LA MONEDA DE PLATA

Una vegada que els ramats d'ovelles havien aconseguit entrar en els corrals, començava la tasca de munyir-les i separar la llet per beure i per fer formatge i altres derivats. Moltes ovelles tenien anyells que mamaven i primer eren les cries. Per això només munyien les ovelles que ja havien desmamat i ara mateix eren poques. Aquesta era la temporada de cria. Per això les dones acabaren ben aviat la tasca als coberts de munyir.
Era una nit especial i tothom soparia bé. De dia ja havien preparat les coses per fer el sopar i tardarien poc a preparar-lo i sopar en família. Després, estaven convidats al castell per fer la vetlada junts.
Els foners que eren els invitats d'honor haurien de fer un obsequi al cap del clan i decidiren regalar-li una moneda de plata feta a Ibèria que tenia gran valor.
Ja era hora d'arreglar-se i anar-se'n al castell a sopar. Després hi hauria vetlada i sarau.
Avui, per la festa de després, els jerarques decidiren que el sopar seria a la clasta de l'entrada del castell.
Soparen prest, de xai rostit adobat en salsa de panses i pinyons. El vi no va mancar aquella nit.
Recollida la taula, feren la vetlada, a la qual s'afegiren les famílies que els va fer ganes. Era una gentada que feia un cercle, entorn de la família del castell.
Cantaren i ballaren amb ritmes propis que els foners sentien propers. Estaven lluny que la seva terra però tot això els apropava i els feia sentir agermanats.
Ells també cantaren una cançó divertida de l'illa d'on procedien i a on volien tornar:
«Tiripituliqui-matuliqui-patuliqui,
Saca-la-matica-matulica-mulatica,
Tiripituliqui-matuliqui-patuliqui,
Saca-la-ten, saca-la-ton, saca-la-tun.»
Aquesta tornada l'arribaren a fer cantar tothom. Entremig de la tornada, cada foner va cantar una estrofa graciosa que improvisava. Quan acabava, tothom repetia la tornada. Fou un èxit total.
Després, com a totes les vetlades , contaren històries de misteri i bruixeria.
En un moment oportú Asprid va demanar a Pixius que digués al seu pare que li volien fer un petit obsequi. Ell li va dir i, aleshores, Asprid va fer una senya a Rak que es va alçar volant i va partir. Tothom va quedar sorprès. A l'instant, el corb va aparèixer enmig de la rotlada amb una moneda de plata en el bec.

Asprid la va entregar a Baquos i aquest la va mirar i va veure que per una cara duia el rostre d'Anníbal jove i per l'altre un elefant. 

Va quedar molt agraït pel regal. La va mostrar als familiars i amics i tots quedaren admitats, ja que no havien vist mai aquesta moneda.
A poc a poc tothom se'n va anar a dormir. Quedarien una altra nit en el poblat i podrien dormir fins més tard.