TEMPUS FUGIT...

Així finalitza una part de l’aventura de Jaris, Asprid, Kim i Rak i els demés foners, necessària per continuar «L’Illa dels Foners» on, a més d’aquests personatges torna aparèixer Tamik, el jove protagonista de «Les Pomes d’Or».

Però ara, com a recordança, vull mostrar com el pas del temps ha transformats les ciutats visitades en els seu viatge. Unes, han sobreviscut i prosperat, altres han esdevingut records d'un passat gloriós.

 

Cartago, capital de l'imperi púnic va sobreviure la II guerra Púnica (216-201 aC) però no la III guerra contra Roma (149-146 aC). La frase "Cartago delenda est" (Cartago serà destruida) es va complir i no va queda pedra sobre pedra. 

Cartago en runes (Tunícia)

Asprid va sortir del port de Maó quan el general Magó va fer escala d’hivern l’any 206-205 aC. Per això el port va rebre el nom de "Portus Magonis". Avui és una ciutat pròspera.

 

Portus Magonis (Maó, Menorca)

Maó (Menorca)

Partiren cap a Ligúria per afegir les seves tropes a les d’Anníbal que, aleshores, estaba lluitant a Itàlia i havia vençut en diferents ocasions al romans (Trebia, Tresino, Tresimeno). Aprofitaren el temps per conquerir Gènua (actual Gènova) que a l’actualitat és un port molt important d’Itàlia.

Gènua (Gènova, Itàlia)

Gènova (Itàlia)

La flota cartaginesa al cap d’un temps es va traslladar a Savona (Savona) que ara és una ciutat turística.

Savona (Savona, Itàlia)

Savona (Itàlia)

Havent sol·licitat el Senat de Cartago el retorn d’Anníbal i de Magó, aquest que havia caigut ferit a una batalla de Ligúria va dirigir la flota a Hadrume(n)tum (Cartago) però va morir pel camí. Actualment s’anomena Susa i és un port turístic.

Hadrumetum (Susa,Tunícia)

Susa (Tunícia)

Després de la derrota de Zama, la flota que estava a Hadrume(n)tum va dirigir-se a Labdah (Leptis Magna, pels romans). Actualment està derruïda. Molt visitada pels turistes, es troba a un centenar de quilòmetres de Trípoli.

Labdah - Leptis Magna (Trípoli)

Labdah - Leptis Magna (Trípoli)

El viatge dels foners va continuar cap a Siracusa (Sicília). Actualment segueix essent una gran ciutat.
 

Syracussa (Siracusa, Sicília)

Siracusa (Sicília)

De Sicília partiren cap a Sardenya on primer atracaren a Nora, actualment en ruïnes.

Nora (Sardenya)

Nora (Sardenya)

Després atracaren a Caleris (Cagliari) on desembarcaren. Actualment és una ciutat de costa molt visitada.

Caleris (Cagliari, Sardenya)

Cagliari (Sardenya)

De Caleris partiren a Su Nuraxi (Barumini) que actualment està en ruines. 

 

Su Nuraxi (Su Nuraxi di Barumini, Sardenya)

Su Nuraxi di Barumini (Sardenya)

Seguiren cap a Tharros, que actualment és un poble en ruïnes, prop d’Oristano.

Tharros (Sardenya)

Tharros (Sardenya)

Sortiren de Sardenya cap a Massalia (Marsella), actualment un dels principals ports de França.

Massalia (Marsella, França)

Marsella (França)

De Massalia sortiren cap a Ebusus (Pitiüsa Major), actual Eivissa.

 

Ebusus (Eivissa, Illes Balears)

Eivissa (Illes Balears)

D’Ebusus viatjaren al port de la badia de Wusa-tar.

Wusa-tar (Palma, Illes Balears)

Palma (Illes Balears)

Asprid, amb Kim i Rak, Jaris i tots els demés foners arribaren a la seva terra després de realitzar un gran viatge per les aigües del mar interior, anomenat pels romans: Mare Nostrum o Mediterraneus.

L'ARRIBADA A QUASAR

En Tamik es va aixecar prest aquell matí i, com feia sempre, va anar a la murada del poblat a observar des d'allà el paisatge que s'hi veia i escodrinyar el mar. Quan va mirar la costa propera va veure un vaixell de comerciants que atracava al moll on desembocava el torrent. Uns homes baixaven de la nau i a en Tamik li va venir al cap un bon pressentiment.

Havien passat quatre estacions d'ençà que el seu pare havia marxat i tres des de l'aventura de les Pomes d'Or.

En Tamik baixà de les roques i prengué el camí que duia al mar, a la vora del torrent, costa avall. No es podien perdre mai. Si entre els homes hi havia el seu pare, vendria pel mateix camí i s'hi trobarien.

Ell anava un poc nerviós per si un dels homes que havia baixat de la nau púnica seria o no el seu pare Jaris.

Vista parcial de l'Illa de Clumba

Efectivament ho era. Es toparen a mig camí. De bon començament en Jaris no havia conegut el fill perquè estava molt canviat, però quan va sentir els crits que feia en Tamik mentre s'hi acostava, el va reconèixer tot d'una.

- Pare, som en Tamik!

- Tamik! Fill meu!

Quan arribaren l'un front a l'altre s'abraçaren i continuaren junts el camí que duia al poblat.

En Jaris va explicar a en Tamik, en poques paraules, la derrota dels cartaginesos a la batalla de Zama, prop de la ciutat de Cartago.

"El vaixell en el qual anava no havia entrat en aquella batalla i va poder escapar de la flota romana. Després varen desembarcar en un port amic. Hi quedaren un temps fins que una nau de comerç els va permetre embarcar"

, i així havien aconseguit el retorn no sense passar moltes aventures llargues de contar.

Arribaren al poblat de Quasar i els homes anaren cap a les seves cabanes per trobar-se amb els seus familiars.

L'arribada de Jaris fou de gran alegria per la seva esposa Ulka, les filles Sarga i Dira i el petit, que ja no ho era tant, Shabir.

El padrí Samis va fer una forta abraçada al seu fill Jaris.

(Adaptació d'un text del llibre "Les Pomes d'Or", del mateix autor)

RETORN A CASA

A Ebusus estant, en un Santi amén s'assabentaren de quins vaixells es traslladarien a Clumba. N'hi havia vàries i escolliren la més gran perquè així podrien viatjar junts. També perquè anava cap a la badia gran propera al poblat de Quasar.

Arribaren a un acord amb el patró i es prepararen per a la partida.
Sortiren un migdia solejat i amb mar tranquil. Bufava vent favorable i els només hagueren de fer servir els rems per sortir del port. Quan s'allunyaven observaren la bella silueta del port i el seu entorn.
El vespre seguiren la navegació perquè la ruta era ben coneguda pel patró i no hi havia esculls que fessin perillar la nau.

Els foners s'ajuntaren a fer la que segurament seria la darrera vetlada del viatge. Recordaren les aventures, les batalles i les peripècies que havien passat. Ara el record era satisfactori. Després parlaren de les seves famílies i d'allò que pensaven fer a partir d'ara.
Asprid que era de Nura va dir que, almanco per un temps, es quedaria a Clumba on pensava fer de pescador si les coses anaven bé. De moment no pensava tornar a la seva illa on no havia deixat ni esposa ni descendència. Amb els beneficis de la soldada compraria una barca i es construiria una cabana vora el mar.
Dormiren fins a la matinada quan la nau ja entrava a la gran badia. Admiraren el panorama que es veia des del mar i comentaren que no hi havia res millor que aquesta terra.
Pels habitants del lloc, la nau era coneguda i mereixia confiança, així que va entrar al port sense cap problema i va atracar vora algunes barques de pesca. En el moll ja l'esperaven els estibadors de l'armador per baixar les mercaderies i entregar-les als compradors.
Però primer baixaren els foners i sense cap més interrupció partiren pel camí que vorejava el torrent gros que arribava just abaix del poblat de Quasar. Caminaven en filera de dos o tres i travessaren el torrent per passar a l'altre costat.
El camí ja s'anava empinat cap amunt...

LA DARRERA GRAN TRAVESSIA (II)

VENT, TRONS I LLAMPS

Dos dies a Massàlia bastaren per baixar una part dels fardells de llana que substituïren per àmfores de l'excel·lent vi de Massàlia que havien de transportar a Ebusus.

Havent carregat la mercaderia, estaven a punt de partir. Avisaren amb els corns i les dues naus sortiren de port a rem.

Enmig del mar posaren les veles perquè el ven els era favorable. Encara quedaven uns quants dies de navegació però els foners ja ensumaven l'olor de la seva terra.

En realitat no tengueren massa sort perquè gran part del viatge el varen fer a força de rem: dos homes per banc amb relleus i descans quan el vent els permetia navegar a vela.

Però quan pensaven que tot anava vent en popa, els déus del cel dugueren una nuvolada, amb vent, trons i llamps. Va esser de sobte, sense avisar.

Els dos capitans ni s'immutaren. Avesats com estaven a trobar-se amb aquestes calamitats, feren fermar totes les mercaderies de la coberta i de la cala perquè el perill era que la càrrega es mogués i envestís i fes mal a l'embarcació o a qualcú.

Els homes aferrats a llurs rems capotaven la tempesta com podien, fent que les naus avançassin en direcció del fort vent de mestral.

Al cap de dues hores el vent va anar afluixant i el cel es va obrir com una flor.

Res havia passat d'importància.

Pot ser que l'embat els havia fet avançar més ràpidament en la direcció correcta, de manera que havien acurçat la distància que mancava per arribar a port.

Arribaren a Ebusus al migdia quan el moll era ple de vida. Alguns vaixells atracats en el moll, carregaven o descarregaven mercaderies.

Just a l'esquerre es veia un pujol on un camí pujava com una serp al cim on sobresortia una torre de vigilància enorme com una fortalesa. El coster era ple de cases de pedra que miraven al mar obert. Una vegada desembarcats al moll es trobaren amb una vertadera ciutat com les que havien vist durant el seu llarg viatge. Hi havia diferents indústries i magatzems on es podien trobar tot tipus de mercaderies. La ciutat s'havia encomanat a la deessa Tànit i la seva imatge es trobava en alguns temples que pogueren visitar i també a la cara de les monedes que es fabricaven a Ebusus. Aleshores, Ebusus púnica era coneguda arreu del món.

Des del camí que muntava i de dalt del puig es veien perfectament els freus i la Pitiüsa Menor.

LA DARRERA GRAN TRAVESSIA (I)

TOPADA AMB ELS PIRATES
Les dues naus salparen de matinada per tenir tot el dia per navegar.
El dia abans, els capitans enviaren un mariner a avisar els foners a la posada on s'allotjaven perquè estiguessin a bord quan sortís el sol. Els foners viatjaven amb poc equipatge i no tengueren cap dificultat per complir l'avís. S'acomiadaren de Pixius, del seu germà i de l'encarregat de la botiga i partiren cap al port. Les dues naus ja estaven carregades i poques maniobres sortiren a rem del port de Tharros.
Es dirigien cap a Tramuntana fent cabotatge sempre que fos possible, tant ara que seguien la costa de Sardenya, com més al nord quan passessin per la costa de ponent de Còrsega. En el mar de Ligúria virarien cap a ponent per a dirigir-se a Massàlia on canviarien llana per àmfores de vi del sud de la Gàl·lica que era molt apreciat. Part d'aquest carregament de vi quedaria a Ebusus.
En el pacte que feren els foners amb els capitans acordaren fer un carregament de rocs o pedres de torrent suficient per si eren atacats pels pirates corsos o lígurs que infestaven aquelles aigües, sobretot ara que havia acabat la guerra entre Cartago i Roma. Passarien prop de terra i serien observats moltes milles. No era impensable que fossin atracats.
Sobrepassada Sardenya, seguiren cap al nord a una distància suficient de la costa de Còrsega per a veure-la sense esser vists. Aquella costa tenia moltes cales d'on podia sorgir el perill. Però passaren dies sense veure cap nau ni amiga ni enemiga. I s'aventuraren a entrar en el Mar de Ligúria per enfilar la direcció cap a Massàlia.

Els dos capitans coneixien molt bé aquella regió i sospitaven que més prest o més tard els sortirien al pas, vaixells pirates lígurs. Darrerament moltes naus eren atracades per obtenir les mercaderies i els mateixos vaixells. Tota la tripulació era eliminada.
Per això l'ajuda dels mercenaris foners podia esser fonamental en la defensa de naus, mercaderies i passatgers.

Tal com havien ensumat, de darrere una punta de terra, sortiren dos vaixells que duien males intencions. No duien les veles esteses perquè duien el vent de proa. No eren molt grosses però anaven plenes de guerrers ben armats. Quan veren les dues naus de comerç no s'ho pensaren gaire i les atacaren. Un vaixell contra una nau de mercaderies era com tenir el peix dins el cove. Per això anaven encesos i sense cap prevenció.
A les dues naus púniques, els capitans prepararen la defensa posant els foners en primera línia preparats amb les fones de tir llarg i els rocs més pesants.
Tan aviat com es posaren a tret, els foners s'alçaren i feren brunzir les fones fent tres voltes sobre el cap, abans d'amollar la bala ben dirigida al cos dels pirates que aixecaven els braços amenaçant la gens de les naus que volien atacar.
Els vaixells pirates amb la força dels rems havien agafat gran velocitat i no podien evitar de cap manera la ploguda de les pedres que queien pel cel. En un instant la majoria estaven malferits. En veure això el capità dels pirates que estava a popa va fer ciar els rems per tornar enrere. Amb el timó va maniobrar per girar els vaixells i fugir. Tot això va fer que les naus pirates s'aturassin quasi del tot produint-se una espècie de caos, ple de gemecs i crits.
Mentrestant, de les dues naus comercials sortien niguls de pedres cap als pirates i aquests hagueren d'amagar-se sota la coberta, com pogueren. Els pirates estaven vençuts i nafrats.

Els capitans púnics no volgueren res més i seguiren el rumb cap a Massàlia amb les veles plenes de vent de mitja popa.
Abans de fer fosca arribarien al port.

EL PORT DE THARROS

Tharros era el port més antic i més important de l'Illa de Sardenya.

Havia estat colònia púnica, fenícia i cartaginesa fins que arribaren el romans. Però continuava tenint una zona comercial de tràfec de mercaderies.

Els jerarques de Su Nuraxi hi tenien una posada amb botiga on comerciaven amb la llana.

El representant va rebre a Pixius, fill major de Baquos, el germà major dels jerarques, amb una reverència i quan va veure que anava acompanyat pels foners, els va saludar i va oferir-los menjar i beure.

Quan va assabentar-se del motiu de la visita va partir cap al port a veure quin destí tenien les naus atracades. Per sort n'hi havia dues que salparien ben aviat cap a la Pitiüsa Major i va anar a veure si trobava a algun dels seus capitans. El va trobar a una taverna del port i li va explicar la situació dels foners. Quedaren per més tard amb l'altre capità en el mateix lloc.

Va tornar a la posada i va explicar allò que havia parlat amb el capità.

Després de menjar un poc, ell, Pixius i Jaris anaren a la taverna on trobaren els dos capitans. Jaris va explicar que ell i els seus companys havien d'anar cap a Ebusus i que tenien interès a viatjar a les seves naus. Els capitans explicaren que el viatge a les Pitiüses sovint era molt dificultós i es feia llarg per manca de vents. Els corrents marins ajudaven a viatjar cap al nord però no cap a ponent. Per això part de la travessia s'havia de fer a rem. Amb tants passatgers a bord, la cosa encara es complicava més. La proposta que feien era que els foners ajudessin els remers quan fes falta. Si remaven, podrien viatjar.

Jaris va dir que ho havia de consultar amb els altres homes i que li contestaria en dos dies, quan arribessin els deu foners que havien quedat a Su Nuraxi.

Precisament al cap de dos dies arribaren Asprid amb els foners i entre tots decidiren acceptar el tracte: farien de remers. Sobretot perquè era la darrera travessia llarga abans d'arribar a casa.

Jaris, Asprid i Pixius anaren a dir als dos capitans que farien de remers, deu a cada vaixell. Asprid com a pilot podia ajudar també en la coberta.

Quedaren que els avisarien el dia abans de partir a la posada on estaven allotjats.

Aquell vespre les àmfores de vi de la taverna es feren ben avall.

RECEPTA PÚNICA

La “fresa de lluç” (ous dins el ventre) assecada, també coneguda com “el caviar del Mediterrani” és un extraordinari i cotitzat menjar, imprescindible en els aperitius mediterranis. 

Es consumeix tallada en tires molt fines, de vegades macerades amb unes gotes d'oli d'oliva verge extra o simplement ratllada per donar més sabor als nostres plats de pasta, pizzes o rostits de peix. Et recomanem que ratllis les puntes de la fresa per fer una “sal de lluç” i coronar les teves creacions aportant-los “sabor”. La "fresa" potser d'altres peixos com el moll o la llisa.