6 de febrer de 2018

EL POBLE DE PIXIUS (II)

EL CASTELL, L'ENTORN I LES OVELLES

Quan el grup de foners arribaren al poblat amb en Pixius, a més de meravellar-se, observaren una gran activitat: infants jugant, persones majors asseguts en cercle i comentant el dia a dia, dones i nines que anaven d'un punt a un altre fent coses, ...
Els infants, quan veren en Pixius s'acostaren a veure'l i parlaren amb ell i li contaren coses. També li demanaren qui eren aquells homes armats que anaven amb ell. Pixius reia amb ells i els tranquil·litzava. No volia donar-los informació abans de parlar amb els jerarques del poblat.
Els crits de l'al·lotada va fer sortir la gent del castell. També del costat de les torres aparegueren dotzenes de joves armats on estaven practicant en el camp d'exercicis i de tir. En general, tothom va comparèixer a rebre els nouvinguts.




Els jerarques saludaren i feren entrar a una sala del castell al grup de foners. Aleshores Pixius va explicar qui eren i on anaven. Després de la conversa, el cap principal va donar ordres que preparessin un lloc per romandre i els va acompanyar a veure el castell i els seus voltant des de dalt de la torre central. Veren una planura immensa sembrada de cereals i cap a llevant alguns ramats d'ovelles. Més enllà hi havia uns turons de verd obscur. Cap a ponent, on acabava la planura es veia una fila d'arbres que feien endevinar per on corria el riu.
Feia bon temps i tot el paisatge es veia molt bé.
Baixaren de la torre i convidaren els foners a sopar amb ells.
Dit això, els foners foren acompanyats a l'allotjament que era un lloc ample i cobert on hi havia amb eines i palla, situat en la part esquerra del castell. Pixius els va deixar per estar amb la seva família i explicar altres coses als jerarques del clan.
Els foners deixaren els bolics i les armes en el magatzem i sortiren a voltar pel poblat. Primer donaren la volta al castell i veren que per aquella part s'hi trobaven els horts parcel·lats que conraven principalment les dones. Hi havia arbres fruitals i verdures de tota casta. També hi havia corrals amb animals de ploma i conills. Darrere del castell hi havia el camp d'entrenament on els joves entrenaven amb alguns adults que eren mestres de les diferents tècniques de lluita: espasa, arc, cos a cos, ... Seguiren la volta i trobaren els corrals i edificis de les ovelles. Hi havia diversos tancats per si havien de fer separacions segons les necessitats. Els edificis coberts servien per munyir les ovelles, per guardar el menjar per quan plovia o s'acabava la pastura, per tondre la llana a l'estiu, ...
Quan el sol començava a tombar cap a ponent, es va sentir el repic dels batalls dels picarols i esquelles de les ovelles que tornaven a casa. També es sentia belar els mens.




Els ramats no entraren al poblat perquè ho feien per la part de darrere dels corrals. Allà s'acostaren els foners i veren com els pastors lluitaven de valent per fer-los entrar en els corrals. Eren més de cinc-centes ovelles que arribaven i si les primeres no aconseguien trobar el portell, les altres quedaven aturades. Els cans lladraven per fer entrar les primeres files d'ovelles però la tasca no era gens fàcil. Tot va acabar bé i cada ovella va anar on li corresponia. De manera que les ovelles que duien llet ja sabien que havien d'entrar en el porxo on les dones i al·lotes les munyirien. La llet serviria per alimentar els infants i, sobretot, per fer formatge i altres derivats.
Els foners comprovaren que la gent Su Nuraxi coneixien molt bé aquest ofici.
Però s'acostava l'hora de sopar i se n'anaren a arreglar un poc.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

EL LLIBRE

Han passat quatre estacions i Tamik vol aprendre un ofici. Les vistes al mar i les històries que li conta el padrí Samis i el seu pare Jaris li fan prendre interès per aprendre l'ofici del mar. Conèixer el mar, viatjar a altres terres, pescar, descobrir. El seu pare li presenta l'amic Asprid que és pescador però que fou un pilot de la nau capitana del general Magó. Tamik aprèn del pescador tot allò que pot. Tamik emprèn una nova aventura...

DEU HAIKAIS

DEU HAIKAIS    https://issuu.com/perecarrio/docs/elogi_del_haikai