- Deixau-ho com està! Tanmateix, ens hauran de lliurar totes
les naus – va dir a l'escrivent que esperava les indicacions del general.
Mentrestant, les naus púniques seguien avançant. Al principi
tot anava bastant bé; els vaixells duien el vent de popa i es movien a quatre
nuus que es pot considerar una velocitat ràpida atenent la càrrega que duien.
A migdia, el vent va anar girant a mestral i la vela major
va perdre força. Aleshores els remers passaren a ser el motor de les naus i
seguiren navegant cap a llevant.
El problema gros es va originar el tercer dia quan va
començar a bufar un mal vent de tramuntana que originava unes ones que
traspassaven la coberta plena de guerrers que hagueren de tombar-se a la barana
i aguantar les envestides d'aigua salada. Els objectes de coberta foren
subjectats tan fort com pogueren.
Els capitans ordenaren arriar les veles, canviar el rumb en
direcció al vent per anar en la mateixa direcció de les ones i minvar la
superfície d'impacte. Foren dos dies terribles i, per descomptat, la majoria
dels passatgers "feren la fel per la borda".
Al cinquè dia de navegació va arribar la calma i allò primer
que observaren fou que la flota seguia intacte: cap nau s'havia perdut.
Es tornaren a reunir els capitans i decidiren canviar el
rumb. Ja no anirien cap a Malta, ja que s'havien desviat molt de la ruta i
seguirien una direcció en diagonal cap a la costa africana, que els esperava
cap al sud. Tenien mapes de distàncies i es podien orientar amb l'ajuda del sol
i els estels.
Ara el vent no els va ajudar gens i els remers hagueren
d'esforçar-se per moure els vaixells tan carregats. Vuit dies es torbaren per
veure la costa. Al principi no sabien on es trobaven però era igual: tota
aquella costa era de Cartago i era segur que els romans encara no havien
arribat.
El seu destí era Labdah i estaven segurs que queia més a
llevant. Així que canviaren el rumb i recorregueren la costa cap al primer
port. El camí recorregut els havia permès deixar darrere Sabratha i Oea i, en
dos dies de navegació arribaren a Labdah.
Atracaren al port militar i els capitans es tornaren a
reunir per decidir les passes que farien. S'assabentaren que les autoritats del
port no sabien encara res de la caiguda de Cartago. Aleshores feren baixar les
tropes i les feren anar a un campament dels afores del port.
Jaris ie els foners anaren amb els guerrers ibers i gals i
Asprid es va quedar a la nau amb Kim i Rak.
 |
| PORT DE LABDAH, DESPRÉS LEPTIS |
Esperarien notícies de Cartago que segurament no es
torbarien molt en arribar.
Tenint en compte la situació existent, els foners només pensaven
en com retornar a l'illa d'on procedien. Ara per ara haurien de tenir
paciència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada