9 de febrer de 2018

LA MONEDA DE PLATA

Una vegada que els ramats d'ovelles havien aconseguit entrar en els corrals, començava la tasca de munyir-les i separar la llet per beure i per fer formatge i altres derivats. Moltes ovelles tenien anyells que mamaven i primer eren les cries. Per això només munyien les ovelles que ja havien desmamat i ara mateix eren poques. Aquesta era la temporada de cria. Per això les dones acabaren ben aviat la tasca als coberts de munyir.
Era una nit especial i tothom soparia bé. De dia ja havien preparat les coses per fer el sopar i tardarien poc a preparar-lo i sopar en família. Després, estaven convidats al castell per fer la vetlada junts.
Els foners que eren els invitats d'honor haurien de fer un obsequi al cap del clan i decidiren regalar-li una moneda de plata feta a Ibèria que tenia gran valor.
Ja era hora d'arreglar-se i anar-se'n al castell a sopar. Després hi hauria vetlada i sarau.
Avui, per la festa de després, els jerarques decidiren que el sopar seria a la clasta de l'entrada del castell.
Soparen prest, de xai rostit adobat en salsa de panses i pinyons. El vi no va mancar aquella nit.
Recollida la taula, feren la vetlada, a la qual s'afegiren les famílies que els va fer ganes. Era una gentada que feia un cercle, entorn de la família del castell.
Cantaren i ballaren amb ritmes propis que els foners sentien propers. Estaven lluny que la seva terra però tot això els apropava i els feia sentir agermanats.
Ells també cantaren una cançó divertida de l'illa d'on procedien i a on volien tornar:
«Tiripituliqui-matuliqui-patuliqui,
Saca-la-matica-matulica-mulatica,
Tiripituliqui-matuliqui-patuliqui,
Saca-la-ten, saca-la-ton, saca-la-tun
Aquesta tornada l'arribaren a fer cantar tothom. Entremig de la tornada, cada foner va cantar una estrofa graciosa que improvisava. Quan acabava, tothom repetia la tornada. Fou un èxit total.
Després, com a totes les vetlades , contaren històries de misteri i bruixeria.
En un moment oportú Asprid va demanar a Pixius que digués al seu pare que li volien fer un petit obsequi. Ell li va dir i, aleshores, Asprid va fer una senya a Rak que es va alçar volant i va partir. Tothom va quedar sorprès. A l'instant, el corb va aparèixer enmig de la rotlada amb una moneda de plata en el bec.


Asprid la va entregar a Baquos i aquest la va mirar i va veure que per una cara duia el rostre d'Anníbal jove i per l'altre un elefant. 




Va quedar molt agraït pel regal. La va mostrar als familiars i amics i tots quedaren admitats, ja que no havien vist mai aquesta moneda.
A poc a poc tothom se'n va anar a dormir. Quedarien una altra nit en el poblat i podrien dormir fins més tard.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

EL LLIBRE

Han passat quatre estacions i Tamik vol aprendre un ofici. Les vistes al mar i les històries que li conta el padrí Samis i el seu pare Jaris li fan prendre interès per aprendre l'ofici del mar. Conèixer el mar, viatjar a altres terres, pescar, descobrir. El seu pare li presenta l'amic Asprid que és pescador però que fou un pilot de la nau capitana del general Magó. Tamik aprèn del pescador tot allò que pot. Tamik emprèn una nova aventura...

DEU HAIKAIS

DEU HAIKAIS    https://issuu.com/perecarrio/docs/elogi_del_haikai