van destruir part de la flota romana, i van rebutjar els atacs per terra. Marcel va haver d'abandonar el setge i establir el bloqueig.

PASSAREL·LES


L'any següent els cartaginesos van poder trencar el bloqueig de la ciutat per mar i portar subministraments. A la primavera següent, un accident fortuït va permetre als romans escalar les muralles de nit al lloc anomenat Portus Trogiliorum i va poder dominar una zona de la rodalia incloent els barris de Tycha i Neàpolis, però el fort de Eurilaos encara defensava bé la ciutat fins que finalment el comandant de la guarnició, Filòdemos, es va rendir. Així el bloqueig es va fer més dur. 

GRUA

Els cartaginesos van fer un esforç per aixecar el setge i un exèrcit dirigit per Himilcó i Hipòcrates va atacar els romans, mentre una flota dirigida per Bomilcar ocupava el gran port, mentre Epícides feia una sortida contra les línies de Marcel. Però els atacs foren finalment rebutjats arreu. Hipòcrates i Himilcó van morir a causa d'una epidèmia de pesta i també bona part de les tropes cartagineses i siracusanes. Bomilcar va deixar el port oficialment per anar a cercar reforços a Cartago, i ja no va tornar. Epícides es va retirar a Agrigent i va deixar la ciutat sota el comandament del cap dels mercenaris, Mericus, un hispà que ràpidament es va rendir a Marcel. Ja només resistia Ortígia. Els romans van ocupar la ciutat i Marcel la va donar al saqueig dels seus homes excepte les riqueses que interessaven als romans. Ortígia es va rendir. En aquest atac un legionari romà va matar a Arquímedes encara que Marcel havia donat ordres de no fer-ho. Es conten diverses versions sobre la mort de l'inventor però totes tenen en comú que estava intentant desxifrar un problema de geometria a partir d'uns dibuixos fets en l'arena del seu jardí i quan el soldat el va cridar per entregar-se, ell va fer un gest perquè esperàs que resolgués el dilema, i, aleshores, el soldat el va atacar i ferir de mort.»

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

EL LLIBRE

Han passat quatre estacions i Tamik vol aprendre un ofici. Les vistes al mar i les històries que li conta el padrí Samis i el seu pare Jaris li fan prendre interès per aprendre l'ofici del mar. Conèixer el mar, viatjar a altres terres, pescar, descobrir. El seu pare li presenta l'amic Asprid que és pescador però que fou un pilot de la nau capitana del general Magó. Tamik aprèn del pescador tot allò que pot. Tamik emprèn una nova aventura...

DEU HAIKAIS

DEU HAIKAIS    https://issuu.com/perecarrio/docs/elogi_del_haikai