11 de febrer de 2018

UN POBLE RAMADER (I)

LA PASTURA
Els foners quan s'aixecaven veren partir els ramats d'ovelles; contaren fins a sis ramats molt nombrosos, amb els pastors i els cans de guarda. Sortiren cap a llevant, on, al fons, es veia una zona muntanyosa.
Avui havien de partir cap al port de Tharros però en Pixius va arribar amb la notícia que hauria de quedar un dia més en el poblat. Com que no tenien pressa, ells acceptaren la proposta.



Pixius va venir amb el seu oncle Sorus que s'encarregava de la ramaderia. Ambdós els explicaren que tenien unes sis-centes ovelles, repartides en sis ramats. Els primers pobladors dugueren amb ells el primer ramat en els vaixells. La saviesa sobre la cria d'ovelles i la indústria derivada ja la tenien els seus ancestres i la trametien als fills i néts, de generació en generació.
La tasca no era gens fàcil però ells tota la vida l'havien realitzada, i la coneixien prou bé.
Els foners els digueren que a casa seva també tenien un ramat d'ovelles i un altre de cabres però no eren tan nombrosos. Però li manifestaren a Sorus que estaven interessats a conèixer com realitzaven la tasca amb tantes ovelles.
Sorus els va mostrar els corrals que tenien separacions i corredors que anaven cap a un altre corral o a un estable. També prop dels corrals tenien unes pletes de pedra on quedaven les ovelles que per diferents motius no podien anar amb els ramats: mascles de reemplaç, femelles joves que havien criat recentment, ovelles que feien quarantena per malaltia, etc.



De fet en els ramats que havien sortit potser no hi havia més de cinc-centes ovelles, comptant els moltós i els anyells joves que ja podien pasturar.
Els pastors i ajudants que anaven amb cada ramat coneixen totes i cadascuna de les ovelles que els formaven. De fet totes tenien nom que fins i tot els cans distingien.




Pintada, Coanegre, Bruna, Picada, Capelluda, Pelada, Perla... Eren noms de les ovelles. Quan sortien del corral sabien si hi eren totes i d'igual manera quan tornaven abans de fer-se fosc.
Fer de pastor era una feina dura, sobretot quan feia mal temps. Ara que començava l'estació calenta hi havia molta pastura i tot anava millor. També era el temps de naixements. Generalment les ovelles avisaven i els bens naixien en el cobert però a vegades l'ovella tenia el part a la pastura o pel camí i això endarreria tots els ramats. Un pastor i un ajudant, generalment d'un altre ramat, ajudaven l'ovella i després duien l'anyell acabat de néixer en braços de retorn al poblat. L'ovella generalment podia tornar sola vigilada o ajudada per un pastor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

EL LLIBRE

Han passat quatre estacions i Tamik vol aprendre un ofici. Les vistes al mar i les històries que li conta el padrí Samis i el seu pare Jaris li fan prendre interès per aprendre l'ofici del mar. Conèixer el mar, viatjar a altres terres, pescar, descobrir. El seu pare li presenta l'amic Asprid que és pescador però que fou un pilot de la nau capitana del general Magó. Tamik aprèn del pescador tot allò que pot. Tamik emprèn una nova aventura...

DEU HAIKAIS

DEU HAIKAIS    https://issuu.com/perecarrio/docs/elogi_del_haikai