13 de febrer de 2018

UN POBLE RAMADER (III)

CONDUIR EL RAMAT
Els foners passaren el dia observant el poble i es meravellaren de la bona organització social que tenia el clan. Es veia la gent feliç.
Quan el sol va començar a tombar cap a ponent es dirigiren al camí per on arribarien els ramats. Els pastors no sabien res del tracte que Sorus havia fet amb n'Asprid però quan els ramats arribessin els ho dirien.
De ben lluny ja sentiren el so dels picarols de les ovelles que s'apropaven. Venien de pressa per descansar en els seus corrals. Era instintiu. Caminaven juntes ben arremolinades i no es distingia on acabava un ramat i on començava el següent.
Sorus i Pixius s'havien avançat en el camí i explicaren als dos primers pastors que el ca dels foners ajudaria a entrar els ramats. Ells haurien de fer el camí com sempre.



Prop dels corrals, Kim estava ajagut amb les orelles estirades i mirant de coa d'ull a Asprid mentre veien arribar els ramats. Asprid ni el mirava ni li deia res. El ca va començar a gemegar amb to suau, com d'ànsia per partir però amb l'amo al seu costat no s'atrevia. Asprid, que no sabia res de ramats ni de pasturar ovelles, no sabia que fer però va entendre que el ca no es mouria si no li donava una ordre. Asprid recordava molt bé allò que havia fet Kim a Savona, quan ajudava als pastors a entrar els ramats al mercat però no ho havia vist. Quan els ramats ja eren a un tir de fona, Asprid va fer un senyal a Kim que el ca va entendre de seguida i va partir com un fibló.
No va perdre gens de temps en saludar als dos cans que conduïen el ramat ni als pastors, sinó que va acarar les ovelles que venien davant i, correguda a un costat i a un altre, les va posar en fila, de manera que davant hi anàs el mascle i darrere ell, sols tres ovelles. D'aquesta manera va aconseguir que el ramat agafàs la forma d'una punta de fletxa i quan va arribar al portal del corral, sense traves va anar entrant el ramat en un "Santi amén". Kim no es va aturar sinó que va seguir amb el segon i següents ramats fent la mateixa operació. Creuava d'un costat a l' altre fent que les ovelles agafessin la posició correcta. Un munt d'ovelles que arribaven amuntegades es transformaren en sis puntes de fletxa que entraren sense traves en el primer corral. Com que arriaren separades entraren fàcilment en el corredor que les conduïa al lloc on pertocava.
Sorus i els pastors admiraren la feina que havia fet aquell ca dels foners. Asprid i els foners també quedaren esglaiats de com Kim per instint sabia fer aquesta feina. No debades era fill de Kira que era una extraordinària cussa pastora procedent de les muntanyes de Molòsia.



Sorus, a la vista de tot això va demanar a Asprid que es quedàs uns dies amb el ca Kim per mostrar als pastors com havien de fer entrar les ovelles als corrals. Per això, els foners decidiren que Jaris i uns quants homes partirien amb Pixius cap al port de Tharros l'endemà i que els altres, amb Asprid, Kim i Rak quedarien uns dies més. Després, un cosí de Pixius, fill de Sorus, ens guiaria cap a Tharros.Tot anava per bon camí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

EL LLIBRE

Han passat quatre estacions i Tamik vol aprendre un ofici. Les vistes al mar i les històries que li conta el padrí Samis i el seu pare Jaris li fan prendre interès per aprendre l'ofici del mar. Conèixer el mar, viatjar a altres terres, pescar, descobrir. El seu pare li presenta l'amic Asprid que és pescador però que fou un pilot de la nau capitana del general Magó. Tamik aprèn del pescador tot allò que pot. Tamik emprèn una nova aventura...

DEU HAIKAIS

DEU HAIKAIS    https://issuu.com/perecarrio/docs/elogi_del_haikai