 |
| MONEDES D'OR |
En una altra
classificació hem de citar la noblesa o classe superior, el sacerdoci que era
una classe especial dominant i els militars de grau que eren de famílies
poderoses. Els soldats eren reclutats entre la classe pobra i rebien un sou i
una part de botí de guerra.
En un principi el
comerç consistia bàsicament en el bescanvi de productes entre els productors.
Si un tenia vi, el podia canviar per blat. Si un tenia carn, la podia canviar
per arròs. També, segurament, ja existia, el crèdit, és a dir, tu em dónes blat
i jo et donaré carn d'aquí a mig any. Així es feia al principi i tot anava bé.
Quan hi havia sobrant de producció es podia estendre el mercat. Primer a llocs
veïnats i després a llocs més allunyats. Aleshores no existia ni feia falta la
moneda.
Però això estava
bé només en una economia de subsistència on l'única pretensió era sobreviure.
Ben aviat va aparèixer l'ambició de fer-se més rics. Aleshores apareixen la
indústria i el comerç a més gran escala. També apareix la moneda i el “pagaré”.
Per una banda
tenim la indústria extractiva (mines i pedreres) i la indústria transformadora (ceràmica,
vestit). Per una altra banda tenim el comerç per terra i per mar.
Aquest model
d'indústria i comerç és precisament la base de pervivència dels imperis.
Apareixen els monopolis de mines, de l'oli, del gra i de la sal. També la banca
oficial.
 |
| MONEDES DE PLATA |
Quant a la moneda
cada imperi o regne fa la seva i també cada emperador o cada monarca.
 |
| MONEDES DE BRONZE |
La fabricació de
moneda arriba a fer-se a moltes ciutats. Al respecte, això no representa un
problema perquè aleshores les monedes eren d'or, de plata o de bronze i el seu valor
era el pes que tenien. Les monedes valien per tot el món el mateix. Sols
canviava l'efígie i signes que duien. Podien tenir noms diferents (dracma,
auri, denari) però valien segon el metall i el pes. Evidentment hi havia qui
feia aliatges, qui llimava part del metall o que feia moneda falsa. D'aquí les
imatges i senyals que servien per evitar en part aquests enganys.
Els pobles més
primitius com els pobladors de les nostres illes no acceptaven moneda. Això ho
explicaven mitjançant una llegenda mitològica però era per evitar les estafes.
En aquests casos, el comerç era per intercanvi de mercaderies.
 |
| PAGARÉ DE COMPRA |
Els foners sols
rebien una petita soldada (sou) per les seves despeses en els viatges i la
resta en mercaderies que els cartaginesos entregaven a la seva família.
Llegiu també:
Llegiu també:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada