12 de febrer de 2018

UN POBLE RAMADER (II)


ELS RAMATS
Sorus i Pixius mostraren els corrals i coberts destinats a les ovelles als foners, mentre els explicaven com era aquesta activitat.


«Cada ramat de vuitanta exemplars estava format per unes cinquanta-cinc ovelles reproductores o ventres del ramat. Eren majors d’un any i mig i criaven fins als sis anys i mig. Parien cinc vegades, un pic a l’any. Després del cicle reproductor les retiraven del ramat. Tot estava calculat per reemplaçar-ne unes onze cada any de manera que en cinc anys totes eren noves. Les ovelles entraven en zel cada desset dies i eren fecundades a partir de la festa dels difunts per a parir a finals de l’estació freda quan començava a sortir l’herba en el prat. L’embaràs durava cinc mesos Solien parir un sol anyell però a vegades naixien bessons. Als tres mesos es desmamaven i les podien munyir un sis mesos, fins que tornava començar el cicle de cria.


En cada ramat també hi havia dos “marrans” reproductors que eren mascles d’entre un any i mig a cinc anys i mig. Cada any en reemplaçaven un dels dos. Mai podien fecundar a una ovella filla seva i per això els canviaven anualment. Perquè la raça fos millor compraven els marrans o els canviaven a altres poblats.
A més, al ramat hi havia les ovelles joves de criança que tenien entre quatre mesos i un any i mig, que era quan podien passar a ser reproductores i substituïen les ovelles, ventres del ramat. Podien esser fins a vint. Eren les ovelles de reemplaçament.
També hi havia els xots de quatre mesos a un any i mig que haurien de reemplaçar als marrans. Quan s’havien seleccionat alguns per la reproducció, els demés eren venuts. Per seleccionar un marrà examinaven els testicles, el barram que encaixàs bé, les potes i ungles. Agafaven els més gros del naixement si eren dos o més. 


En el ramat també hi havia els capons o moltós que eren mascles sanats i que servien perquè feien bona llana.
Tota aquesta diversitat duia molta feina de control. Altres feines consistien en tallar la coa per higiene, sanar als mascles no reproductors, marcar per identificar,... Tot això ho feien recent nats.
Cada any, en acabar l’estiu feien la tondre.
Les ovelles es munyien diàriament i aportaven uns 9,5 satons  de llet a l’any. Amb ½ saton  de llet feien una peça de 3 mines de formatge. Així una ovella per terme mitjà feia 40 mines de formatge a l’any.»


Bones ovelles eren les sardes perquè feien bon formatge i també aportaven una llana molt valorada.
Abans d’acomiadar-se, n’Asprid va demanar a Sorus si el deixaria provar a Kim per arreplegar els ramats a l’entrada al poblat ja que havia observat que s’arremolinaven i travaven abans d’entrar en els corrals. A Sorus li va venir de nou aquesta proposta però la va acceptar. Quedaren que quan tornessin els ramats els esperarien en el camí prop del poblat.

Explicació sobre mesures:
“Saton”  i “mina” eren mesures de capacitat i pes, fenícies, que s’utilitzaven a Sardenya.
1 saton equivalia a 12,6 litres; 9,5 satons equivalien a 120 l.
1 mina equivalia a 450 grams; 3 mines equivalien a 1 ½ kilograms; 40 mines equivalia a 20 kilograms.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

EL LLIBRE

Han passat quatre estacions i Tamik vol aprendre un ofici. Les vistes al mar i les històries que li conta el padrí Samis i el seu pare Jaris li fan prendre interès per aprendre l'ofici del mar. Conèixer el mar, viatjar a altres terres, pescar, descobrir. El seu pare li presenta l'amic Asprid que és pescador però que fou un pilot de la nau capitana del general Magó. Tamik aprèn del pescador tot allò que pot. Tamik emprèn una nova aventura...

DEU HAIKAIS

DEU HAIKAIS    https://issuu.com/perecarrio/docs/elogi_del_haikai