15 de gener de 2018

REFLEXIONS (III): CARTAGO I EL MAR

Els cartaginesos foren els fills espavilats dels fenicis, un poble que va inventar l’alfabet i el comerç i que el va estendre per quasi tot el Mediterrani.

Cartago va continuar fundant ports que es convertiren en ciutats-colònies per tota la costa del mar interior i arribaren a Ibèria i a les nostres illes, on fundaren la ciutat d’Ebusus i punts de comerç en els illots de Na Guardis (Colònia de Sant Jordi) i Na Galera (Can Pastilla, Palma).

DAMES D'EIVISSA PÚNICA


A la península Ibèrica: Gadir (Cadis), Malaka (Màlaga), Qart Hadasht (Cartago Nova).
EL MAR DE CARTAGO


Podríem considerar-los els conquistadors del mar. El seu imperi va durar més de sis-cents anys, aproximadament del 820 aC al 146 aC.

Principalment feien navegació de cabotatge o circumnavegació per la costa mediterrània per, amb el pas del  temps, quan ja tenien elaborats mapes portolans i cartes marines, gosaren travessar el mar i arribaren a les illes interiors, on també fundaren colònies. Només navegaven a l’estació calenta (maig- octubre).

Es navegava pagant el litoral si pot ser de dia i acampant a les platges per passar la nit; en cas de necessitat, durant la nit s'utilitzaven taules de distància a més de guiar-se pels estels: l'Estel Polar era anomenat "Estel Fenici". També usaven colomes missatgeres per ajudar-se en cas de boira. Per protegir la flota de les marees i tempestes, van construir ports i van crear un sistema d'escullera. El port de Cartago era una meravella de la tècnica, protegit a l'abric de la badia i dividit en dues parts per un canal (port civil i port militar); donava recer a unes 400 naus.

BIRREME


Per construir vaixells tenien drassanes prop de tots els ports.

Els fenicis van utilitzar vaixells equipats per a finalitats comercials (“gaûlos”), que tenien una àmplia capacitat de càrrega i amb una eslora entre 20 i 30 m i una màniga de 6 o 7 m, amb un calat d'1,5 m aproximadament. 


La popa era arrodonida i culminava amb un fris de cua de peix. La proa acabava en el “aplustro”, un fris que representava el cap d'un cavall. En el casc es pintaven dos ulls, que havien de permetre al vaixell veure la ruta i causar terror a l'enemic en cas de combat.

CONSTRUCCIÓ DEL CASC

Portaven un masteler que sostenia una vela rectangular, i el timó era un rem ( també dos, un a cada costat) amb pales asimètriques molt àmplies, que se subjectava en el costat esquerre de la popa. En el pont prop de popa estava el castell, on es guardaven els aparells i la cuina de bord. La tripulació constava d'uns vint homes, ja que la navegació de vela no requeria un nombre major de mariners.

Aquests vaixells podien navegar fins a 100 milles per dia: la mitjana mercant estava entorn dels 6 nusos i la diària entre 68 i 82 milles (Herodot  IV 86; Tucídides II 97; III 3; VI 1).
QUADRIRREME


“Quinquerreme”

Era la nau reina, hereva dels grecs i que els romans copiaren. La quilla és d’auró (“arce”), les quadernes de roure i les planxes de pi. L'obra viva (part de la nau que queda submergida) estava folrada amb plom per evitar la putrefacció de la fusta. Les quadernes porten gravada la marca del constructor, prova que les naus es feien en grans quantitats, prefabricades i assemblades després en drassanes, la qual cosa permetia construir-les en un temps molt breu.

La poderosa “quinquerreme “ constituïa l'espina dorsal de la marina cartaginesa. Comptava amb una tripulació de 420 homes: 120 soldats que col·locaven els seus escuts en les brodes, i 300 mariners dels quals 270 eren remers que es disposaven en tres ordres: 2 remers en l'ordre superior, dos en el mitjà i un en l'inferior. Aquesta embarcació era més prima que les de la flota comercial, tenia una màniga d'una setena part de l'eslora. Mentre la popa era semblant a la dels vaixells comercials, la proa era un arma ofensiva durant els combats, per la qual cosa portava un mascaró reforçat amb bronze representant diverses figures, que s'utilitzava per destrossar els costats dels vaixells adversaris. Als costats de la proa estaven pintats els ulls, damunt dels quals hi havia uns orificis pels quals passaven les cadenes o cordes de les ancores. En el pont, prop de la proa estava el castell que protegia als arquers i les catapultes durant els enfrontaments; a popa s'alçava un envelat de cuir i dos grans rems que servien de timons. Un masteler retràctil podia alçar-se en el centre del vaixell per penjar una vela quadrada, i un altre situat en la proa portava una petita vés-la que permetia governar el vaixell fins i tot amb vents transversals, però durant els combats no s'utilitzava: els vaixells es desarboraven, i per poder moure's més ràpidament la propulsió quedava confiada als remers. Aquests es col·locaven a l'interior del casc al llarg dels costats, i empunyaven els rems que sortien pels orificis practicats sota la broda.

(1) TRIRREME I (2) QUIMQUERREME


“Pentecontera”

Era el vaixell més antic, ràpid, àgil, de 25 m de longitud i amb cinquanta remers situats en dos nivells, a més del capità, el segon, el pilot i altres deu mariners de coberta. El ritme dels remers ho marcava un flautista anomenat «donés». La “pentecontera” va desaparèixer a la fi del segle VI a. C. i es va substituir per la “trirreme”.
 
TRIRREME

La “trirreme”

Dissenyada pels fenicis, es va generalitzar en el Mediterrani entre els segles VII i IV a. C. Era un vaixell de 36 m d'eslora, i portava una tripulació d'uns 180 homes: 170 remers, vuit o deu per manejar velam, i un grup de soldats. En estar els remers col·locats en tres altures, es triplicava la força sense ampliar la longitud del vaixell i sense que es destorbessin uns a uns altres. A partir del segle IV a. C., en les drassanes de Cartago es transforma en la “tetrera”, que disposa quatre remers per a cada rem en un mateix banc, d'aquí el nom. Tant la “tetrera” com la “pentera” que li va succeir tenien una longitud de 40 m i una amplària de 6 m, amb un calat no superior als 2 m. La màxima velocitat possible era de cinc i de sis nusos, encara que la de creuer era de dos a tres nusos. La tripulació era de 240 i de 300 homes, respectivament, manejant els trenta rems per costat, a més dels mariners destinats a les veles.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

EL LLIBRE

Han passat quatre estacions i Tamik vol aprendre un ofici. Les vistes al mar i les històries que li conta el padrí Samis i el seu pare Jaris li fan prendre interès per aprendre l'ofici del mar. Conèixer el mar, viatjar a altres terres, pescar, descobrir. El seu pare li presenta l'amic Asprid que és pescador però que fou un pilot de la nau capitana del general Magó. Tamik aprèn del pescador tot allò que pot. Tamik emprèn una nova aventura...

DEU HAIKAIS

DEU HAIKAIS    https://issuu.com/perecarrio/docs/elogi_del_haikai