13 de gener de 2018

REFLEXIONS (II): L'ECONOMIA

En èpoques tan antigues com les que parlam, centrats com estam en el període final de la II Guerra Púnica, l'economia tenia els principals elements de l'actual, amb poques diferències que intentaren esbrinar.

MONEDES D'OR
En primer lloc cal diferenciar dos sectors de la societat: els poderosos que vivien a les ciutats i que tenien les propietats i els pobres que treballaven pels rics o vivien del seu treball en el camp o a petites poblacions. La societat pobra es dividia entre els que vivien de manera pobra a les ciutats, assalariats o del treball artesà; i els pagesos que vivien de l'agricultura i la ramaderia. També existien els esclaus que eren treballadors sense salari que treballaven pels rics.

En una altra classificació hem de citar la noblesa o classe superior, el sacerdoci que era una classe especial dominant i els militars de grau que eren de famílies poderoses. Els soldats eren reclutats entre la classe pobra i rebien un sou i una part de botí de guerra.

En un principi el comerç consistia bàsicament en el bescanvi de productes entre els productors. Si un tenia vi, el podia canviar per blat. Si un tenia carn, la podia canviar per arròs. També, segurament, ja existia, el crèdit, és a dir, tu em dónes blat i jo et donaré carn d'aquí a mig any. Així es feia al principi i tot anava bé. Quan hi havia sobrant de producció es podia estendre el mercat. Primer a llocs veïnats i després a llocs més allunyats. Aleshores no existia ni feia falta la moneda.


Però això estava bé només en una economia de subsistència on l'única pretensió era sobreviure. Ben aviat va aparèixer l'ambició de fer-se més rics. Aleshores apareixen la indústria i el comerç a més gran escala. També apareix la moneda i el “pagaré”.

Per una banda tenim la indústria extractiva (mines i pedreres) i la indústria transformadora (ceràmica, vestit). Per una altra banda tenim el comerç per terra i per mar.

Aquest model d'indústria i comerç és precisament la base de pervivència dels imperis. Apareixen els monopolis de mines, de l'oli, del gra i de la sal. També la banca oficial.
MONEDES DE PLATA


Quant a la moneda cada imperi o regne fa la seva i també cada emperador o cada monarca.
MONEDES DE BRONZE

La fabricació de moneda arriba a fer-se a moltes ciutats. Al respecte, això no representa un problema perquè aleshores les monedes eren d'or, de plata o de bronze i el seu valor era el pes que tenien. Les monedes valien per tot el món el mateix. Sols canviava l'efígie i signes que duien. Podien tenir noms diferents (dracma, auri, denari) però valien segon el metall i el pes. Evidentment hi havia qui feia aliatges, qui llimava part del metall o que feia moneda falsa. D'aquí les imatges i senyals que servien per evitar en part aquests enganys.

Els pobles més primitius com els pobladors de les nostres illes no acceptaven moneda. Això ho explicaven mitjançant una llegenda mitològica però era per evitar les estafes. En aquests casos, el comerç era per intercanvi de mercaderies.
PAGARÉ DE COMPRA


Els foners sols rebien una petita soldada (sou) per les seves despeses en els viatges i la resta en mercaderies que els cartaginesos entregaven a la seva família.

Llegiu també:  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

EL LLIBRE

Han passat quatre estacions i Tamik vol aprendre un ofici. Les vistes al mar i les històries que li conta el padrí Samis i el seu pare Jaris li fan prendre interès per aprendre l'ofici del mar. Conèixer el mar, viatjar a altres terres, pescar, descobrir. El seu pare li presenta l'amic Asprid que és pescador però que fou un pilot de la nau capitana del general Magó. Tamik aprèn del pescador tot allò que pot. Tamik emprèn una nova aventura...

DEU HAIKAIS

DEU HAIKAIS    https://issuu.com/perecarrio/docs/elogi_del_haikai