Cartago va
continuar fundant ports que es convertiren en ciutats-colònies per tota la
costa del mar interior i arribaren a Ibèria i a les nostres illes, on fundaren
la ciutat d’Ebusus i punts de comerç en els illots de Na Guardis (Colònia de
Sant Jordi) i Na Galera (Can Pastilla, Palma).
DAMES D'EIVISSA PÚNICA |
A la península
Ibèrica: Gadir (Cadis), Malaka (Màlaga), Qart Hadasht (Cartago Nova).
EL MAR DE CARTAGO |
Podríem
considerar-los els conquistadors del mar. El seu imperi va durar més de sis-cents
anys, aproximadament del 820 aC al 146 aC.
Principalment
feien navegació de cabotatge o circumnavegació per la costa mediterrània per,
amb el pas del temps, quan ja tenien
elaborats mapes portolans i cartes marines, gosaren travessar el mar i
arribaren a les illes interiors, on també fundaren colònies. Només navegaven a
l’estació calenta (maig- octubre).
Es navegava
pagant el litoral si pot ser de dia i acampant a les platges per passar la nit;
en cas de necessitat, durant la nit s'utilitzaven taules de distància a més de
guiar-se pels estels: l'Estel Polar era anomenat "Estel Fenici". També usaven
colomes missatgeres per ajudar-se en cas de boira. Per protegir la flota de les
marees i tempestes, van construir ports i van crear un sistema d'escullera. El
port de Cartago era una meravella de la tècnica, protegit a l'abric de la badia
i dividit en dues parts per un canal (port civil i port militar); donava recer
a unes 400 naus.
BIRREME |
Per construir
vaixells tenien drassanes prop de tots els ports.
Els fenicis van
utilitzar vaixells equipats per a finalitats comercials (“gaûlos”), que tenien
una àmplia capacitat de càrrega i amb una eslora entre 20 i 30 m i una màniga
de 6 o 7 m, amb un calat d'1,5 m aproximadament.
La popa era arrodonida i culminava amb un fris de cua de peix. La proa acabava en el “aplustro”, un fris que representava el cap d'un cavall. En el casc es pintaven dos ulls, que havien de permetre al vaixell veure la ruta i causar terror a l'enemic en cas de combat.
La popa era arrodonida i culminava amb un fris de cua de peix. La proa acabava en el “aplustro”, un fris que representava el cap d'un cavall. En el casc es pintaven dos ulls, que havien de permetre al vaixell veure la ruta i causar terror a l'enemic en cas de combat.
CONSTRUCCIÓ DEL CASC |
Portaven un
masteler que sostenia una vela rectangular, i el timó era un rem ( també dos,
un a cada costat) amb pales asimètriques molt àmplies, que se subjectava en el
costat esquerre de la popa. En el pont prop de popa estava el castell, on es
guardaven els aparells i la cuina de bord. La tripulació constava d'uns vint
homes, ja que la navegació de vela no requeria un nombre major de mariners.
Aquests vaixells
podien navegar fins a 100 milles per dia: la mitjana mercant estava entorn dels
6 nusos i la diària entre 68 i 82 milles (Herodot IV 86; Tucídides II 97; III 3; VI 1).
QUADRIRREME |
“Quinquerreme”
Era la nau reina,
hereva dels grecs i que els romans copiaren. La quilla és d’auró (“arce”), les
quadernes de roure i les planxes de pi. L'obra viva (part de la nau que queda
submergida) estava folrada amb plom per evitar la putrefacció de la fusta. Les
quadernes porten gravada la marca del constructor, prova que les naus es feien
en grans quantitats, prefabricades i assemblades després en drassanes, la qual
cosa permetia construir-les en un temps molt breu.
La poderosa “quinquerreme
“ constituïa l'espina dorsal de la marina cartaginesa. Comptava amb una
tripulació de 420 homes: 120 soldats que col·locaven els seus escuts en les
brodes, i 300 mariners dels quals 270 eren remers que es disposaven en tres
ordres: 2 remers en l'ordre superior, dos en el mitjà i un en l'inferior. Aquesta
embarcació era més prima que les de la flota comercial, tenia una màniga d'una
setena part de l'eslora. Mentre la popa era semblant a la dels vaixells
comercials, la proa era un arma ofensiva durant els combats, per la qual cosa
portava un mascaró reforçat amb bronze representant diverses figures, que s'utilitzava
per destrossar els costats dels vaixells adversaris. Als costats de la proa
estaven pintats els ulls, damunt dels quals hi havia uns orificis pels quals
passaven les cadenes o cordes de les ancores. En el pont, prop de la proa estava
el castell que protegia als arquers i les catapultes durant els enfrontaments;
a popa s'alçava un envelat de cuir i dos grans rems que servien de timons. Un
masteler retràctil podia alçar-se en el centre del vaixell per penjar una vela
quadrada, i un altre situat en la proa portava una petita vés-la que permetia
governar el vaixell fins i tot amb vents transversals, però durant els combats
no s'utilitzava: els vaixells es desarboraven, i per poder moure's més
ràpidament la propulsió quedava confiada als remers. Aquests es col·locaven a
l'interior del casc al llarg dels costats, i empunyaven els rems que sortien
pels orificis practicats sota la broda.
(1) TRIRREME I (2) QUIMQUERREME |
“Pentecontera”
Era el vaixell
més antic, ràpid, àgil, de 25 m de longitud i amb cinquanta remers situats en
dos nivells, a més del capità, el segon, el pilot i altres deu mariners de
coberta. El ritme dels remers ho marcava un flautista anomenat «donés». La “pentecontera”
va desaparèixer a la fi del segle VI a. C. i es va substituir per la “trirreme”.
La “trirreme”
Dissenyada pels
fenicis, es va generalitzar en el Mediterrani entre els segles VII i IV a. C.
Era un vaixell de 36 m d'eslora, i portava una tripulació d'uns 180 homes: 170 remers,
vuit o deu per manejar velam, i un grup de soldats. En estar els remers col·locats
en tres altures, es triplicava la força sense ampliar la longitud del vaixell i
sense que es destorbessin uns a uns altres. A partir del segle IV a. C., en les
drassanes de Cartago es transforma en la “tetrera”, que disposa quatre remers
per a cada rem en un mateix banc, d'aquí el nom. Tant la “tetrera” com la “pentera”
que li va succeir tenien una longitud de 40 m i una amplària de 6 m, amb un
calat no superior als 2 m. La màxima velocitat possible era de cinc i de sis
nusos, encara que la de creuer era de dos a tres nusos. La tripulació era de
240 i de 300 homes, respectivament, manejant els trenta rems per costat, a més
dels mariners destinats a les veles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada