L'estructura social i econòmica: la gent
Quan
els foners entraren en el poblat veren molta activitat. També és
veritat que era un dia avançat de primavera i feia un temps
immillorable.
Era un poblat bastant gros amb un castell envoltat de
quatre torres i més de cinquanta cabanes de pedra amb una coberta
feta de branques i palla miraven a llevant. El terme on podien sembrar
estava establert entre els caps dels poblats propers i ells amb senyals
que ho indicaven. Anava del poblat fins a mitjan camí que duia al poblat proper, per tots els costats. Sovint hi havia discussions sobre els límits.
Baix
la torre que mirava al nord estaven els corrals i els estables
destinats a la cria d'ovelles. Tenien més de cinc-centes ovelles i
l'espai destinat a aquesta activitat era molt gros.
Darrere el castell, cap a ponent, hi havia els horts on es cultivaven verdures i fruits. També hi havia el camp d'entrenament on homes i joves pràcticament el tir i la lluita.
Cap al dud hi havia altres magatzems on es guardava el gra, les eines, iels diversos materials que s'usaven per a tenir el poblat ben cuidat.
L'estructura
social era jeràrquica. Tres germans dirigien el poblat. Eren els hereus
dels antics pobladors i el càrrec era hereditari. El major, Baquos, era el jerarca principal i s'encarregava de la defensa i de la construcció. Era el pare de Pixius. El segon era Sorus . S'encarregava de la ramaderia i la seva comercialització. El tercer era Dimas
i s'encarregava de l'agricultura i la seva mercantilització. La
ramaderia i l'agricultura eren les principals activitats econòmiques. Al
marge d'aquest repartiment, els tres germans tenien cura del dia a dia
del clan de forma conjunta. Vivien en la torre principal del castell amb
els seus nombrosos familiars propers. En el castell també hi vivien els
ajudants i servents. En total en el castell hi habitaven unes cent cinquanta
persones. Mai eren tots, perquè molts tenien encarregades tasques que
exercien fora del poblat. Ara mateix mancaven més de seixanta persones
que eren a diferents ciutats de l'illa per a realitzar tasques de
comerç. En el castell hi vivia el fetiller que també era curandero.
La
resta de la gent vivia a les cabanes, per famílies. Eren famílies molt
nombroses, ja que tenien entre set i deu fills o filles. En total a les
cabanes hi vivien unes 350 persones, la majoria nins i joves.
Entre
els oficis principals, en primer lloc hi havia els pastors i els
agricultors. Però també hi havia picapedrers, fusters i ferrers. Hi
havia unes tasques encarregades a les dones exclusivament:
l'horticultura i la recollida de llet. També fabricaven la ceràmica i el
formatge i altres derivats de la llet d'ovella.
Els nins eren preparats pels majors en els aspectes principals que la vida que aquella situació, requeria. La cultura pròpia, la geografia, la història i altres coneixements servien de base per aprendre tot allò que havien de saber sobre els animals i les plantes, els llocs de l'illa, els perills, l'orientació, les malalties. També rebien lliçons pràctiques de ramaderia i d'agricultura. El demés ho aprenien jugant.
També hi havia tasques específiques com la sembra i la collita que requerien el treball de tothom, homes, dones i infants.
Tots
els homes eren guerrers i tenien l'obligació d'entrenar i estar
preparats per la lluita en la defensa del seu territori i del poblat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
EL LLIBRE
Han passat quatre estacions i Tamik vol aprendre un ofici. Les vistes al mar i les històries que li conta el padrí Samis i el seu pare Jaris li fan prendre interès per aprendre l'ofici del mar. Conèixer el mar, viatjar a altres terres, pescar, descobrir. El seu pare li presenta l'amic Asprid que és pescador però que fou un pilot de la nau capitana del general Magó. Tamik aprèn del pescador tot allò que pot. Tamik emprèn una nova aventura...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada