ZAMA, LA BATALLA QUE VA CANVIAR LA HISTÒRIA DEL MÓN OCCIDENTAL: ELS ELEFANTS (II)

El combat s'inicia amb la càrrega dels elefants.

Els vuitanta paquiderms estaven a primera fila. Però els romans ja coneixien la lluita amb aquestes bèsties perquè primer a Itàlia havien lluitat contra elles en diverses ocasions i a Ligúria també (vegeu article: BATALLA, DERROTA, RETORN I MORT DE MAGÓ BARCA), contra els elefants que duia el general Magó quan fou ferit. 
 

En les ales, la cavalleria númida aliada de Roma, acostumada més a la seva presència, aconsegueix treure del camp de batalla a les bèsties llançant-los armes punxats des de les seues muntures, per a fer-los mal,  però en el centre de la línia, els paquiderms aconsegueixen entrar en contacte amb els *vèlits. Aquests els causen un gran dany, però és necessari que els genets romans i itàlics de la reserva utilitzen els passadissos deixats pels *maniples per a poder acostar-se a ells i posats peu en terra puguin també llançar-los les seves javelines. Alguns elefants prossegueixen la seva marxa encaminant-se als esmentats passadissos que hi havia  entre *maniples, moment en el qual eren ferits amb *”pilum” i javelines per tots dos costats. Una altra part d'elefants  es torna contra les seves pròpies línies després de l'escomesa  dels *vèlits.

Aquesta càrrega contra les línies pròpies facilita l'atac de la cavalleria númida de Massinisa en l'ala dreta contra la cavalleria, també númida, de l'exèrcit púnic a la qual posa en fugida, iniciant la seva persecució. Per l'ala esquerra romana, Caius Lelius, posat al capdavant de la cavalleria romana i itàlica, es llança contra la cavalleria cartaginesa posant-la també en fugida. Després d'aquests esdeveniments, amb ambdues cavalleries fora d'escena, es produeix el xoc de les infanteries. Els *hastatii carreguen contra la primera línia púnica. En l'ala dreta romana, davant la pressió exercida, Anníbal ha d'intervenir per a estabilitzar la situació. En l'esquerra per contra, els celtes i lígurs (aliats dels púnics) posen en severs destrets a les tropes manades per Cneo Octavi i aleshores Escipió envia a Minuci Termo amb reforços per a socórrer-los.

Després d'un cruent combat, els  *hastatii aconsegueixen finalment fer retrocedir  la primera línia cartaginesa, que se sent aïllada davant la inacció en el seu suport de la segona línia púnica, i entren en pànic. En la seva fuita no poden integrar-se en el centre de la seva segona línia perquè aquesta li tanca el pas i fins i tot arriben a produir-se combats fratricides entre els que  retrocedeixen i els components d'aquesta segona línia, per la qual cosa han de fugir pels flancs. Això va provocar que la longitud d'aquesta segona línia  augmentàs en els seus extrems, encara que una part dels  que es replegaven van fugir i uns altres es van reagrupar en un pujol proper.

Amb aquesta maniobra d'allargar els extrems de la seva formació, Anníbal intentava novament ficar a l’exèrcit romà en el centre de la mateixa i envoltar-ho amb les ales. Però Escipió no es va deixar enganyar tan fàcilment i va respondre fent retrocedir als *hastatii que perseguien les restes de la primera línia púnica, reagrupant-los en el centre de la seva pròpia formació per davant del que havia estat el front en el qual jeien els cadàvers d'aquest primer xoc.  Es replega als ferits d'aquesta línia i Escipió disposa que els seus *prínceps s'avancin i passin a les ales, cobrint per aquest costat als *hastatii. D'aquesta manera allarga la seva línia i evita el perill que pogués produir-se en estirar-se la segona línia púnica amb els quals fugen de la primera línia. 

Tornen a xocar tots dos exèrcits i els romans mostren la seva superioritat fent que la segona línia púnica torni a cedir terreny i es replegui cap a la posició de la tercera que de nou li tanca el pas obligant-la a acudir a les ales.

Escipió empra als *triarii *enviant-los als extrems de la seva formació de manera que es compensi l'augment d'extensió de la línia cartaginesa. Es reaviva la trobada amb el xoc contra aquesta tercera línia i el combat s'enverina, però després del retorn de la cavalleria romana i númida, envolten i aniquilen a l'exèrcit de Anníbal causant-los més de 20.000 morts i d'altre tant de presoners. Alguns hispans i númides van desertar al bàndol romà. Aquests per la seva banda tenen, segons fonts romanes,  2.500 morts i d'altres tants de Massinisa.

Vocabulari

Vèlit.-  soldat d’infanteria lleugera, equipat de llança i espasa, que obria el combat.

Maniple.- subdivisió de la legió romana que constava de 50 a 120 homes.

Pilum.- llança llarga de quinze pams, la meitat de de fusta i l’altra de ferro en punta.

Hastatii.- soldat romà de primera línia armat de “pilum”.

Príncep.- soldat romà de de segona línia que ataca després del *hastatii. Van armats amb “pilum”.

Triarii.- soldat romà veterà de tercera línia, armat amb escut rectangular, espasa i pica. 

(Aquesta crònica finalitzarà amb l'article: La batalla de Zama: la derrota d'Annibal)