4 de febrer de 2018

EL POBLE DE PIXIUS (I)

S'aixecaren a trenc d'alba i després de menjar un poc de pa en taleca, ja estaven a punt de partir. En, aproximadament dues hores, arribaren a Su Nuraxi però abans d'això encara passarien prop d'un altre poblat i decidiren que era millor seguir caminant dividits en grupets.

En el primer grup anaven Pixius, Jaris i Asprid que anava acompanyat de Kim. Rak seguia els homes i el ca, volant en cercles i aturant-se a una roca, una branca o en terra.

EL CASTELL QUE VEREN ELS FONERS


Aprofitant la passejada, Pixius els va contar que era el fill segon d'un jerarca del clan. Els jerarques eren descendents directes dels primers pobladors del lloc i vivien en el castell. Ells eren amos del poblat i de les terres que l'envoltaven. Era un poblat bastant gros amb més de cinc-centes persones, totes familiars dels jerarques. Quan sorgia una nova família construïen una nova cabana de pedra, envoltant el castell.

Vivien del cultiu de cereals que els proporcionava la base de la seva alimentació. Però l'activitat 'principal era la ramaderia. Tenien milers d'ovelles que els aportaven llet per fabricar formatge, sobretot, i llana, cada estiu, que venien als pobles veïnats i als comerciants púnics. Precisament, Pixius va precisar: "Jo som el representant de vendes de llana als mercaders que arribaven als ports de Nora i de Calares, d'on havien sortit."
Des del final de primera guerra Cartago i Roma, l'illa estava pertanyia als romans però per ara no havien canviat molt les coses pel tractat de cooperació que els principals jerarques havien pactat amb el Senat romà.

Després va explicar allò que sabia de l'origen del seu poble. La primera gent havia arribat a Sardenya feia més de mil anys procedents de l'orient del gran mar. Eren agricultors i ramaders i la seva nació estava en guerra feia anys. La mort de tots era propera i partiren per mar. Provaren altres terres però no els reberen bé i seguiren fins que arribaren aquí que era una illa quasi deshabitada. Es repartiren en petits grups per l'illa i fundaren els pobles. Al cap dels anys foren atacats pels pirates del mar en diverses ocasions i decidiren construir fortificacions com les que havien vist a altres terres. En una època primerenca aquells clans que estaven prop de la costa del sud ara on està el port de Nora varen tenir una important flota comercial que feia viatges fins als ports d'Àfrica.

Segles després arribaren els fenicis en to de pau, per comprar i vendre mercaderies. S'instal·laren a la costa i esperaren que els nostres s'apropessin a veure què duien. Aviat arribaren a un acord d'intercanvi de cereals i llana per roba, vi i eines de bronze. En poc temps, les nostres naus deixaren de sortir.

Després vengueren els cartaginesos que eren de la mateixa família però el començ no els era suficient i atacaren alguns poblats que trobar minerals i robar les poques riqueses que hi havia. Per això molts clans fugiren cap a les muntanyes i allà trobaren protecció i podien atacar-los sense perill. Mai aconseguiren la conquesta total de l'illa.
 
EL CASTELL COM ARRIBARIA A ESSER AL FINAL


Després de la primera gran guerra que perderen contra els romans, aquests digueren que l'illa era seva però negociaren amb els jerarques dels clans i acordaren la pau. Ara ells són els compradors, a bon preu, de part del blat i de la llana. Tenen establertes unes quotes d'entrega que anualment s'han de fer per tots els poblats. Així estan les coses ara. Amb el final d'aquesta segona guerra que també han guanyat existeix preocupació per saber que passarà. Aquest és el motiu real pel qual vaig als ports de Nora i Carales. Per escoltar allò que pensen fer els romans a partir d'ara.

Al seu poblat seguien cultivant els cereals i tenint cura dels ramats d'ovelles. Feien un bon formatge i un bon pa.

Parlant, parlant s'aproximaven a Su Nuraxi. El castell es veia allà lluny amb la seva gran torre rodona envoltada de quatre torres menors que senyalaven els quatre punts cardinals. Era com un gran rellotge de sol. Davant seu hi havia més de cinquanta cases de pedra habitades. Al costat esquerre les tanques per a les ovelles i al costat les les eres i els magatzems d'eines i altre material. Els foners quedaren bocabadats en veure la grandiositat i bellesa del poble.
Pixius els va dir que els jerarques pensaven envoltar-lo de més torres, construint un segon cercle, perquè ja el trobaven petit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

EL LLIBRE

Han passat quatre estacions i Tamik vol aprendre un ofici. Les vistes al mar i les històries que li conta el padrí Samis i el seu pare Jaris li fan prendre interès per aprendre l'ofici del mar. Conèixer el mar, viatjar a altres terres, pescar, descobrir. El seu pare li presenta l'amic Asprid que és pescador però que fou un pilot de la nau capitana del general Magó. Tamik aprèn del pescador tot allò que pot. Tamik emprèn una nova aventura...

DEU HAIKAIS

DEU HAIKAIS    https://issuu.com/perecarrio/docs/elogi_del_haikai